Diferència entre les revisions de "Leonardo Torres Quevedo"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No se mostren 12 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{Biografia|
 
{{Biografia|
 
| nom = Leonardo Torres Quevedo
 
| nom = Leonardo Torres Quevedo
| image =  
+
| image = [[File:1921 Leonardo Torres Quevedo.jpg|250px]]
| peu =  
+
| peu = Leonardo Torres Quevedo en l'any [[1921]]
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
 
| ocupació = Ingenier, matemàtic i inventor.
 
| ocupació = Ingenier, matemàtic i inventor.
Llínea 10: Llínea 10:
 
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]  
 
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]  
 
}}
 
}}
'''Leonardo Torres Quevedo''' ([[Santa Cruz de Iguña]], [[Molledo]], [[Cantàbria]], [[28 de decembre]] de [[1852]] - † [[Madrit]], [[18 de decembre]] de [[1936]]) fon un ingenier de camins, matemàtic i inventor espanyol de finals del [[sigle XIX]] i principis del [[Sigle XX|XX]]. Prolífic i versàtil innovador, fon una figura reputada tant en el seu país com en l'estranger per les seues destacables contribucions en l'àmbit de la Mecànica i la Matemàtica aplicada aixina com en atres camps de l'ingenieria, inclosos els [[Telefèric|telefèrics]], els [[Dirigible|dirigibles]] o el [[radiocontrol]]. La seua tasca pionera en Automàtica, conceptual i pràctica, va alcançar resonància internacional i els seus aparats han segut citats com a precursors de la [[cibernètica]], del [[càlcul analògic]] i de l'[[informàtica]].
+
'''Leonardo Torres Quevedo''' ([[Santa Cruz de Iguña]], [[Molledo]], [[Cantàbria]], [[28 de decembre]] de [[1852]] - † [[Madrit]], [[18 de decembre]] de [[1936]]) fon un ingenier de camins, matemàtic i inventor espanyol de finals del [[sigle XIX]] i principis del [[Sigle XX|XX]].
 
+
 
 +
== Invents ==
 +
Prolífic i versàtil innovador, fon una figura reputada tant en el seu país com en l'estranger per les seues destacables contribucions en l'àmbit de la Mecànica i la Matemàtica aplicada aixina com en atres camps de l'ingenieria, inclosos els [[Telefèric|telefèrics]], els [[Dirigible|dirigibles]] o el [[radiocontrol]].  
 +
 
 +
La seua tasca pionera en Automàtica, conceptual i pràctica, va alcançar resonància internacional i els seus aparats han segut citats com a precursors de la [[cibernètica]], del [[càlcul analògic]] i de l'[[informàtica]].
 +
 
 +
En els últims anys de la seua vida Torres Quevedo va dirigir la seua atenció al camp de la pedagogia, a investigar aquells elements o màquines que podrien ajudar als educadors en la seua tasca. Palesos sobre les màquines d'escriure, paginació marginal dels manuals) i les de la busca proyectable ​i el proyector didàctic.
 +
 
 +
La busca proyectable, també conegut com a punter làser es basa en l'ombra produïda per un cos opac que es mou prop de la placa proyectada, esta ombra és la que utilisaria com a punter. Per a això va dissenyar un sistema articulat que permetia desplaçar, a voluntat del ponent, un punt o punts al costat de la placa de proyecció, lo que permetia senyalar les zones d'interés en la transparència. Torres Quevedo expressa aixina la necessitat d'este invent: «Ben conegudes són les dificultats en les que entropeça un professor per a ilustrar el seu discurs, valent-se de proyeccions lluminoses. Necessita colocar-se front a la pantalla cuidant de no ocultar la figura proyectada per a cridar l'atenció dels seus alumnes sobre els detalls que més els interessen i ensenyar-li'ls en una busca».
 +
 
 +
També va construir un proyector didàctic que millorava la forma en la que les diapositives es colocaven sobre les plaques de [[vidre]] per a proyectar-les.
 +
 
 +
== Reconeiximents ==
 +
* Gran Creu de l'Orde de Carlos III
 +
* Gran Creu de la Orden Civil de Alfonso XII​
 +
* Medalla Echegaray​
 +
* Comendador de la Legió d'Honor
 +
* Banda de l'orde de la República
 +
* Doctor honoris causa per l'Universitat de París​
 +
* Té dedicats carrers i places en [[Bilbao]], Alcalá de Henares, [[Don Benito]], [[Palencia]], [[Santander]], Torrelavega i [[Saragossa]].
 +
 
