Diferència entre les revisions de "Pi pinyoner"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - ' Mediterrani ' a ' Mediterràneu ')
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
(No se mostren 5 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 19: Llínea 19:
 
}}
 
}}
  
El '''pi pinyoner''' ('''''Pinus pinea''''') és un [[arbre]] [[perennifoli]] de la família de les [[Pinaceae|pinàcees]], conegut pel seu fruit comestible, el [[pinyó]]. És característic del paisage mediterràneu occidental, especialment en les zones costeres de valencianes, [[Andalusia]] i el litoral ibèric.
+
El '''pi pinyoner''' ('''''Pinus pinea''''') és un [[arbre]] [[perennifoli]] de la família de les [[Pinaceae|pinàcees]], conegut pel seu fruit comestible, el [[pinyó]]. És característic del paisage mediterràneu occidental, especialment en les zones costeres de [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], [[Andalusia]] i el litoral ibèric.
  
 
== Descripció ==
 
== Descripció ==
És un arbre gran, que pot arribar fins als 25 metros d’altura, de port molt característic per la copa ampla i arredonida en forma de para-sol.
+
És un arbre gran, que pot arribar fins als 25 metros d'altura, de port molt característic per la copa ampla i arredonida en forma de para-sol.
  
* [[Morfologia foliar|Fulla]]: acícoles agrupades de dos en dos, llargues (10–20 cm), de color vert fosc i rígides.
+
* [[Morfologia foliar|Fulla]]: acícoles agrupades de dos en dos, llargues (10–20 cm), de color [[vert]] fosc i rígides.
* [[Flor|Flor]]: [[monoic]], les flors masculines són grogues i les femenines, menudes i rogenques. Florix en primavera.
+
* [[Flor|Flor]]: [[monoic]], les flors masculines són [[Groc|grogues]] i les femenines, chicotetes i [[Roig|rogenques]]. Florix en [[primavera]].
 
* [[Fruit|Fruit]]: la pinya és gran, ovoide i molt llenyosa, en escames gruixudes. Tarda uns tres anys a madurar. Conté [[pinyó|pinyons]], que són grossos i comestibles.
 
* [[Fruit|Fruit]]: la pinya és gran, ovoide i molt llenyosa, en escames gruixudes. Tarda uns tres anys a madurar. Conté [[pinyó|pinyons]], que són grossos i comestibles.
 
* [[Tronc|Tronc]]: recte i robust, en escorça gruixuda, rogenca i clavillada profundament en plaques.
 
* [[Tronc|Tronc]]: recte i robust, en escorça gruixuda, rogenca i clavillada profundament en plaques.
Llínea 33: Llínea 33:
  
 
== Taxonomia ==
 
== Taxonomia ==
''Pinus pinea'' fon descrit per [[Carles Linneo]] en l’any 1753.
+
''Pinus pinea'' fon descrit per [[Carles Linneo]] en l'any [[1753]].
  
 
== Etimologia ==
 
== Etimologia ==
* '''Pinus''': nom llatí per al gènero.
+
* '''Pinus''': nom [[llatí]] per al gènero
* '''pinea''': fa referència directa al pinyó, el seu fruit característic.
+
* '''pinea''': fa referència directa al pinyó, el seu fruit característic
  
 
== Usos ==
 
== Usos ==
El pinyó és molt apreciat en rebosteria i cuina mediterrànea. La fusta és tova pero duradora, utilisada en construcció llaugera. També es cultiva com a ornamental i per a repoblacions. Té un gran valor paisagístic i ecològic.
+
El pinyó és molt apreciat en rebosteria i cuina mediterrànea. La [[fusta]] és tova pero duradera, utilisada en construcció llaugera. També es cultiva com a ornamental i per a repoblacions. Té un gran valor paisagístic i ecològic.
  
 
== Conservació ==
 
== Conservació ==
És una espècie no amenaçada i freqüent, pero algunes masses poden vore’s afectades per plagues, com la processionària del pi. La gestió forestal responsable assegura la producció sostinguda de pinyons.
+
És una espècie no amenaçada i freqüent, pero algunes masses poden vore's afectades per plagues, com la processionària del pi. La gestió forestal responsable assegura la producció sostinguda de pinyons.
  
 
== Refrayns valencians ==
 
== Refrayns valencians ==
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 +
* Castroviejo, S. (coord.) (1986–2023). ''Flora Ibérica''. Real Jardín Botánico, CSIC
 
* [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:262486-1 Pinus pinea – Plants of the World Online – Kew]
 
* [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:262486-1 Pinus pinea – Plants of the World Online – Kew]
* Castroviejo, S. (coord.) (1986–2023). *Flora Ibérica*. Real Jardín Botánico, CSIC.
+
* [http://www.anthos.es/ «Pinus pinea». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos]
 +
* [http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-2562556 Pinus pinea en PlantList]
 +
* [https://www.tropicos.org/Name/24900667 Pinus pinea en Tropicos.org. Missouri Botanical Garden]
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
* Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). *Flora Europaea*. Cambridge University Press.
+
* Colmeiro, Miguel (1871). Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales o notables del antiguo y nuevo mundo. Imprenta de Gabriel Alhambra
* Gómez Campo, C. (1985). *Libro rojo de especies vegetales amenazadas de España e Islas Baleares*.
+
* Gómez Campo, C. (1985). ''Libro rojo de especies vegetales amenazadas de España e Islas Baleares''
 +
* Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). ''Flora Europaea''. Cambridge University Press
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
* [https://herbariovirtual.uib.es/cas-med/especie/13179.html Ficha a l’Herbari Virtual del Mediterrani Occidental]
+
{{Commonscat|Pinus pinea}}
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Pinus_pinea Pinus pinea en Wikipedia (castellà)]
+
 
 +
* [https://herbariovirtual.uib.es/cas-med/especie/13179.html Ficha en l'Herbari Virtual del Mediterràneu Occidental]
 +
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Pinus_pinea Pinus pinea en Wikipedia ([[castellà]])]
  
  

Última revisió del 15:45 8 ago 2025

Pi pinyoner

Pinus pinea Wellington Botanic Gardens.jpg

Classificació científica
Regne Plantae
Divisió Pinophyta
Classe Pinopsida
Orde Pinales
Família Pinaceae
Gènero Pinus
Espècie Pinus pinea
Autoritat L.
Estat de conservació
Estat LC
Distribució geogràfica
Pinus pinea range.svg
Distribució del pi pinyoner.
Plantilla:Colorbox Distribución nativa.
Població aïllada.
Introduit i naturalisat.


El pi pinyoner (Pinus pinea) és un arbre perennifoli de la família de les pinàcees, conegut pel seu fruit comestible, el pinyó. És característic del paisage mediterràneu occidental, especialment en les zones costeres de Valéncia, Andalusia i el litoral ibèric.

Descripció[editar | editar còdic]

És un arbre gran, que pot arribar fins als 25 metros d'altura, de port molt característic per la copa ampla i arredonida en forma de para-sol.

  • Fulla: acícoles agrupades de dos en dos, llargues (10–20 cm), de color vert fosc i rígides.
  • Flor: monoic, les flors masculines són grogues i les femenines, chicotetes i rogenques. Florix en primavera.
  • Fruit: la pinya és gran, ovoide i molt llenyosa, en escames gruixudes. Tarda uns tres anys a madurar. Conté pinyons, que són grossos i comestibles.
  • Tronc: recte i robust, en escorça gruixuda, rogenca i clavillada profundament en plaques.

Hàbitat[editar | editar còdic]

Es troba sobretot en terrenys arenosos i ben drenats, prop del litoral mediterràneu. És resistent a la sequera i tolera bé sols pobres. A sovint plantat per a fixar dunes o en zones degradades. Apareix de forma espontànea o cultivat en altituts fins als 800 m.

Taxonomia[editar | editar còdic]

Pinus pinea fon descrit per Carles Linneo en l'any 1753.

Etimologia[editar | editar còdic]

  • Pinus: nom llatí per al gènero
  • pinea: fa referència directa al pinyó, el seu fruit característic

Usos[editar | editar còdic]

El pinyó és molt apreciat en rebosteria i cuina mediterrànea. La fusta és tova pero duradera, utilisada en construcció llaugera. També es cultiva com a ornamental i per a repoblacions. Té un gran valor paisagístic i ecològic.

Conservació[editar | editar còdic]

És una espècie no amenaçada i freqüent, pero algunes masses poden vore's afectades per plagues, com la processionària del pi. La gestió forestal responsable assegura la producció sostinguda de pinyons.

Refrayns valencians[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Colmeiro, Miguel (1871). Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales o notables del antiguo y nuevo mundo. Imprenta de Gabriel Alhambra
  • Gómez Campo, C. (1985). Libro rojo de especies vegetales amenazadas de España e Islas Baleares
  • Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). Flora Europaea. Cambridge University Press

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons