Diferència entre les revisions de "Taula de canvis"
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[File:Taula de canvis2.jpg|thumb| | + | [[File:Taula de canvis2.jpg|thumb|300px|Taula de canvis]] |
| − | La '''Taula de Canvis''' | + | La '''Taula de Canvis''' fon una institució financera municipal que es pot considerar com el precedent dels bancs públics. |
| − | El [[20 d'octubre]] de l'any [[1407]] el rei de Aragó [[Martí I | + | El [[20 d'octubre]] de l'any [[1407]] el rei de Aragó [[Martí I l'Humà]] autorisa la fundació de l'institució coneguda com ''Taula de canvis e deposits de la ciutat de Valencia'', que fon inaugurada el [[31 de giner]] de l'any [[1408]]. |
| − | Esta institució | + | Esta institució naixqué per al foment del comerc facilitant el canvi de [[moneda]], concessió de préstams, realisació de depósits i negociacios en [[Lletra de canvi|lletres de canvi]]. |
| − | L'institució estava governada per dos '''regidors''', un ciutadà i un mercader, triats per a dos anys pels jurats i pel consell general de la ciutat. Els regidors nomenaven a dos '''escrivans''' encarregats de la contabilitat, la seua obligació era anotar en els llibres tots els | + | L'institució estava governada per dos '''regidors''', un ciutadà i un mercader, triats per a dos anys pels jurats i pel consell general de la ciutat. Els regidors nomenaven a dos '''escrivans''' encarregats de la contabilitat, la seua obligació era anotar en els llibres tots els depòsits, anotant les entradres i eixides de diners i joyes. |
| − | Per a ser | + | Per a ser escrivà tenien que estar casats i viure en la ciutat de [[Valéncia]]. |
| − | Els diners se guardaven en una caixa de [[fusta]] coneguda com '''Caixa de gros''' baix la | + | Els diners se guardaven en una caixa de [[fusta]] coneguda com '''Caixa de gros''' baix la protecció de tres clavaris, un ciutadà, un mercader i un generós, que es renovaven cada dos anys. Havia una atra caixa coneguda com '''caixa de menut''' administrada per un mercader que servia per a cantitats chicotetes a diari. |
| − | El nom de l'institució es | + | El nom de l'institució es dèu a que les operacions es realisaven en una taula de fusta en un tapet que tenia l'escut de la ciutat i que se trobava en la [[Llonja de Valéncia]]. |
| − | En l'any [[1419]] l'institució | + | En l'any [[1419]] l'institució es tanca pel mal fucionament i la quebra del seus depòsits. En l'any [[1517]] fon refundada coneguda com la '''Taula nova''' durant fins a l'any [[1649]] que torna a tancar, l'última etapa fon des de [[1658]] i es conegué com la '''Taula novisima''' durant fins a l'any [[1719]] quan el rei [[Felip V]] elimina els [[furs de Valéncia]] i les seues institucions. |
| − | La Taula de Canvis es conserva en el [[Palau de Cervelló]] | + | La Taula de Canvis es conserva en el [[Palau de Cervelló]] de la [[ciutat de Valéncia]]. |
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | |||
| + | * Sanchis Guarner, Manuel. ''La Ciutat de Valéncia.'' Ajuntament de Valéncia, Valéncia. Cinquena Edició 1989, plana 172 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| Llínea 25: | Llínea 29: | ||
[[Categoria:Història Valenciana]] | [[Categoria:Història Valenciana]] | ||
[[Categoria:Institucions]] | [[Categoria:Institucions]] | ||
| + | [[Categoria:Institucions valencianes]] | ||
[[Categoria:Institucions i drets forals]] | [[Categoria:Institucions i drets forals]] | ||
[[Categoria:Regne de Valéncia]] | [[Categoria:Regne de Valéncia]] | ||
Última revisió del 16:49 31 gin 2026
La Taula de Canvis fon una institució financera municipal que es pot considerar com el precedent dels bancs públics.
El 20 d'octubre de l'any 1407 el rei de Aragó Martí I l'Humà autorisa la fundació de l'institució coneguda com Taula de canvis e deposits de la ciutat de Valencia, que fon inaugurada el 31 de giner de l'any 1408.
Esta institució naixqué per al foment del comerc facilitant el canvi de moneda, concessió de préstams, realisació de depósits i negociacios en lletres de canvi.
L'institució estava governada per dos regidors, un ciutadà i un mercader, triats per a dos anys pels jurats i pel consell general de la ciutat. Els regidors nomenaven a dos escrivans encarregats de la contabilitat, la seua obligació era anotar en els llibres tots els depòsits, anotant les entradres i eixides de diners i joyes.
Per a ser escrivà tenien que estar casats i viure en la ciutat de Valéncia.
Els diners se guardaven en una caixa de fusta coneguda com Caixa de gros baix la protecció de tres clavaris, un ciutadà, un mercader i un generós, que es renovaven cada dos anys. Havia una atra caixa coneguda com caixa de menut administrada per un mercader que servia per a cantitats chicotetes a diari.
El nom de l'institució es dèu a que les operacions es realisaven en una taula de fusta en un tapet que tenia l'escut de la ciutat i que se trobava en la Llonja de Valéncia.
En l'any 1419 l'institució es tanca pel mal fucionament i la quebra del seus depòsits. En l'any 1517 fon refundada coneguda com la Taula nova durant fins a l'any 1649 que torna a tancar, l'última etapa fon des de 1658 i es conegué com la Taula novisima durant fins a l'any 1719 quan el rei Felip V elimina els furs de Valéncia i les seues institucions.
La Taula de Canvis es conserva en el Palau de Cervelló de la ciutat de Valéncia.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Sanchis Guarner, Manuel. La Ciutat de Valéncia. Ajuntament de Valéncia, Valéncia. Cinquena Edició 1989, plana 172
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Taula de canvis.