Diferència entre les revisions de "Bronze"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 9 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Bronze.jpg|thumb|200px|right|<center>Bronze</center>]]
+
[[File:Bronze-Augustus-Fabius Maximus-RPC 2941.jpg|thumb|250px|[[Moneda|Monedes de bronze]]]]
  
El '''bronze''' (del [[italià]] brozo) és un metal que resulta de l'aleació del [[coure]] en l'[[estany]], és de color [[roig|rogenc]] i molt sonor.  
+
El '''bronze''' (de l'[[italià]] ''bronzo'') és un metal que resulta de l'aleació del [[coure]] en l'[[estany]] (encara que pot incloure atres metals), és de color [[roig|rogenc]] i molt sonor.  
  
S'utilisa en l'industria per a fer estàtues, campanes i anteriorment canons.
+
Les aleacions constituïdes per coure i [[zinc]] es denominen pròpiament [[llautó]]; no obstant, ya que en l'actualitat el coure se sol alear en [[estany]] i zinc al mateix temps, en el llenguage diari no especialisat la diferència entre bronze i llautó és prou imprecisa.
 +
 
 +
El bronze va ser la primera aleació d'importància obtinguda per l'home i dona el seu nom a l'[[Edat del Bronze]].
 +
 
 +
== Usos ==
 +
[[File:Kamakura Budda Daibutsu right 1879.jpg|thumb|250px|Estàtua de bronze de [[Buda]]]]
 +
 
 +
S'utilisa en l'indústria per a fer estàtues, campanes i anteriorment canons. Durant milenis va ser l'aleació bàsica per a la fabricació d'armes i utensilis, i orfebres de totes les époques ho han utilisat en joyeria, medalles i escultura. Les [[monedes]] falcades en aleacions de bronze varen tindre un protagonisme rellevant en el comerç.
 +
 
 +
Cal destacar entre les seues aplicacions actuals el seu us en parts mecàniques resistents al contacte i a la corrosió, en instruments musicals de bona calitat com a campanes, gongs, platillo d'acompanyament, saxofons, i en la fabricació de cordes d'arpes, [[Guitarra|guitarres]] i [[Piano|pianos]].
 +
 
 +
== Simbologia ==
 +
* Les medalles de bronze premien el tercer lloc en les competicions deportives.
 +
* Representa els huit anys de matrimoni en vàries cultures occidentals: Bodes de bronze.
 +
* És l'octau nivell en la progressió de la cerbatana deportiva.
 +
 
 +
== Referències ==
 +
* [https://web.archive.org/web/20070517211012/http://www.archaeometallurgie.de/impressum/glossar.en.html#b  Glosario de arqueometalúrgica]
 +
* [http://omega2.inin.mx/publicaciones/documentospdf/35%20SUPERALEACIONES.pdf Historia de las aleaciones]
 +
*  Louis Frédéric. «Kara kane». Japan encyclopedia (en [[anglés]])
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* Ardohain, Sergio Javier, 2018, La restauración de la República, Editorial de la Universidad Nacional de La Plata (EDULP), Universidad Nacional de La Plata (UNLP) - Facultad de Bellas Artes (FBA), ISBN 978-987-4127-64-8
 +
* Bronze – unverzichtbarer Werkstoff der Moderne. Instituto alemán del cobre (DKI), Düsseldorf 2003
 +
* Fichas informativas i15 y i25 del Instituto alemán del cobre (DKI), Düsseldorf 2004
 +
* Guss aus Kupferlegierungen. Ernst Brunhuber, Schiele&Schön, Berlín 1986, ISBN 3-7949-0444-3
 +
* Lexikon der Metalltechnik. Handbuch für alle Gewerbetreibenden und Künstler auf metallurgischem Gebiet. Dirigido por J. Bersch. A. Editorial Hartlebens, Viena/Pest/Leipzig
 +
* T. L. Kienlin: Frühes Metall im nordalpinen Raum: Eine Untersuchung zu technologischen und kognitiven Aspekten früher Metallurgie anhand der Gefüge frühbronzezeitlicher Beile. En: Información arqueológica. 27, 2004, Pgs. 187–194
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Bronze}}
 +
 
 +
{{DGLV|Bronze}}
  
 
[[Categoria:Química]]
 
[[Categoria:Química]]
 
[[Categoria:Metals]]
 
[[Categoria:Metals]]
 
[[Categoria:Indústria]]
 
[[Categoria:Indústria]]

Última revisió del 11:22 24 set 2023

El bronze (de l'italià bronzo) és un metal que resulta de l'aleació del coure en l'estany (encara que pot incloure atres metals), és de color rogenc i molt sonor.

Les aleacions constituïdes per coure i zinc es denominen pròpiament llautó; no obstant, ya que en l'actualitat el coure se sol alear en estany i zinc al mateix temps, en el llenguage diari no especialisat la diferència entre bronze i llautó és prou imprecisa.

El bronze va ser la primera aleació d'importància obtinguda per l'home i dona el seu nom a l'Edat del Bronze.

Usos[editar | editar còdic]

Estàtua de bronze de Buda

S'utilisa en l'indústria per a fer estàtues, campanes i anteriorment canons. Durant milenis va ser l'aleació bàsica per a la fabricació d'armes i utensilis, i orfebres de totes les époques ho han utilisat en joyeria, medalles i escultura. Les monedes falcades en aleacions de bronze varen tindre un protagonisme rellevant en el comerç.

Cal destacar entre les seues aplicacions actuals el seu us en parts mecàniques resistents al contacte i a la corrosió, en instruments musicals de bona calitat com a campanes, gongs, platillo d'acompanyament, saxofons, i en la fabricació de cordes d'arpes, guitarres i pianos.

Simbologia[editar | editar còdic]

  • Les medalles de bronze premien el tercer lloc en les competicions deportives.
  • Representa els huit anys de matrimoni en vàries cultures occidentals: Bodes de bronze.
  • És l'octau nivell en la progressió de la cerbatana deportiva.

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Ardohain, Sergio Javier, 2018, La restauración de la República, Editorial de la Universidad Nacional de La Plata (EDULP), Universidad Nacional de La Plata (UNLP) - Facultad de Bellas Artes (FBA), ISBN 978-987-4127-64-8
  • Bronze – unverzichtbarer Werkstoff der Moderne. Instituto alemán del cobre (DKI), Düsseldorf 2003
  • Fichas informativas i15 y i25 del Instituto alemán del cobre (DKI), Düsseldorf 2004
  • Guss aus Kupferlegierungen. Ernst Brunhuber, Schiele&Schön, Berlín 1986, ISBN 3-7949-0444-3
  • Lexikon der Metalltechnik. Handbuch für alle Gewerbetreibenden und Künstler auf metallurgischem Gebiet. Dirigido por J. Bersch. A. Editorial Hartlebens, Viena/Pest/Leipzig
  • T. L. Kienlin: Frühes Metall im nordalpinen Raum: Eine Untersuchung zu technologischen und kognitiven Aspekten früher Metallurgie anhand der Gefüge frühbronzezeitlicher Beile. En: Información arqueológica. 27, 2004, Pgs. 187–194

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons