Diferència entre les revisions de "Nova Guerra Freda"

Última revisió del 16:59 19 set 2025

Nova Guerra Freda, Segona Guerra Freda o Guerra Freda 2.0 són térmens utilisats —com a paralelisme a la Guerra Freda entre els anys 1945 i 1991— per a designar lo que s'interpreta com un conflicte polític, ideològic, informatiu, social i militar en el sigle XXI posterior al final de l'era post-Guerra Freda.

Des d'esta visió, es vorien les tensions entre potències com estructurades dins de grans blocs de poder geopolítics oposts; en un es trobaria Occident, liderat principalment per Estats Units i Regne Unit, aixina com en menor mida també per l'Unió Europea (partidaris del poder bla i d'un orde mundial unipolar) i l'atre, Orient, que estaria liderat principalment per China i per Rússia (partidaris del poder dur i d'un orde mundial multipolar).

S'inclouen accions pròpies de guerra híbrida (com els ciberatacs) i guerres subsidiàries (com Líbia, Síria, Ucrània o Iran). La rivalitat, ademés de geopolítica, també seria de caràcter econòmic, militar, cultural i tecnològic.

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 '''Nova Guerra Freda''', '''Segona Guerra Freda''' o '''Guerra Freda 2.0''' són térmens utilisats —com a paralelisme a la Guerra Freda entre els anys [[1945]] i [[1991]]— per a designar lo que s'interpreta com un conflicte polític, ideològic, informatiu, social i militar en el [[sigle XXI]] posterior al final de l'era post-Guerra Freda.
-Des d'esta visió, es vorien les tensions entre potències com estructurades dins de grans blocs de poder geopolítics oposts; en un es trobaria [[Occident]], liderat principalment per Estats Units i Regne Unit, aixina com en menor mida també per l'Unió Europea (partidaris del poder bla i d'un orde mundial unipolar) i l'atre, Orient, que estaria liderat principalment per China i per Rússia (partidaris del poder dur i d'un orde mundial multipolar). S'inclouen accions pròpies de guerra híbrida (com els ciberatacs) i guerres subsidiàries (com Líbia, Síria, Ucrània o Iran). La rivalitat, ademés de geopolítica, també seria de caràcter econòmic, militar, cultural i tecnològic.
+Des d'esta visió, es vorien les tensions entre potències com estructurades dins de grans blocs de poder geopolítics oposts; en un es trobaria [[Occident]], liderat principalment per [[Estats Units]] i [[Regne Unit]], aixina com en menor mida també per l'[[Unió Europea]] (partidaris del poder bla i d'un orde mundial unipolar) i l'atre, Orient, que estaria liderat principalment per [[China]] i per [[Rússia]] (partidaris del poder dur i d'un orde mundial multipolar).
+S'inclouen accions pròpies de guerra híbrida (com els ciberatacs) i guerres subsidiàries (com [[Líbia]], [[Síria]], [[Ucrània]] o [[Iran]]). La rivalitat, ademés de geopolítica, també seria de caràcter econòmic, militar, cultural i tecnològic.
 [[Categoria:Relacions internacionals de Rússia]]