Diferència entre les revisions de "Giuseppe Verdi"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 7 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
'''Giuseppe Fortunino Francesco Verdi''', conegut popularment com '''Giuseppe Verdi''' ([[Le Roncole]], [[Busseto]], [[Itàlia]], [[10 d'octubre]] de [[1813]] - [[Milà]], [[Itàlia]], [[27 de giner]] de [[1901]]), fon un músic, compositor romàntic italià d'òpera, un dels més importants de tots els temps. La seua obra servix de pont entre el bel cant de [[Gioachino Rossini|Rossini]], [[Vincenzo Bellini|Bellini]] i [[Gaetano Donizetti|Donizetti]], i la corrent del verisme i [[Giacomo Puccini|Puccini]].
+
{{Biografia|
 +
| nom = Giuseppe Fortunino Francesco Verdi
 +
| image = [[File:GiuseppeVerdi.jpg|250px]]
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Itàlia|Italiana]]
 +
| ocupació = Músic i compositor.
 +
| data_naix = [[10 d'octubre]] de [[1813]]
 +
| lloc_naix = [[Le Roncole]], [[Busseto]], [[Itàlia]]
 +
| data_mort = [[27 de giner]] de [[1901]]
 +
| lloc_mort = [[Milà]], [[Itàlia]]
 +
}}
 +
'''Giuseppe Fortunino Francesco Verdi''', conegut popularment com '''Giuseppe Verdi''' ([[Le Roncole]], [[Busseto]], [[Itàlia]], [[10 d'octubre]] de [[1813]] - [[Milà]], [[Itàlia]], [[27 de giner]] de [[1901]]), fon un músic, compositor romàntic italià d'òpera, un dels més importants de tots els temps. La seua obra servix de pont entre el bel cant de [[Gioachino Rossini|Rossini]], [[Vincenzo Bellini|Bellini]] i [[Gaetano Donizetti|Donizetti]], i la corrent del verisme i [[Giacomo Puccini|Puccini]].
  
 
En les seues primeres òperes va mostrar simpatia pel moviment del [[Risorgimento]], que buscava l'unificació d'Itàlia. També va participar breument com a polític elegit. El cor «Va, pensiero» de la seua tercera òpera, ''Nabucco'' ([[1842]]) —i cors similars en òperes posteriors—, estaven molt en l'esperit del moviment d'unificació i es va aplegar a considerar al propi compositor com un representant d'estos ideals. No obstant, Verdi, una persona intensament reservada, no va tractar de congraciar-se en els moviments populars i, a mida que va tindre èxit professional, va reduir la seua càrrega de treball operístic i va buscar establir-se com a terratinent en la seua regió natal.  
 
En les seues primeres òperes va mostrar simpatia pel moviment del [[Risorgimento]], que buscava l'unificació d'Itàlia. També va participar breument com a polític elegit. El cor «Va, pensiero» de la seua tercera òpera, ''Nabucco'' ([[1842]]) —i cors similars en òperes posteriors—, estaven molt en l'esperit del moviment d'unificació i es va aplegar a considerar al propi compositor com un representant d'estos ideals. No obstant, Verdi, una persona intensament reservada, no va tractar de congraciar-se en els moviments populars i, a mida que va tindre èxit professional, va reduir la seua càrrega de treball operístic i va buscar establir-se com a terratinent en la seua regió natal.  
Llínea 6: Llínea 17:
  
 
Fon l'autor d'alguns dels títuls més populars del repertori líric, com els que componen la seua trilogia popular o romàntica del seu periodo mig: ''Rigoletto'', ''El trobador'' i ''La traviata''.
 
Fon l'autor d'alguns dels títuls més populars del repertori líric, com els que componen la seua trilogia popular o romàntica del seu periodo mig: ''Rigoletto'', ''El trobador'' i ''La traviata''.
 +
 +
== Referències ==
 +
* DellaPeruta, Franco (2001). «Verdi e il Risorgimento». Rassegna Storica del Risorgimento 88 (1): 3-24
 +
* [https://www.britannica.com/biography/Giuseppe-Verdi Giuseppe «Verdi». Encyclopedia Britannica (en [[anglés]])]
 +
* Parker, Roger (2012). «Verdi politico: a wounded cliché regroups». Journal of Modern Italian Studies 17 (4): 427-436
 +
* Pizzo, Marco (2001). «Verdi, Musica e Risorgimento». Rassegna Storica del Risorgimento 87 (4): 37-44
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* Budden, Julian (1984a). The Operas of Verdi, volumen 1 (3ª edición). Londres: Cassell. ISBN 0-19-816262-6
 +
* Budden, Julian (1984b). The Operas of Verdi, volumen 2 (3ª edición). Londres: Cassell. ISBN 0-19-816262-6
 +
* Budden, Julian (1984c). The Operas of Verdi, volumen 3 (3ª edición). Londres: Cassell. ISBN 0-19-816263-4
 +
* Conati, Marcello (ed.) (1986). Encounters with Verdi. Ithaca: Cornell University Press. ISBN 978-0-801-49430-7
 +
* Harwood, Gregory W. (2004), «Verdi criticism», en Balthazar, Scott E., ed., The Cambridge Companion to Verdi, Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-63535-6
 +
* Parker, Roger (1998), «Verdi, Giuseppe», en Sadie, Stanley, ed., The New Grove Dictionary of Opera 4, Londres: Macmillan, ISBN 0-333-73432-7
 +
* Reibel, Emanuel (2001). Verdi (1813-1901) (en [[francés]]). Paris: Jean-Paul Gisserot. ISBN 978-2-877-47575-4
 +
* Taruskin, Richard (2010). Music in the Nineteenth Century. Oxford: Oxford University Press. ISBN 978-0-19-538483-3
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Giuseppe Verdi}}
  
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Giuseppe_Verdi Giuseppe Verdi en Wikipedia]
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Giuseppe_Verdi Giuseppe Verdi en Wikipedia]
Llínea 14: Llínea 42:
 
[[Categoria:Músics]]
 
[[Categoria:Músics]]
 
[[Categoria:Compositors]]
 
[[Categoria:Compositors]]
 +
[[Categoria:Compositors italians]]
 
[[Categoria:Música]]
 
[[Categoria:Música]]
 
[[Categoria:Òpera]]
 
[[Categoria:Òpera]]
 
[[Categoria:Italians]]
 
[[Categoria:Italians]]
 
[[Categoria:Sigle XIX]]
 
[[Categoria:Sigle XIX]]

Última revisió del 17:25 24 març 2025

Giuseppe Fortunino Francesco Verdi
GiuseppeVerdi.jpg
Nacionalitat: Italiana
Ocupació: Músic i compositor.
Naiximent: 10 d'octubre de 1813
Lloc de naiximent: Le Roncole, Busseto, Itàlia
Defunció: 27 de giner de 1901
Lloc de defunció: Milà, Itàlia

Giuseppe Fortunino Francesco Verdi, conegut popularment com Giuseppe Verdi (Le Roncole, Busseto, Itàlia, 10 d'octubre de 1813 - † Milà, Itàlia, 27 de giner de 1901), fon un músic, compositor romàntic italià d'òpera, un dels més importants de tots els temps. La seua obra servix de pont entre el bel cant de Rossini, Bellini i Donizetti, i la corrent del verisme i Puccini.

En les seues primeres òperes va mostrar simpatia pel moviment del Risorgimento, que buscava l'unificació d'Itàlia. També va participar breument com a polític elegit. El cor «Va, pensiero» de la seua tercera òpera, Nabucco (1842) —i cors similars en òperes posteriors—, estaven molt en l'esperit del moviment d'unificació i es va aplegar a considerar al propi compositor com un representant d'estos ideals. No obstant, Verdi, una persona intensament reservada, no va tractar de congraciar-se en els moviments populars i, a mida que va tindre èxit professional, va reduir la seua càrrega de treball operístic i va buscar establir-se com a terratinent en la seua regió natal.

Sorprengué al món musical en retornar, despuix del seu èxit en l'òpera Aida (1871), en tres obres mestres tardanes: el seu Rèquiem (1874) i les òperes Otelo (1887) i Falstaff (1893).

Fon l'autor d'alguns dels títuls més populars del repertori líric, com els que componen la seua trilogia popular o romàntica del seu periodo mig: Rigoletto, El trobador i La traviata.

Referències[editar | editar còdic]

  • DellaPeruta, Franco (2001). «Verdi e il Risorgimento». Rassegna Storica del Risorgimento 88 (1): 3-24
  • Giuseppe «Verdi». Encyclopedia Britannica (en anglés)
  • Parker, Roger (2012). «Verdi politico: a wounded cliché regroups». Journal of Modern Italian Studies 17 (4): 427-436
  • Pizzo, Marco (2001). «Verdi, Musica e Risorgimento». Rassegna Storica del Risorgimento 87 (4): 37-44

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Budden, Julian (1984a). The Operas of Verdi, volumen 1 (3ª edición). Londres: Cassell. ISBN 0-19-816262-6
  • Budden, Julian (1984b). The Operas of Verdi, volumen 2 (3ª edición). Londres: Cassell. ISBN 0-19-816262-6
  • Budden, Julian (1984c). The Operas of Verdi, volumen 3 (3ª edición). Londres: Cassell. ISBN 0-19-816263-4
  • Conati, Marcello (ed.) (1986). Encounters with Verdi. Ithaca: Cornell University Press. ISBN 978-0-801-49430-7
  • Harwood, Gregory W. (2004), «Verdi criticism», en Balthazar, Scott E., ed., The Cambridge Companion to Verdi, Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-63535-6
  • Parker, Roger (1998), «Verdi, Giuseppe», en Sadie, Stanley, ed., The New Grove Dictionary of Opera 4, Londres: Macmillan, ISBN 0-333-73432-7
  • Reibel, Emanuel (2001). Verdi (1813-1901) (en francés). Paris: Jean-Paul Gisserot. ISBN 978-2-877-47575-4
  • Taruskin, Richard (2010). Music in the Nineteenth Century. Oxford: Oxford University Press. ISBN 978-0-19-538483-3

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons