Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Mastocit"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sense resum d'edició
 
(No se mostren 5 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:SMCpolyhydroxysmall.jpg|thumb|250px|Image de microscopi òptic, en la que se observen mastocitos tenyits de [[blau]]]]
[[File:SMCpolyhydroxysmall.jpg|thumb|250px|Image de microscopi òptic, en la que se observen mastocitos tenyits de [[blau]]]]


El '''mastòcit''', també nomenat cèlula cebada, és una cèlula del sistema immunitari derivada de la [[Medula òssea|medula òssea]]. Encara que està relacionat en els [[basòfil|basòfils]], el mastòcit residix en els teixits i no circula en [[sanc]] perifèrica. És una cèlula clau en les reaccions alèrgiques i en la defensa contra paràsits.
El '''mastocit''', també nomenat cèlula cebada, és una [[cèlula]] del sistema immunitari derivada de la [[Medula òssea|medula òssea]]. Encara que està relacionat en els [[basòfil|basòfils]], el mastòcit residix en els teixits i no circula en [[sanc]] perifèrica. És una cèlula clau en les reaccions alèrgiques i en la defensa contra paràsits.


== Característiques ==
== Característiques ==
=== Localisació ===
=== Localisació ===
Abunden en teixits que estan en contacte en l'exterior: [[pell]], mucosa respiratòria, mucosa digestiva i al voltant dels vasos sanguineus.
Abunden en teixits que estan en contacte en l'exterior: [[pell]], mucosa respiratòria, mucosa digestiva i al voltant dels vasos sanguineus.
 
 
=== Morfologia ===
=== Morfologia ===
Són cèlules grans, de 10-30 µm. Tenen forma redona o ovalada. El [[citoplasma]] està ple de grànuls que contenen [[histamina]], [[heparina]], [[serotonina]] i atres mediadors químics. El [[Núcleu (biologia)|núcleu]] és central i no lobulat.
Són cèlules grans, de 10-30 µm. Tenen forma redona o ovalada. El [[citoplasma]] està ple de grànuls que contenen [[histamina]], [[heparina]], [[serotonina]] i atres mediadors químics. El [[Núcleu (biologia)|núcleu]] és central i no lobulat.
Llínea 18: Llínea 18:
=== Funció immunològica ===
=== Funció immunològica ===


* Reaccions alèrgiques: Tenen en la seua superfície receptors d'alta afinitat per a la [[IgE]]. Quan un alèrgen unifica dos IgE sobre el mastòcit, este es desgranula i llibera histamina. Açò provoca els Síntomes immediats de l'alergia: picor, urticària, rinorrea, broncoespasme i anafilaxia.
* Reaccions alèrgiques: Tenen en la seua superfície receptors d'alta afinitat per a l'[[IgE]]. Quan un alèrgen unifica dos IgE sobre el mastocit, este es desgranula i llibera histamina. Açò provoca els Síntomes immediats de l'alergia: picor, urticària, rinorrea, broncoespasme i anafilaxia.
* Defensa antiparasitària: Colaboren en [[eosinòfil|eosinòfils]] i basòfils en la resposta contra helmints.
* Defensa antiparasitària: Colaboren en [[eosinòfil|eosinòfils]] i basòfils en la resposta contra helmints.


Llínea 28: Llínea 28:


== Valors normals ==
== Valors normals ==
Els mastòcits no apareixen en el hemograma normal perque no circulen en sanc. Només es valoren en biòpsies de teixits. El seu número varia segons l'òrgan estudiat.
Els mastocits no apareixen en el hemograma normal perque no circulen en sanc. Només es valoren en biòpsies de teixits. El seu número varia segons l'òrgan estudiat.


== Alteracions ==
== Alteracions ==
Llínea 63: Llínea 63:
[[Categoria:Medicina]]
[[Categoria:Medicina]]
[[Categoria:Salut]]
[[Categoria:Salut]]
[[Categoria:Sistema cardiocirculatori]]
[[Categoria:Cèlula]]

Última revisió del 17:34 19 jun 2026

Image de microscopi òptic, en la que se observen mastocitos tenyits de blau

El mastocit, també nomenat cèlula cebada, és una cèlula del sistema immunitari derivada de la medula òssea. Encara que està relacionat en els basòfils, el mastòcit residix en els teixits i no circula en sanc perifèrica. És una cèlula clau en les reaccions alèrgiques i en la defensa contra paràsits.

Característiques

[editar | editar còdic]

Localisació

[editar | editar còdic]

Abunden en teixits que estan en contacte en l'exterior: pell, mucosa respiratòria, mucosa digestiva i al voltant dels vasos sanguineus.

Morfologia

[editar | editar còdic]

Són cèlules grans, de 10-30 µm. Tenen forma redona o ovalada. El citoplasma està ple de grànuls que contenen histamina, heparina, serotonina i atres mediadors químics. El núcleu és central i no lobulat.

Vida mija

[editar | editar còdic]

Molt llarga. Poden viure mesos o anys en els teixits.

Provenen de cèlules mare hematopoyètiques de la medula òssea, pero maduren ya en els teixits a on van a residir.

Funció immunològica

[editar | editar còdic]
  • Reaccions alèrgiques: Tenen en la seua superfície receptors d'alta afinitat per a l'IgE. Quan un alèrgen unifica dos IgE sobre el mastocit, este es desgranula i llibera histamina. Açò provoca els Síntomes immediats de l'alergia: picor, urticària, rinorrea, broncoespasme i anafilaxia.
  • Defensa antiparasitària: Colaboren en eosinòfils i basòfils en la resposta contra helmints.

Cicatriçació i angiogènesis

[editar | editar còdic]

Lliberen factors que promouen la reparació tissular, la formació de nous vasos i el remodelat del colagen.

Homeòstasis

[editar | editar còdic]

Participen en la defensa innata contra bacteris i en la regulació de la permeabilitat vascular.

Valors normals

[editar | editar còdic]

Els mastocits no apareixen en el hemograma normal perque no circulen en sanc. Només es valoren en biòpsies de teixits. El seu número varia segons l'òrgan estudiat.

Alteracions

[editar | editar còdic]

Mastocitosis

[editar | editar còdic]

Grup de malalties caracterisades per l'acumulació anormal de mastòcits en un o varis teixits. Poden ser:

  • Mastocitosis cutànea, que afecta només a la pell i és més freqüent en chiquets
  • Mastocitosis sistèmica, que afecta a òrguens interns com medula òssea, fege o melsa, i és més freqüent en adults.

Síntomes: Picor, rubor, dolor abdominal, diarrea, hipotensió i anafilaxia desencadenada per estímuls com fàrmacs, aliments o picadures.

Activació de mastòcits

[editar | editar còdic]

Síndrome en la que els mastòcits s'activen de forma inadequada sense que hi haja un aument del seu número. Provoca Síntomes similars a la mastocitosis.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  • Abbas, Lichtman, Pillai. Immunologia Celular i Molecular. 10ª ed.
  • Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed.
  • Valent P, et al. Criteria for Mastocytosis. WHO Classification, 2022.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Abbas, Abul K.; Lichtman, Andrew H. Immunologia Celular i Molecular. 9ª ed. Elsevier, 2022. Capítuls 2 i 3.
  • Guyton, Arthur C.; Hall, John E. Tractat de Fisiologia Mèdica. 14ª ed. Elsevier, 2021. Capítul 34: "Resistència de l'organisme a l'infecció: Els leucocits"
  • Junqueira, L.C.; Carneiro, J. Histologia Bàsica. 13ª ed. Editorial Mèdica Panamericana, 2015. Capítul 12: "Sanc"
  • Rozman, C.; Cardellach, F. Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed. Elsevier, 2020. Vol. II, Secció 16: Oncohematologia.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons