Diferència entre les revisions de "Mona de Pasqua"
| (No es mostren 31 edicions intermiges d'8 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | [[File:Mona pascua.jpg|thumb|right|250px|<center>'''Mona típica valenciana'''</center>]] | |
| + | [[Archiu:Mico de Pascua (Torreblanca, Castellón).jpg|thumb|250px|Mona de Pascua ([[Torreblanca]], [[Castelló]])]] | ||
| + | La '''Mona de Pasqua''' (Mona, possiblement llatí ''mǔnda'', plural de ''mǔndum'', panera plena de pastiços i coques que ofrenaven en abril els romans a Ceres. També pot ser de l'àrap ''mu’na'', recapte o quemenjar), és un aliment típic [[Comunitat Valenciana|valencià]] que també se dona en certes zones d'[[Aragó]], [[Catalunya]] i [[Regió de Múrcia|Múrcia]]. És una torta de la [[Pasqua]] de la qual la seua degustació simbolisa que la [[Quaresma]] i les seues abstinències s'han acabat. | ||
| − | [[ | + | El [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) ho definix com: |
| − | + | ||
| + | {{Cita|Pastiç fet en farina, oli, sucre i rent de diferents formes, cuit al forn i que du un ou o més bollits damunt que solen estar tintats de colors; se menja per la festa de Pasqua florida. La costum és regalar la mona en Pasqua als fillols, nets, nebots, fills...}} | ||
== Orige == | == Orige == | ||
| − | El nom prové de ''munna'', terme [[Idioma àrap|àrap]] que vol dir "provisió de la boca", regal que els moriscs feen als seus senyors. El poble que més fama té en la fabricació d'este producte alimentici és el d'[[Alberich]] ([[Ribera Alta]], [[Comunitat Valenciana|Valéncia]]) encara que també pot trobar-se pels pobles que estiguen prop a on es consum durant tot l'any. | + | |
| + | El nom prové de ''munna'', terme [[Idioma àrap|àrap]] que vol dir "provisió de la boca", regal que els moriscs feen als seus senyors. El poble que més fama té en la fabricació d'este producte alimentici és el d'[[Alberich]] ([[Ribera Alta]], [[Comunitat Valenciana|Valéncia]]) encara que també pot trobar-se pels pobles que estiguen prop a on es consum durant tot l'any. Encara que en la major part de [[Comunitat Valenciana|Valéncia]] el seu consum està més restringit a la [[Pasqua]] i en alguns pobles de l'interior, ademés, el dilluns de [[Sant Vicent Ferrer]]. En les [[Illes Balears]] i [[Catalunya]] se menja a soles el dia de Pasqua. | ||
| + | [[Archiu:Mona de Pascua (Castellón).jpg|thumb|250px|Mona de Pascua (Castelló)]] | ||
== Elaboració == | == Elaboració == | ||
| + | |||
Els seus ingredients són [[farina]], [[sucre]], [[ou|ous]] i [[sal]]. És una massa de la qual la seua elaboració requerix molt de treball ademés d'una hora de repòs prèvia a la seua cocció. | Els seus ingredients són [[farina]], [[sucre]], [[ou|ous]] i [[sal]]. És una massa de la qual la seua elaboració requerix molt de treball ademés d'una hora de repòs prèvia a la seua cocció. | ||
| + | |||
| + | Sol consistir en una coca redona elaborada en la mateixa pasta que la tonya i que porta uno o més ous durs damunt, encallats dins de la pasta, com a element decoratiu. En certes zones te la forma d'algun objecte o animal: porcs, dragons, serps. | ||
== Varietats == | == Varietats == | ||
| + | |||
=== Mona valenciana === | === Mona valenciana === | ||
| − | En Valéncia existixen diverses varietats, sent la que se consumix durant tot l'any coneguda com pacremat o tonya. La que se consumix durant les festes de Pasqua és un congret elaborat en la mateixa massa que el pa cremat que porta u o varis ous (depenent de la grandària) en la corfa pintada. Estos ous | + | |
| + | En Valéncia existixen diverses varietats, sent la que se consumix durant tot l'any coneguda com pacremat o [[tonya]]. La que se consumix durant les festes de Pasqua és un congret elaborat en la mateixa massa que el pa cremat que porta u o varis ous (depenent de la grandària) en la corfa pintada. Estos ous són introduïts com element decoratiu encara que també ajuden a donar forma al dolç. Les formes són molt diverses encara que solen ser d'algun animal com una serp, fardacho o mona. Finalment, està recoberta per anisets de colors. | ||
=== Mona catalana i balear === | === Mona catalana i balear === | ||
| − | [[ | + | |
| + | [[File:Mona de pasqua.jpg|thumb|left|200px|<center>'''Mona típica catalana'''</center>]] | ||
En Catalunya i Balears la mona ha anat evolucionant a lo llarc del temps, i hui en dia conviuen diferents tipos de mones tradicionals. La més antiga és com la valenciana, que en alguns casos pot tindre forma de corona o en atres de punt. Un atra mona tradicional manté els ous cuits, que solen pintar-se de colors, pero la base se fa de bescuit i s'ompli de crema i de chocolate o melada, es cobrix de crema catalana cremada en la superfície horisontal i d'armeles en els costats. En el temps se van adornant cada volta més les plomes de colors, de [[pollastre|pollastres]] i de dragees de chocolate cobertes de glassa de colors. En [[Menorca]] solen estar, ademés, cobertes de merengue. Poc a poc, els ous de [[gallina]] s'han anat substituint -encara que encara són molt populars també- per ous de chocolate. Més en avant, els adorns de chocolate prenen cada volta més importància i, actualment, algunes mones fetes per mestres pasticers són escultures, que poden alcançar grans dimensions, fetes únicament en chocolate negre. | En Catalunya i Balears la mona ha anat evolucionant a lo llarc del temps, i hui en dia conviuen diferents tipos de mones tradicionals. La més antiga és com la valenciana, que en alguns casos pot tindre forma de corona o en atres de punt. Un atra mona tradicional manté els ous cuits, que solen pintar-se de colors, pero la base se fa de bescuit i s'ompli de crema i de chocolate o melada, es cobrix de crema catalana cremada en la superfície horisontal i d'armeles en els costats. En el temps se van adornant cada volta més les plomes de colors, de [[pollastre|pollastres]] i de dragees de chocolate cobertes de glassa de colors. En [[Menorca]] solen estar, ademés, cobertes de merengue. Poc a poc, els ous de [[gallina]] s'han anat substituint -encara que encara són molt populars també- per ous de chocolate. Més en avant, els adorns de chocolate prenen cada volta més importància i, actualment, algunes mones fetes per mestres pasticers són escultures, que poden alcançar grans dimensions, fetes únicament en chocolate negre. | ||
== Costums == | == Costums == | ||
| − | |||
| − | Tradicionalment el padrí regala la mona al seu afillat el Dumenge de Pasqua | + | La mona se sol consumir durant el berenar dels dies de pasqua acompanyada de [[llonganiça de Pasqua]] sent costum cascar l'ou en la front d'un atra persona. També és possible acompanyar-la de chocolate si la mona ha segut coberta de sucre i carix d'ou cuit. És tradició anar d'excursió al camp a passar la vesprada menjant la mona i jugar en algun [[cacherulo]]. |
| + | |||
| + | Tradicionalment el padrí regala la mona al seu afillat el Dumenge de Pasqua despuix de missa. El Dilluns de Pasqua és tradició que es reunixquen dos o tres famílies o un grup d'amics i que vagen a menjar la mona junts a algun lloc en el camp o en la plaja i ha acabat donant nom al dia, que per a molts és el "dia de la mona. | ||
| + | |||
| + | El alguns llocs també es va els dimarts i en uns atres inclus s'allarga fins a la festivitat de [[Sant Vicent Ferrer]]. | ||
| + | |||
| + | == Dits valencians == | ||
| + | |||
| + | {{Cita|Ací em pica, ací em cou, ací em menge la Mona i ací et trenque l'ou}} | ||
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | |||
| + | * [[Pasqua]] | ||
| + | * [[Ou de Pasqua]] | ||
| + | * [[Semana Santa]] | ||
| + | * [[Quaresma]] | ||
| + | * [[Dumenge de Rams]] | ||
| + | * [[Dumenge de Resurrecció]] | ||
| + | * [[Llesques en ou]] | ||
| − | + | == Enllaços externs == | |
| − | + | * {{DGLV|Mona de Pasqua}} | |
| + | * [http://www.levante-emv.com/castello/2018/03/27/mona-pascua-300-anos-tradicion/1696794.html La mona de Pascua, 300 años de tradición convertida en arte - Levante] | ||
| − | |||
[[Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana]] | ||
| − | [[Categoria:Dolços | + | [[Categoria:Dolços valencians]] |
| − | |||
[[Categoria:Pasqua]] | [[Categoria:Pasqua]] | ||
Última revisió del 11:34 4 abr 2024
.jpg)
La Mona de Pasqua (Mona, possiblement llatí mǔnda, plural de mǔndum, panera plena de pastiços i coques que ofrenaven en abril els romans a Ceres. També pot ser de l'àrap mu’na, recapte o quemenjar), és un aliment típic valencià que també se dona en certes zones d'Aragó, Catalunya i Múrcia. És una torta de la Pasqua de la qual la seua degustació simbolisa que la Quaresma i les seues abstinències s'han acabat.
El Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) ho definix com:
Orige[editar | editar còdic]
El nom prové de munna, terme àrap que vol dir "provisió de la boca", regal que els moriscs feen als seus senyors. El poble que més fama té en la fabricació d'este producte alimentici és el d'Alberich (Ribera Alta, Valéncia) encara que també pot trobar-se pels pobles que estiguen prop a on es consum durant tot l'any. Encara que en la major part de Valéncia el seu consum està més restringit a la Pasqua i en alguns pobles de l'interior, ademés, el dilluns de Sant Vicent Ferrer. En les Illes Balears i Catalunya se menja a soles el dia de Pasqua.
.jpg)
Elaboració[editar | editar còdic]
Els seus ingredients són farina, sucre, ous i sal. És una massa de la qual la seua elaboració requerix molt de treball ademés d'una hora de repòs prèvia a la seua cocció.
Sol consistir en una coca redona elaborada en la mateixa pasta que la tonya i que porta uno o més ous durs damunt, encallats dins de la pasta, com a element decoratiu. En certes zones te la forma d'algun objecte o animal: porcs, dragons, serps.
Varietats[editar | editar còdic]
Mona valenciana[editar | editar còdic]
En Valéncia existixen diverses varietats, sent la que se consumix durant tot l'any coneguda com pacremat o tonya. La que se consumix durant les festes de Pasqua és un congret elaborat en la mateixa massa que el pa cremat que porta u o varis ous (depenent de la grandària) en la corfa pintada. Estos ous són introduïts com element decoratiu encara que també ajuden a donar forma al dolç. Les formes són molt diverses encara que solen ser d'algun animal com una serp, fardacho o mona. Finalment, està recoberta per anisets de colors.
Mona catalana i balear[editar | editar còdic]
En Catalunya i Balears la mona ha anat evolucionant a lo llarc del temps, i hui en dia conviuen diferents tipos de mones tradicionals. La més antiga és com la valenciana, que en alguns casos pot tindre forma de corona o en atres de punt. Un atra mona tradicional manté els ous cuits, que solen pintar-se de colors, pero la base se fa de bescuit i s'ompli de crema i de chocolate o melada, es cobrix de crema catalana cremada en la superfície horisontal i d'armeles en els costats. En el temps se van adornant cada volta més les plomes de colors, de pollastres i de dragees de chocolate cobertes de glassa de colors. En Menorca solen estar, ademés, cobertes de merengue. Poc a poc, els ous de gallina s'han anat substituint -encara que encara són molt populars també- per ous de chocolate. Més en avant, els adorns de chocolate prenen cada volta més importància i, actualment, algunes mones fetes per mestres pasticers són escultures, que poden alcançar grans dimensions, fetes únicament en chocolate negre.
Costums[editar | editar còdic]
La mona se sol consumir durant el berenar dels dies de pasqua acompanyada de llonganiça de Pasqua sent costum cascar l'ou en la front d'un atra persona. També és possible acompanyar-la de chocolate si la mona ha segut coberta de sucre i carix d'ou cuit. És tradició anar d'excursió al camp a passar la vesprada menjant la mona i jugar en algun cacherulo.
Tradicionalment el padrí regala la mona al seu afillat el Dumenge de Pasqua despuix de missa. El Dilluns de Pasqua és tradició que es reunixquen dos o tres famílies o un grup d'amics i que vagen a menjar la mona junts a algun lloc en el camp o en la plaja i ha acabat donant nom al dia, que per a molts és el "dia de la mona.
El alguns llocs també es va els dimarts i en uns atres inclus s'allarga fins a la festivitat de Sant Vicent Ferrer.
