Diferència entre les revisions de "Barraca"
| (No es mostren 17 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[File:Barraca (2514121603).jpg|thumb|right|300px|<center>Barraca valenciana</center>]] |
| − | [[ | + | [[File:Barraqueta06.jpg|thumb|right|300px|<center>Barraca valenciana</center>]] |
| − | La '''barraca''' és la vivenda tradicional que ha servit de llar durant anys als habitants de l'[[horta de Valéncia]] i del [[Baix Segura]], que s'estén principalment a lo llarc de la costa, des de [[Carcaixent]] fins a [[Sagunt]], té zones, com | + | La '''barraca''' és la vivenda tradicional que ha servit de llar durant anys als habitants de l'[[horta de Valéncia]] i del [[Baix Segura]], que s'estén principalment a lo llarc de la costa, des de [[Carcaixent]] fins a [[Sagunt]], i en general en tot el [[Regne de Valéncia]], té zones, com la de L'[[Albufera]], de característiques molt acusades, en quines voltants és poden trobar abundants construccions d'este tipo. Hui en dia, encara és usada com a vivenda per a [[Llaurador|llauradors]] que es dirigixen a treballar a zones alluntades de la població. |
| + | |||
| + | == Característiques == | ||
La barraca era la vivenda dels llauradors i peixcadors de la zona de [[Valéncia]]. El model més representatiu conté una planta rectangular d'aproximadament 9 x 5,50 metros, en coberta a dos aigües i en cavallet perpendicular a la frontera, casi sempre orientada a migdia. | La barraca era la vivenda dels llauradors i peixcadors de la zona de [[Valéncia]]. El model més representatiu conté una planta rectangular d'aproximadament 9 x 5,50 metros, en coberta a dos aigües i en cavallet perpendicular a la frontera, casi sempre orientada a migdia. | ||
| − | La distribució de l'espai de la barraca és sempre similar. Aixina, presenta una porta, normalment situada a un costat de la frontera que dona accés a un ample pas, que recorre tota la llongitut de la barraca i termina en una atra porta en la frontera oposta, el seu objectiu és el de facilitar la circulació de l'aire. Este corredor servix de cuina, estància i almagasén d'aperos. Per una atra banda, els dormitoris es situen en una atra corsia i generalment són tres. En la part superior de la vivenda es troba l'andana, a la qual s'accedix a través d'una escala de mà. L'andana antigament es destinava a la cria de cucs de seda. Una andana plena de cucs de seda se li dia, una 'andanada'. | + | La distribució de l'espai de la barraca és sempre similar. Aixina, presenta una porta, normalment situada a un costat de la frontera que dona accés a un ample pas, que recorre tota la llongitut de la barraca i termina en una atra porta en la frontera oposta, el seu objectiu és el de facilitar la circulació de l'aire. Este corredor servix de cuina, estància i almagasén d'aperos. Per una atra banda, els dormitoris es situen en una atra corsia i generalment són tres. En la part superior de la vivenda es troba l'andana, a la qual s'accedix a través d'una escala de mà. L'andana antigament es destinava a la cria de [[cucs de seda]]. Una andana plena de cucs de seda se li dia, una 'andanada'. |
| − | El clima de Valéncia i la fertilitat de les seues terres permeten | + | El clima de Valéncia i la fertilitat de les seues terres permeten vàries collites a l'any, en un sistema d'explotació intensiva que precisa una constant atenció. Est es el motiu de que l'hortolà valencià construïxca la seua vivenda al peu de la seua parcela, usant, casi únicament, en sentit de la màxima economia, els materials que brinda la naturalea: canyes, fanc, juncs i carriços. |
| − | Als seus voltants, l'era o el sequer d'[[arròs]], la cebera, (Barraca per a almagasenar [[cebes]]), el pou d'aigua i tots els elements indispensables per a les llavors del camp. | + | Als seus voltants, l'era o el sequer d'[[arròs]], la cebera, (Barraca per a almagasenar [[ceba|cebes]]), el pou d'[[aigua]] i tots els elements indispensables per a les llavors del camp. |
| − | Les | + | |
| − | Les poques barraques que queden en l'actualitat estan en un estat deplorable, puix ya no s'utilisen estes com a mig de vida, i el govern valencià per la seua banda no conta en una política de recuperació i conservació del | + | Les barraques, fins fa molt poc, eren l'image dels centres de la vida en Valéncia, i lo que fora l'estampa viva de Valéncia, en l'actualitat esta construcció està completament en desús. |
| + | |||
| + | Les poques barraques que queden en l'actualitat estan en un estat deplorable i d'abandó, puix ya no s'utilisen estes com a mig de vida, i el [[Govern Valencià|govern valencià]] per la seua banda no conta en una política de recuperació i conservació del patrimoni valencià i les seus raïls culturals. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| + | * [[Alqueria]] | ||
| + | * [[Mas]] | ||
| + | * [[Miramar (arquitectura)]] | ||
