Diferència entre les revisions de "Alfabet Fonètic Internacional"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[File:IPA chart 2020 Español.svg|thumb|300px|Diagrama ilustrant l'Alfabet Fonètic Internacional]] |
| − | L''''Alfabet Fonètic Internacional''' (''AFI'' en [[idioma valencià|valencià]], ''API'' en [[idioma francés|francés]] i ''IPA'' en [[idioma anglés|anglés]]) és un sistema de [[transcripció fonètica|notació fonètica]] creat per [[llingüiste|llingüistes]]. El seu propòsit és otorgar en forma regularisada, precisa i única la representació dels sons de qualsevol llenguage oral,<ref name="IPA 1999">{{cita libro|autor=Associació Fonètica Internacional|enlaceautor=Asociación Fonética Internacional|año=1999|título=Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet|ubicación=Cambridge| editorial = Cambridge University Press|id=ISBN 0-521-65236-7 (hb); ISBN 0-521-63751-1 (pb)}}</ref> | + | L''''Alfabet Fonètic Internacional''' (''AFI'' en [[idioma valencià|valencià]], ''API'' en [[idioma francés|francés]] i ''IPA'' en [[idioma anglés|anglés]]) és un sistema de [[transcripció fonètica|notació fonètica]] creat per [[llingüiste|llingüistes]]. El seu propòsit és otorgar en forma regularisada, precisa i única la representació dels sons de qualsevol llenguage oral,<ref name="IPA 1999">{{cita libro|autor=Associació Fonètica Internacional|enlaceautor=Asociación Fonética Internacional|año=1999|título=Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet|ubicación=Cambridge| editorial = Cambridge University Press|id=ISBN 0-521-65236-7 (hb); ISBN 0-521-63751-1 (pb)}}</ref> i és usat<!--, often on a day-to-day basis,--> per [[llingüiste|llingüistes]], [[logopedia|logopedas]] i terapeutes, mestres de [[Segona llengua|llengua estrangera]], [[lexicografia|lexicógrafs]] i [[traducció|traductors]].<ref name="world">{{cita libro|apellidos=MacMahon|nombre=Michael K. C.|capítulo=Phonetic Notation|editor=P. T. Daniels and W. Bright (eds.)|título=The World’s Writing Systems|páginas=821–846| editorial = Oxford University Press|año=1996|ubicación=New York|id=ISBN 0-19-507993-0}}</ref> En la seua forma bàsica (en [[2005]]) te aproximadament 107 símbols base i 55 modificadors.<ref>{{Cita web|autor=Associació Fonètica Internacional|enlaceautor=Asociación Fonética Internacional|fecha=05-05-2006|url=http://www.langsci.ucl.ac.uk/ipa/images/ipachart.gif|título=El Alfabeto Fonético Internacional (2005)|formato=GIF|fechaacceso=27-08-2006}}</ref> <!-- Unsure of number of modifiers; please fix. Reasonably sure of number of base symbols. --> |
Els símbols de l’Alfabet Fonètic Internacional estan dividits en tres categories: [[lletra|lletres]] (que indiquen sons “bàsics”), [[diacrític]]s (que especifiquen eixos sons) i [[Prosòdia|suprasegmentals]] (que indiquen qualitats com ara velocitat, to i accentuació). Estes categories estan dividides en seccions menors: les lletres estan dividides en [[vocal]]s i [[consonant]]s,<ref>Asociación Fonètica Internacional (1999, 3) “Segments ca usefully be divided into two major categories, consonants and vowels.”</ref> i els diacrítics i suprasegmentals estan dividits segons si indiquen [[articulació fonètica|articulació]], [[fonació]], [[llengua tonal|to]], [[entonació]] o [[accent prosòdic|accentuació]].<ref name="IPA 1999" /> | Els símbols de l’Alfabet Fonètic Internacional estan dividits en tres categories: [[lletra|lletres]] (que indiquen sons “bàsics”), [[diacrític]]s (que especifiquen eixos sons) i [[Prosòdia|suprasegmentals]] (que indiquen qualitats com ara velocitat, to i accentuació). Estes categories estan dividides en seccions menors: les lletres estan dividides en [[vocal]]s i [[consonant]]s,<ref>Asociación Fonètica Internacional (1999, 3) “Segments ca usefully be divided into two major categories, consonants and vowels.”</ref> i els diacrítics i suprasegmentals estan dividits segons si indiquen [[articulació fonètica|articulació]], [[fonació]], [[llengua tonal|to]], [[entonació]] o [[accent prosòdic|accentuació]].<ref name="IPA 1999" /> | ||
| − | Encara que l’AFI fon creat per a representar | + | Encara que l’AFI fon creat per a representar a soles aquelles qualitats de la parla que són rellevants per a l’idioma en si (com la posició de la llengua, modo d’articulació, i la separació i accentuació de [[paraula|paraules]] i [[sílaba|sílabes]],<ref name="IPA 1999" /> un conjunt estes de símbols nomenats [[Alfabet Fonètic Internacional Extes|AFI Extendido]] (''Extended IPA'' en anglés) ha segut creat per fonòlecs per a marcar qualitats de la parla que no tenen un efecte directe en el significat (com el cruixit de dents, ceceo ([[sigmatisme]]), i sons efectuats per persones con [[paladar hendido]] o [[llavi leporino]]).<ref name="world" /> |
| − | <!-- L''''[[Alfabet]] [[fonètica|Fonètic]] Internacional''' (AFI, ''API'' en francés i ''IPA'' en anglés) | + | <!-- L''''[[Alfabet]] [[fonètica|Fonètic]] Internacional''' (AFI, ''API'' en francés i ''IPA'' en anglés) és un sistema de [[transcripció fonètica]]. |
