Diferència entre les revisions de "Llorenç Matheu i Sanç"
| (No se mostren 4 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Llorenç Matheu i Sanç''', en castellà, '''Lorenzo Mateu Sanz''' ([[Valéncia]], [[12 de juliol]] de [[1618]] - [[Madrit]], [[31 de giner]] de [[1680]]) fon un juriste, escritor, poeta, humaniste i polígraf [[Regne de Valéncia|valencià]]. | + | {{Biografia| |
| + | | nom = Llorenç Matheu i Sanç | ||
| + | | image = | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Regne de Valéncia|Valenciana]] | ||
| + | | ocupació = Juriste, humaniste i escritor. | ||
| + | | data_naix = [[12 de juliol]] de [[1618]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| + | | data_mort = [[31 de giner]] de [[1680]] | ||
| + | | lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | ||
| + | }} | ||
| + | '''Llorenç Matheu i Sanç''', en castellà, '''Lorenzo Mateu Sanz''' ([[Valéncia]], [[12 de juliol]] de [[1618]] - [[Madrit]], [[31 de giner]] de [[1680]]) fon un juriste, advocat, escritor, poeta, humaniste i polígraf [[Regne de Valéncia|valencià]]. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 7: | Llínea 18: | ||
A [[Salamanca]] arribà en novembre de [[1634]] per a cursar el segon any de Lleis —es desconeix on va cursar el primer any— i durant els tres anys següents (1635-1637) estudiàr tercer, quart i quint. Pero en els registres de l'Universitat no figura que s'haguera graduat allí, desconeixent-se en quina universitat obtingué el títul de Lleis. Dels professors que tingué en Salamanca Mateu només menciona en una de les seues obres, de forma elogiosa, a [[Francisco Ramos del Manzano]], que seria preceptor de [[Carles II]]. | A [[Salamanca]] arribà en novembre de [[1634]] per a cursar el segon any de Lleis —es desconeix on va cursar el primer any— i durant els tres anys següents (1635-1637) estudiàr tercer, quart i quint. Pero en els registres de l'Universitat no figura que s'haguera graduat allí, desconeixent-se en quina universitat obtingué el títul de Lleis. Dels professors que tingué en Salamanca Mateu només menciona en una de les seues obres, de forma elogiosa, a [[Francisco Ramos del Manzano]], que seria preceptor de [[Carles II]]. | ||
| − | ( | + | Tornà a Valéncia provablement en [[1638]], eixercint allí d'advocat fins a [[1646]], any en que fon nomenat per [[Felip IV]] "Assessor Criminal de la Governació de la nostra Ciutat i Reyno". A l'any següent obtingué el càrrec d'Advocat Fiscal de l'Audiència de Valéncia, ascendint a Juge de la Cort de la Sala Criminal en [[1649]] i a Juge de la Sala Civil en [[1652]]. |
| + | |||
| + | En l'any [[1650]] ingressà en l'[[orde de Montesa]]. En [[1659]] es traslladà a [[Madrit]] en el càrrec d'Alcalde de Sala i Cort, aplegant a president de la Sala d'Alcaldes nou anys despuix. Oïdor del Consell d'Índies entre [[1668]] i [[1671]], en esta última data passà a ser regent del Consell d'Aragó fins a la seua mort ocorreguda en [[1680]]. | ||
| + | |||
| + | Contragué matrimoni dos voltes: la primera en [[1646]] en Feliciana de Silva, que era filla del marqués d'Orà Diego de Silva i Portugal, emparentant aixina en la noblea castellana. D'este matrimoni tingué dos filles. Havent quedat viudo, es casà per segona volta en María de Villamayor, filla de Francisco de Villamayor, conseller [[Consell de Castella|del Real]] i del d'[[Consell d'Itàlia|Itàlia]], i de María de Leruela y Caso; d'este segon enllaç tingué nou fills. | ||
| + | |||
| + | [[Francisco Tomás y Valiente]] escrigué la següent semblança del personage: | ||
| + | |||
| + | {{Cita|Noble de origen, pero de la baja nobleza valenciana, no destaca precisamente por este aspecto, sino que asciende socialmente a través de su condición de jurista. Es el hombre técnico el que alcanza notoriedad. No es tampoco un político, y si en alguna medida participa del poder es en cuanto a jurista.}} | ||
| + | |||
| + | == Obra == | ||
| + | |||
| + | Entre els anys [[1658]] i [[1660]] publicà una traducció al castellà dels dèu llibres de ''Emblemas regio-políticos'' de [[Juan de Solórzano]], i de vàries obres més, que es varen perdre despuix de la seua mort. Ademés escrigué també: | ||
| + | |||
| + | * ''Crítica de reflección y censura de las censuras'', (Valéncia, 1658), en contestació a ''[[El Criticón]]'' de [[Baltasar Gracián]], publicat baix el seudònim de Sancho Terzón y Muela, [[anagrama]] del propi. | ||
| + | * ''Piedra de toque de la verdad'' (Barcelona, 1673), publicat també com Sancho Terzón y Muela. | ||
| + | * ''Vida y martirio del glorioso español San Lorenzo'' (Salamanca, 1673), publicat baix el seudònim de Buenaventura Ausina; supostament basat en els escrits de San Donato, posteriorment fon considerat apòcrif. | ||
| + | * ''Tractatus de re criminali'' i ''Tractatus de regimine regni Valentia'', obres jurídiques. | ||
| + | * ''Tratado de la celebración de cortes generales del reyno de Valencia'' (Madrit, 1677). | ||
| + | |||
| + | Segons [[Francisco Tomás y Valiente]], les seues dos obres més importants, ademés del seu valiós ''Tratado de la celebración de cortes generales del reyno de Valencia'' —que continua sent d'inexcusable maneig per a conéixer el funcionament i composició de les [[Corts valencianes]]— són ''De Regimine Regni Valentiae, sive selectarum interpretationum ad principaliores foros eiusdem, Tractatus'' (editat en Valéncia en [[1654]] el primer tom i dos anys despuix el segon, encara que és més conegut pel títul de la segona edició impresa en [[Lió]] en [[1677]], ''Tractatus de regimine Regni Valentiae'', a la que va incorporar un tercer llibre) i, sobretot, el seu ''Tractatus de re criminali'' la primera edició del qual va aparéixer en Lió en [[1676]], i que va conéixer onze edicions en cent anys, lo que demostra «que fon un dels llibres més apreciats i difosos durant el sigle i pico en que va estar vigent en Europa el [[Dret penal i processal]] de la [[Monarquia absoluta]], tècnicament immers en la tradició cultural del ''mos italicus''». | ||
== Cites == | == Cites == | ||
| Llínea 16: | Llínea 47: | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Lorenzo_Mateu_y_Sanz Llorenç Matheu i Sanç en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Lorenzo_Mateu_y_Sanz Llorenç Matheu i Sanç en Wikipedia] | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
| + | [[Categoria:Valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Juristes]] | ||
| + | [[Categoria:Juristes valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Advocats]] | ||
| + | [[Categoria:Humanistes]] | ||
| + | [[Categoria:Escritors]] | ||
| + | [[Categoria:Escritors valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Escritors d'Espanya del sigle XVII]] | ||
| + | [[Categoria:Sigle XVII]] | ||
Última revisió del 15:56 2 dec 2025
| Llorenç Matheu i Sanç | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Valenciana | ||
| Ocupació: | Juriste, humaniste i escritor. | ||
| Naiximent: | 12 de juliol de 1618 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 31 de giner de 1680 | ||
| Lloc de defunció: | Madrit, Espanya | ||
Llorenç Matheu i Sanç, en castellà, Lorenzo Mateu Sanz (Valéncia, 12 de juliol de 1618 - Madrit, 31 de giner de 1680) fon un juriste, advocat, escritor, poeta, humaniste i polígraf valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
Fill de Juan Bautista Mateu Pellicer, membre de la menuda noblea valenciana que fon contador del regne, i d'Isabel Sanz Vallés, que era filla dels senyors de Senyera i La Llosa, estudià Gramàtica i Filosofia en l'Universitat de Valéncia, i Dret en el colege de Santa Creu de Valladolit i en l'Universitat de Salamanca.