 +
== Referències ==
 +
* Rodríguez Alcalde, Leopoldo (1966). Leonardo Torres Quevedo y la cibernética (1.ª edición). Madrid: Ediciones Cid. p. 28
 +
* Torres Quevedo, Leonardo (1914). «Ensayos sobre Automática. Su definición. Extensión teórica de sus aplicaciones». Revista de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales (XII): 391-419
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* González Redondo, Francisco A. Leonardo Torres Quevedo: su vida, su mundo. Ed. Catarata, 2024. ISBN: 978-84-1067-109-6
 +
   
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Leonardo Torres Quevedo}}
  
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Leonardo_Torres_Quevedo Leonardo Torres Quevedo en Wikipedia]
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Leonardo_Torres_Quevedo Leonardo Torres Quevedo en Wikipedia]

Última revisió del 18:42 27 dec 2025

Leonardo Torres Quevedo
1921 Leonardo Torres Quevedo.jpg
Leonardo Torres Quevedo en l'any 1921
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Ingenier, matemàtic i inventor.
Naiximent: 28 de decembre de 1852
Lloc de naiximent: Santa Cruz de Iguña, Molledo, Cantàbria, Espanya
Defunció: 18 de decembre de 1936
Lloc de defunció: Madrit, Espanya

Leonardo Torres Quevedo (Santa Cruz de Iguña, Molledo, Cantàbria, 28 de decembre de 1852 - † Madrit, 18 de decembre de 1936) fon un ingenier de camins, matemàtic i inventor espanyol de finals del sigle XIX i principis del XX.

Invents[editar | editar còdic]

Prolífic i versàtil innovador, fon una figura reputada tant en el seu país com en l'estranger per les seues destacables contribucions en l'àmbit de la Mecànica i la Matemàtica aplicada aixina com en atres camps de l'ingenieria, inclosos els telefèrics, els dirigibles o el radiocontrol.

La seua tasca pionera en Automàtica, conceptual i pràctica, va alcançar resonància internacional i els seus aparats han segut citats com a precursors de la cibernètica, del càlcul analògic i de l'informàtica.

En els últims anys de la seua vida Torres Quevedo va dirigir la seua atenció al camp de la pedagogia, a investigar aquells elements o màquines que podrien ajudar als educadors en la seua tasca. Palesos sobre les màquines d'escriure, paginació marginal dels manuals) i les de la busca proyectable ​i el proyector didàctic.

La busca proyectable, també conegut com a punter làser es basa en l'ombra produïda per un cos opac que es mou prop de la placa proyectada, esta ombra és la que utilisaria com a punter. Per a això va dissenyar un sistema articulat que permetia desplaçar, a voluntat del ponent, un punt o punts al costat de la placa de proyecció, lo que permetia senyalar les zones d'interés en la transparència. Torres Quevedo expressa aixina la necessitat d'este invent: «Ben conegudes són les dificultats en les que entropeça un professor per a ilustrar el seu discurs, valent-se de proyeccions lluminoses. Necessita colocar-se front a la pantalla cuidant de no ocultar la figura proyectada per a cridar l'atenció dels seus alumnes sobre els detalls que més els interessen i ensenyar-li'ls en una busca».

També va construir un proyector didàctic que millorava la forma en la que les diapositives es colocaven sobre les plaques de vidre per a proyectar-les.

Reconeiximents[editar | editar còdic]

  • Gran Creu de l'Orde de Carlos III
  • Gran Creu de la Orden Civil de Alfonso XII​
  • Medalla Echegaray​
  • Comendador de la Legió d'Honor
  • Banda de l'orde de la República
  • Doctor honoris causa per l'Universitat de París​
  • Té dedicats carrers i places en Bilbao, Alcalá de Henares, Don Benito, Palencia, Santander, Torrelavega i Saragossa.

Referències[editar | editar còdic]

  • Rodríguez Alcalde, Leopoldo (1966). Leonardo Torres Quevedo y la cibernética (1.ª edición). Madrid: Ediciones Cid. p. 28
  • Torres Quevedo, Leonardo (1914). «Ensayos sobre Automática. Su definición. Extensión teórica de sus aplicaciones». Revista de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales (XII): 391-419

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • González Redondo, Francisco A. Leonardo Torres Quevedo: su vida, su mundo. Ed. Catarata, 2024. ISBN: 978-84-1067-109-6

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons