Diferència entre les revisions de "Ruda"

Última revisió del 10:37 10 maig 2023

Ruda

La ruda o rudes (Ruta) són el gènero de plantes que donen nom a la família Rutàcea.

Característiques[editar | editar còdic]

Són espècies, d'olor forta de 20 a 60 cm d'alçada, natives de la regió mediterrànea, i del sur-est asiàtic.

Creixen silvestres dos espècies de ruda: Ruta montana (Ruda de montanya) i Ruta chalepensis (ruda vera). Les dos són més llenyoses, d'un mig metro d'alçada, flors grogues i fruts en càpsula. (No creixen mai per damunt dels 1,200 metros d'altitut.

La Ruta graveolens és cultivada per les seues característiques medicinals i aromàtiques. Esta planta, és utilisada en infusions i medicina popular, pero pot produir reaccions alèrgiques a algunes persones.

Espècies[editar | editar còdic]

Hi ha unes 40 espècies de Ruda i algunes se han utilisat en la medicina tradicional

Usos medicinals[editar | editar còdic]

Algunes espècies sobre tot la Ruda vera són considerades com a planta medicinal degut a la seua elevada cantitat d'aplicacions com favorir la menstruació estimulant els músculs de l'úter. En l'herboristeria europea s'utilisa per diverses afeccions com la histèria, l’epilèpsia, còlics, cucs intestinals , problemes oculars, ya que s'utilisa com a coliri proporcionant una milloria ràpida als ulls tensos i cansats. En atres casos s'ha utilisat per dolències de l'esclerosis múltiple i la paràlisis de Bell.

Accions farmacològiques[editar | editar còdic]

Acció espasmolítica: s'utilisa com remei en el tractament de menstruacions doloroses i irregulars, encara que poden tindre una discreta activitat contraent l'úter.
Flebologia: la ruda té efecte beneficiós sobre la paret vascular. És un tractament indicat en cas de varius , edemes i problemes del retorn venós. També actua de manera discreta com a sedant, sudorífic i estomacal.
Acció dermatològica: sobre la pell la ruda té un efecte fotosensible com a conseqüència del seu contingut en furocumarines i especialment en bergaptè.

Toxicitat[editar | editar còdic]

Produïxen vòmits, diarrees, un aument de la circulació sanguínea de l'úter, provocant aborts i menstruacions forçades. És una planta no recomanada per persones que patixen afeccions greus del renyó.

Referències[editar | editar còdic]

Bayer, E.; Buttler K.P.; Finkenzeller X.; Grau J. (1989). Plantas del Mediterráneo. Barcelona:Blume. ISBN 84-7031-629-X
Studies on the flora of the Balearic Islands, I. Dahlgren, R., Th. Karlsson & P. Lassen (1971) Bot. Not. 124: 249-269

Bibliografia[editar | editar còdic]

Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871
Chevallier, AND Enciclopedia de las plantas medicinales . Edición Acento, 1997
Dr. Berdonces i Serra Gran enciclopedia de las plantas medicinales . Edición Tikal, 2005

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ruda.
Wikispecies té un artícul sobre Ruda.
«Ruda». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-[[Image:Ruda1.jpg|thumb|right|300px|<center>Ruda</center>]]
+[[File:Ruta graveolens 1.jpg|thumb|right|300px|<center>Ruda</center>]]
 La '''ruda''' o rudes (Ruta) són el gènero de plantes que donen nom a la família Rutàcea.
 == Característiques ==
 Són espècies, d'olor forta de 20 a 60 cm d'alçada, natives de la regió mediterrànea, i del sur-est asiàtic.
-Creixen silvestres dos espècies de ruda: Ruta montana (Ruda de muntanya) i Ruta chalepensis (ruda vera). Les dos són més llenyoses, d'un mig metro d'alçada, flors grogues i fruts en càpsula. (No creixen mai per damunt dels 1,200 metros d'altitut.
+Creixen silvestres dos espècies de ruda: Ruta montana (Ruda de montanya) i Ruta chalepensis (ruda vera). Les dos són més llenyoses, d'un mig metro d'alçada, flors grogues i fruts en càpsula. (No creixen mai per damunt dels 1,200 metros d'altitut.
 La Ruta graveolens és cultivada per les seues característiques medicinals i aromàtiques. Esta planta, és utilisada en infusions i medicina popular, pero pot produir reaccions alèrgiques a algunes persones.
@@ Llínea 14: / Llínea 13: @@
 == Espècies ==
 Hi ha unes 40 espècies de Ruda i algunes se han utilisat en la medicina tradicional
 == Usos medicinals ==
-Algunes espècies sobre tot la Ruda vera son considerades com a planta medicinal degut a la seua elevada quantitat d'aplicacions com favorir la menstruació estimulant els músculs de l'úter. En l'herboristeria [[Europa|europea]] s'utilisa per diverses afeccions com la [[histèria]], l’[[epilèpsia]], còlics, cucs intestinals , problemes oculars, ya que s'utilisa com a coliri proporcionant una milloria ràpida als ulls tensos i cansats. En atres casos s'ha utilisat per dolències de l'[[esclerosis múltiple]] i la paràlisis de Bell.
+Algunes espècies sobre tot la Ruda vera són considerades com a planta medicinal degut a la seua elevada cantitat d'aplicacions com favorir la [[menstruació]] estimulant els músculs de l'[[úter]]. En l'herboristeria [[Europa|europea]] s'utilisa per diverses afeccions com la [[histèria]], l’[[epilèpsia]], còlics, [[cuc|cucs]] intestinals , problemes oculars, ya que s'utilisa com a coliri proporcionant una milloria ràpida als [[ull|ulls]] tensos i cansats. En atres casos s'ha utilisat per dolències de l'[[esclerosis múltiple]] i la paràlisis de Bell.
 == Accions farmacològiques ==
-• Acció espasmolítica: s'utilisa com remei en el tractament de menstruacions doloroses i irregulars, encara que poden tenir una discreta activitat contraent l'úter.
+* Acció espasmolítica: s'utilisa com remei en el tractament de menstruacions doloroses i irregulars, encara que poden tindre una discreta activitat contraent l'[[úter]].
-• Flebologia: la ruda té efecte beneficiós sobre la paret vascular. És un tractament indicat en cas de varius , edemes i problemes del retorn venós. També actua de manera discreta com a sedant, sudorífic i estomacal.
+* Flebologia: la ruda té efecte beneficiós sobre la paret vascular. És un tractament indicat en cas de varius , edemes i problemes del retorn venós. També actua de manera discreta com a sedant, sudorífic i estomacal.
-• Acció dermatològica: sobre la pell la ruda té un efecte fotosensible com a conseqüència del seu contingut en furocumarines i especialment en bergaptè.
+* Acció dermatològica: sobre la [[pell]] la ruda té un efecte fotosensible com a conseqüència del seu contingut en furocumarines i especialment en bergaptè.
+== Toxicitat ==
+Produïxen vòmits, diarrees, un aument de la circulació sanguínea de l'úter, provocant [[abort|aborts]] i menstruacions forçades. És una planta no recomanada per persones que patixen afeccions greus del [[renyó]].
-== Toxicitat ==
+== Referències ==
-Produïxen vòmits, diarrees, un aument de la circulació sanguínea de l'[[úter]], provocant [[abort|aborts]] i menstruacions forçades. És una planta no recomanada per persones que patixen afeccions greus del [[renyó]].
+* Bayer, E.; Buttler K.P.; Finkenzeller X.; Grau J. (1989). Plantas del Mediterráneo. Barcelona:Blume. ISBN 84-7031-629-X
+* Studies on the flora of the Balearic Islands, I. Dahlgren, R., Th. Karlsson & P. Lassen (1971) Bot. Not. 124: 249-269
+== Bibliografia ==
+* Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871
+* Chevallier, AND Enciclopedia de las plantas medicinales . Edición Acento, 1997
+* Dr. Berdonces i Serra Gran enciclopedia de las plantas medicinales . Edición Tikal, 2005
+== Enllaços externs ==
+{{Commonscat|Ruta}}
+{{Wikispecies|Ruta}}
+{{DGLV|Ruda}}
 [[Categoria:Biologia]]
 [[Categoria:Botànica]]
 [[Categoria:Plantes medicinals]]
-== Referències ==
-{{traduït de|ca|All}}