A Salamanca arribà en novembre de 1634 per a cursar el segon any de Lleis —es desconeix on va cursar el primer any— i durant els tres anys següents (1635-1637) estudiàr tercer, quart i quint. Pero en els registres de l'Universitat no figura que s'haguera graduat allí, desconeixent-se en quina universitat obtingué el títul de Lleis. Dels professors que tingué en Salamanca Mateu només menciona en una de les seues obres, de forma elogiosa, a Francisco Ramos del Manzano, que seria preceptor de Carles II.
Tornà a Valéncia provablement en 1638, eixercint allí d'advocat fins a 1646, any en que fon nomenat per Felip IV "Assessor Criminal de la Governació de la nostra Ciutat i Reyno". A l'any següent obtingué el càrrec d'Advocat Fiscal de l'Audiència de Valéncia, ascendint a Juge de la Cort de la Sala Criminal en 1649 i a Juge de la Sala Civil en 1652.
En l'any 1650 ingressà en l'orde de Montesa. En 1659 es traslladà a Madrit en el càrrec d'Alcalde de Sala i Cort, aplegant a president de la Sala d'Alcaldes nou anys despuix. Oïdor del Consell d'Índies entre 1668 i 1671, en esta última data passà a ser regent del Consell d'Aragó fins a la seua mort ocorreguda en 1680.
Contragué matrimoni dos voltes: la primera en 1646 en Feliciana de Silva, que era filla del marqués d'Orà Diego de Silva i Portugal, emparentant aixina en la noblea castellana. D'este matrimoni tingué dos filles. Havent quedat viudo, es casà per segona volta en María de Villamayor, filla de Francisco de Villamayor, conseller del Real i del d'Itàlia, i de María de Leruela y Caso; d'este segon enllaç tingué nou fills.
Francisco Tomás y Valiente escrigué la següent semblança del personage:
Obra[editar | editar còdic]
Entre els anys 1658 i 1660 publicà una traducció al castellà dels dèu llibres de Emblemas regio-políticos de Juan de Solórzano, i de vàries obres més, que es varen perdre despuix de la seua mort. Ademés escrigué també:
- Crítica de reflección y censura de las censuras, (Valéncia, 1658), en contestació a El Criticón de Baltasar Gracián, publicat baix el seudònim de Sancho Terzón y Muela, anagrama del propi.
- Piedra de toque de la verdad (Barcelona, 1673), publicat també com Sancho Terzón y Muela.
- Vida y martirio del glorioso español San Lorenzo (Salamanca, 1673), publicat baix el seudònim de Buenaventura Ausina; supostament basat en els escrits de San Donato, posteriorment fon considerat apòcrif.
- Tractatus de re criminali i Tractatus de regimine regni Valentia, obres jurídiques.
- Tratado de la celebración de cortes generales del reyno de Valencia (Madrit, 1677).
Segons Francisco Tomás y Valiente, les seues dos obres més importants, ademés del seu valiós Tratado de la celebración de cortes generales del reyno de Valencia —que continua sent d'inexcusable maneig per a conéixer el funcionament i composició de les Corts valencianes— són De Regimine Regni Valentiae, sive selectarum interpretationum ad principaliores foros eiusdem, Tractatus (editat en Valéncia en 1654 el primer tom i dos anys despuix el segon, encara que és més conegut pel títul de la segona edició impresa en Lió en 1677, Tractatus de regimine Regni Valentiae, a la que va incorporar un tercer llibre) i, sobretot, el seu Tractatus de re criminali la primera edició del qual va aparéixer en Lió en 1676, i que va conéixer onze edicions en cent anys, lo que demostra «que fon un dels llibres més apreciats i difosos durant el sigle i pico en que va estar vigent en Europa el Dret penal i processal de la Monarquia absoluta, tècnicament immers en la tradició cultural del mos italicus».