| + | * [[Riurau]] | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * ASALE, RAE-. «barraca | Diccionario de la lengua española». «Diccionario de la lengua española» - Edición del Tricentenario | ||
| + | * Georg Fischer: Chirurgie vor 100 Jahren. Historische Studie. [Gewidmet der Deutschen Gesellschaft für Chirurgie]. Verlag von F. C. W. Vogel, Leipzig 1876; Neudruck mit dem Untertitel Historische Studie über das 18. Jahrhundert aus dem Jahre 1876 und mit einem Vorwort von Rolf Winau: Springer-Verlag, Berlin/ Heidelberg/ New York 1978, ISBN 3-540-08751-6, S. 349–355 | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Aguilar, Josep V; Rubio, I. Habitar les hortes. A: Museu Valencià d'Etnologia. Valéncia: Museu Valencià d'Etnologia, 2011, pp. 179-191 | ||
| + | * Del Rey, Miquel. Arquitectura rural valenciana. Valéncia : Museu Valencià d'Etnologia, 2010. Páginas 208-233 | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Barraca}} | ||
| + | |||
| + | {{DGLV|Barraca}} | ||
| + | |||
| + | * [https://www.culturavalenciana.es/historia/la-barraca-naix-com-a-fruit-duna-necessitat-vital-dun-grup-de-gent-treballadora/ La barraca naix com a fruit d’una necessitat vital d’un grup de gent treballadora - Cultura Valenciana] | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Arquitectura]] | ||
[[Categoria:Arquitectura valenciana]] | [[Categoria:Arquitectura valenciana]] | ||
[[Categoria:Símbols de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Símbols de la Comunitat Valenciana]] | ||
| + | [[Categoria:Cultura Valenciana]] | ||
Última revisió del 11:46 28 nov 2024
.jpg)
La barraca és la vivenda tradicional que ha servit de llar durant anys als habitants de l'horta de Valéncia i del Baix Segura, que s'estén principalment a lo llarc de la costa, des de Carcaixent fins a Sagunt, i en general en tot el Regne de Valéncia, té zones, com la de L'Albufera, de característiques molt acusades, en quines voltants és poden trobar abundants construccions d'este tipo. Hui en dia, encara és usada com a vivenda per a llauradors que es dirigixen a treballar a zones alluntades de la població.
Característiques[editar | editar còdic]
La barraca era la vivenda dels llauradors i peixcadors de la zona de Valéncia. El model més representatiu conté una planta rectangular d'aproximadament 9 x 5,50 metros, en coberta a dos aigües i en cavallet perpendicular a la frontera, casi sempre orientada a migdia.
La distribució de l'espai de la barraca és sempre similar. Aixina, presenta una porta, normalment situada a un costat de la frontera que dona accés a un ample pas, que recorre tota la llongitut de la barraca i termina en una atra porta en la frontera oposta, el seu objectiu és el de facilitar la circulació de l'aire. Este corredor servix de cuina, estància i almagasén d'aperos. Per una atra banda, els dormitoris es situen en una atra corsia i generalment són tres. En la part superior de la vivenda es troba l'andana, a la qual s'accedix a través d'una escala de mà. L'andana antigament es destinava a la cria de cucs de seda. Una andana plena de cucs de seda se li dia, una 'andanada'.
El clima de Valéncia i la fertilitat de les seues terres permeten vàries collites a l'any, en un sistema d'explotació intensiva que precisa una constant atenció. Est es el motiu de que l'hortolà valencià construïxca la seua vivenda al peu de la seua parcela, usant, casi únicament, en sentit de la màxima economia, els materials que brinda la naturalea: canyes, fanc, juncs i carriços.
Als seus voltants, l'era o el sequer d'arròs, la cebera, (Barraca per a almagasenar cebes), el pou d'aigua i tots els elements indispensables per a les llavors del camp.
Les barraques, fins fa molt poc, eren l'image dels centres de la vida en Valéncia, i lo que fora l'estampa viva de Valéncia, en l'actualitat esta construcció està completament en desús.
Les poques barraques que queden en l'actualitat estan en un estat deplorable i d'abandó, puix ya no s'utilisen estes com a mig de vida, i el govern valencià per la seua banda no conta en una política de recuperació i conservació del patrimoni valencià i les seus raïls culturals.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- ASALE, RAE-. «barraca | Diccionario de la lengua española». «Diccionario de la lengua española» - Edición del Tricentenario
- Georg Fischer: Chirurgie vor 100 Jahren. Historische Studie. [Gewidmet der Deutschen Gesellschaft für Chirurgie]. Verlag von F. C. W. Vogel, Leipzig 1876; Neudruck mit dem Untertitel Historische Studie über das 18. Jahrhundert aus dem Jahre 1876 und mit einem Vorwort von Rolf Winau: Springer-Verlag, Berlin/ Heidelberg/ New York 1978, ISBN 3-540-08751-6, S. 349–355
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Aguilar, Josep V; Rubio, I. Habitar les hortes. A: Museu Valencià d'Etnologia. Valéncia: Museu Valencià d'Etnologia, 2011, pp. 179-191
- Del Rey, Miquel. Arquitectura rural valenciana. Valéncia : Museu Valencià d'Etnologia, 2010. Páginas 208-233
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Barraca.