L’AFI pot ser utilisat per a transcriure qualsevol llengua del món. És el [[alfabet fonètic]] més utilitzat en tot el món, encara que en les Amèriques molts llingüistes continuen usant, en preferència, els símbols del [[alfabet fonètic americanista]]). | L’AFI pot ser utilisat per a transcriure qualsevol llengua del món. És el [[alfabet fonètic]] més utilitzat en tot el món, encara que en les Amèriques molts llingüistes continuen usant, en preferència, els símbols del [[alfabet fonètic americanista]]). | ||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
L’AFI va ser creat en Paris en [[1886]] per l'[[Associació Fonètica Internacional]]. L’alfabet va tindre reformes en [[1989]], [[1993]] i [[1996]]. --> | L’AFI va ser creat en Paris en [[1886]] per l'[[Associació Fonètica Internacional]]. L’alfabet va tindre reformes en [[1989]], [[1993]] i [[1996]]. --> | ||
| − | == | + | == Referències == |
{{listaref}} | {{listaref}} | ||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
** [http://www.linguiste.org/phonetics/ipa/chart/keyboard/ Sistema d'entrada] | ** [http://www.linguiste.org/phonetics/ipa/chart/keyboard/ Sistema d'entrada] | ||
* [http://keymankeyboards.com/?id=454 Teclat IPATotal] - Este teclat UNICODE '''de bades''' codifica tots els caràcters i diacrítics de l'Alfabet Fonètic Internacional (IPA), designat per a representar tots els sons de la parla. | * [http://keymankeyboards.com/?id=454 Teclat IPATotal] - Este teclat UNICODE '''de bades''' codifica tots els caràcters i diacrítics de l'Alfabet Fonètic Internacional (IPA), designat per a representar tots els sons de la parla. | ||
| − | * [http://www.lfsag.unito.it/ipa/index_en.html Taula del AFI i archius sonors] pel Laboratori de Fonètica de l'Universitat de | + | * [http://www.lfsag.unito.it/ipa/index_en.html Taula del AFI i archius sonors] pel Laboratori de Fonètica de l'Universitat de Torí, Itàlia |
| − | * [http://www.lfsag.unito.it/ipa/editor_en.html Editor de transcripcions AFI] pel Laboratori de Fonètica de l'Universitat de | + | * [http://www.lfsag.unito.it/ipa/editor_en.html Editor de transcripcions AFI] pel Laboratori de Fonètica de l'Universitat de Torí, Itàlia |
[[Categoria:Alfabets fonètics]] | [[Categoria:Alfabets fonètics]] | ||
[[Categoria:Fonètica]] | [[Categoria:Fonètica]] | ||
Última revisió del 12:49 25 març 2022
L'Alfabet Fonètic Internacional (AFI en valencià, API en francés i IPA en anglés) és un sistema de notació fonètica creat per llingüistes. El seu propòsit és otorgar en forma regularisada, precisa i única la representació dels sons de qualsevol llenguage oral,[1] i és usat per llingüistes, logopedas i terapeutes, mestres de llengua estrangera, lexicógrafs i traductors.[2] En la seua forma bàsica (en 2005) te aproximadament 107 símbols base i 55 modificadors.[3]
Els símbols de l’Alfabet Fonètic Internacional estan dividits en tres categories: lletres (que indiquen sons “bàsics”), diacrítics (que especifiquen eixos sons) i suprasegmentals (que indiquen qualitats com ara velocitat, to i accentuació). Estes categories estan dividides en seccions menors: les lletres estan dividides en vocals i consonants,[4] i els diacrítics i suprasegmentals estan dividits segons si indiquen articulació, fonació, to, entonació o accentuació.[1]
Encara que l’AFI fon creat per a representar a soles aquelles qualitats de la parla que són rellevants per a l’idioma en si (com la posició de la llengua, modo d’articulació, i la separació i accentuació de paraules i sílabes,[1] un conjunt estes de símbols nomenats AFI Extendido (Extended IPA en anglés) ha segut creat per fonòlecs per a marcar qualitats de la parla que no tenen un efecte directe en el significat (com el cruixit de dents, ceceo (sigmatisme), i sons efectuats per persones con paladar hendido o llavi leporino).[2]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Associació Fonètica Internacional. , Cambridge University Press. ISBN 0-521-65236-7 (hb); ISBN 0-521-63751-1 (pb).
- ↑ 2,0 2,1 P. T. Daniels and W. Bright (eds.) (ed.). , Oxford University Press. ISBN 0-19-507993-0.
- ↑ Associació Fonètica Internacional (05-05-2006). «El Alfabeto Fonético Internacional (2005)» (GIF). Consultat el 27-08-2006.
- ↑ Asociación Fonètica Internacional (1999, 3) “Segments ca usefully be divided into two major categories, consonants and vowels.”
Enllaços externs[editar | editar còdic]
En castellà:
En anglés:
- Pàgina de la International Phonetic Association
- Taula del AFI en Unicode/XHTML/CSS
- Teclat IPATotal - Este teclat UNICODE de bades codifica tots els caràcters i diacrítics de l'Alfabet Fonètic Internacional (IPA), designat per a representar tots els sons de la parla.
- Taula del AFI i archius sonors pel Laboratori de Fonètica de l'Universitat de Torí, Itàlia
- Editor de transcripcions AFI pel Laboratori de Fonètica de l'Universitat de Torí, Itàlia