Diferència entre les revisions de "Choriç"
| (No es mostren 9 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | [[File:Aspecto al corte del Chorizo de León.jpg|thumb|Aspecte al tall del choriç de Lleó]] | |
| − | En [[Espanya]], per a que un embotit siga nomenat choriç, ha de tindre | + | El '''choriç''' és una espècie de llonganiça curada (be a l'aire, be al fum) i que està elaborada a partir de la carn del [[porc]] picada i adobada en espècies, sent la més característica el pebre roig, que és l'element més distintiu del choriç a diferencia d'atres embotits, i també és lo que li dona el seu color característic. La pell d'esta classe d'embotit pot ser el budell prim de porc. En [[Espanya]], per a que un embotit siga nomenat choriç, ha de tindre necessàriament pebre roig i [[all]]; açò el diferencia del choriç d'atres països. |
| − | + | Més conegudes fòra d'[[Europa]] són les versions mexicana i caribenya, en les quals la carn de porc no es pica i l'adob és diferent. En [[Uruguai]] i [[Argentina]] alguns dels choriços típics son: el "choriç parriller" (que es fa sense curar -ni dessecar ni fumar- puix se posa casi "fresc" per a cuinar en els rostits). Inicialment en Argentina, Uruguai i [[Paraguai]], i despuix també en [[Bolívia]], [[Chile]], [[Perú]], el choriç parriller se menja en forma de choripà. | |
| + | [[Categoria:Aliments]] | ||
| + | [[Categoria:Embotits]] | ||
[[Categoria:Gastronomia]] | [[Categoria:Gastronomia]] | ||
| − | |||
Última revisió del 16:29 16 dec 2022
El choriç és una espècie de llonganiça curada (be a l'aire, be al fum) i que està elaborada a partir de la carn del porc picada i adobada en espècies, sent la més característica el pebre roig, que és l'element més distintiu del choriç a diferencia d'atres embotits, i també és lo que li dona el seu color característic. La pell d'esta classe d'embotit pot ser el budell prim de porc. En Espanya, per a que un embotit siga nomenat choriç, ha de tindre necessàriament pebre roig i all; açò el diferencia del choriç d'atres països.
Més conegudes fòra d'Europa són les versions mexicana i caribenya, en les quals la carn de porc no es pica i l'adob és diferent. En Uruguai i Argentina alguns dels choriços típics son: el "choriç parriller" (que es fa sense curar -ni dessecar ni fumar- puix se posa casi "fresc" per a cuinar en els rostits). Inicialment en Argentina, Uruguai i Paraguai, i despuix també en Bolívia, Chile, Perú, el choriç parriller se menja en forma de choripà.