Fleix comú

Fleix comú
Erro al crear miniatura:
Classificació científica
Regne		Plantae
Divisió		Magnoliophyta
Classe		Magnoliopsida
Orde		Lamiales
Família		Oleaceae
Gènero		Fraxinus
Espècie		Fraxinus excelsior
Autoritat		L.
Estat de conservació
Estat		NT
Distribució geogràfica
Archiu:Fraxinus excelsior range.svg
Distribució natural

El fleix comú (Fraxinus excelsior) és un arbre caducifoli de la família de les Oleaceae, originari d'Europa i zones pròximes d'Àsia Menor. És un arbre típic de boscs frescs i humits, especialment en riberes i caents d'ombria.

Descripció morfològica

Arbre de gran port, que pot superar els 30 metros d'alçària, de creiximent ràpit i copa ampla i irregular.

• Fulla: oposades, compostes pinnades, formades generalment per entre 7 i 15 folíols ovalats o llanceolats, en el marge dentat i apiç agut. De color vert intens i textura llaugerament rugosa.
• Flor: apétales, unisexuals o hermafrodites, agrupades en panícules axilars. Apareixen a principis de primavera abans de l'eixida de les fulles.
• Fruit: sàmara allargada, de fins a 4 cm, en una ala plana que facilita la dispersió pel vent.
• Tronc: recte, en escorça llisa i grisenca en eixemplars jóvens, que es torna més fosca i solcada en l'edat.

Hàbitat

Es desenrolla en sòls frescs, profunts i rics en nutrients, generalment en zones de ribera, barrancs, fagedes i montanyes humides. Preferix climes temperats i no tolera bé la sequera prolongada.

Taxonomia

Fraxinus excelsior fon descrit per Carles Linneo en l'any 1753. És l'espècie europea més coneguda del seu gènero.

Etimologia

• Fraxinus: nom llatí antic per al fleix, provablement derivat de frangere (“trencar”), per la facilitat en què es trenquen les seues branques.
• excelsior: del llatí “més alt”, fent referència a la seua talla elevada i majestat.

Usos

Tradicionalment valorat per la seua fusta, dura pero flexible, usat en ferramentes agrícoles, carros, bastons, mobles i fusteria. També s'ha utilisat per a formar alineacions i arbres d'ombra en parcs i camins. En medicina popular, les seues fulles i escorça tenien usos com a laxant o antiinflamatori.

Conservació

Encara que és comú en moltes zones d'Europa, en décades recents ha patit una regressió per una malaltia fúngica greu nomenada chalara (Hymenoscyphus fraxineus), que provoca defoliacions i mort de l'arbre. Ademés, la fragmentació d'hàbitats en zones de montanya mediterrànea pot afectar-ne la conservació localment.

Referències

• Fraxinus excelsior – Plants of the World Online – Kew
• Castroviejo, S. (coord.) (1986–2023). Flora Ibérica. Real Jardín Botánico, CSIC
• Fraxinus excelsior en The Plant List
• «Fraxinus excelsior». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos
• «Fraxinus excelsior». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden

Bibliografia

• Simek, Rudolf (2007). Dictionary of Northern Mythology. Translated by Angela Hall. D.S. Brewer. ISBN 978-0-85991-513-7
• Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). Flora Europaea. Cambridge University Press
• Von Linné, Carl. Species plantarum, exhibentes plantas rite cognitas ad genera relatas, cum differentiis specificis, nominibus trivialibus, synonymis selectis, locis natalibus, secundum systema sexuale digestas (en llatí). vol. 2. Estocolm: Laurentius Salvius, 1753

Enllaços externs

Commons

• Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Fleix comú.

• Ficha a l’Herbari Virtual del Mediterràneu Occidental
• Wikipedia (castellà) – Fraxinus excelsior