Diferència entre les revisions de "Joana Maria Condesa"
| (No es mostren 15 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | [[File:Beata Juana Maria Condesa Lluch fundadora.jpg|thumb|250px|Joana Maria Condesa Lluch]] | |
| − | Lliure de pors i prejuïns abandona el seu acomodat estatuts social i | + | '''Joana Maria Condesa Lluch''' ([[Valéncia]] [[1862]] - † Valéncia [[16 de giner]] de [[1916]]) fon una religiosa valenciana que descobrix en el món obrer femení del seu temps al Crist Crucificat. |
| + | |||
| + | Lliure de pors i prejuïns abandona el seu acomodat estatuts social i enfrontant-se a les dificultats i oposicions, inclús eclesials que troba, convençuda que la seua obra és obra de Dèu, en l'any [[1884]] funda la [[Congregació de Religioses Esclaves de Maria Immaculada]] per a l'evangelisació del món obrer. | ||
==Senyes biogràfiques== | ==Senyes biogràfiques== | ||
| Llínea 7: | Llínea 9: | ||
Naix el [[30 de març]] de [[1862]], en el barri de la [[Xerea]] de [[Valéncia]], fon la quarta filla de En [[Lluis Condesa]], mege, i Na [[Juana Lluch]]. A l'endemà fon batejada a l'Iglésia de [[Sant Esteve màrtir|Sant Esteve]], a on va rebre el sacrament de la Confirmació en [[1864]]. | Naix el [[30 de març]] de [[1862]], en el barri de la [[Xerea]] de [[Valéncia]], fon la quarta filla de En [[Lluis Condesa]], mege, i Na [[Juana Lluch]]. A l'endemà fon batejada a l'Iglésia de [[Sant Esteve màrtir|Sant Esteve]], a on va rebre el sacrament de la Confirmació en [[1864]]. | ||
| − | Son pare va contraure el còlera a causa de tractar malalts en pocs recursos, durant l'epidèmia que atacà la ciutat en l'any [[1865]], fet que va causar la seua mort. | + | Son pare va contraure el còlera a causa de tractar malalts en pocs recursos, durant l'epidèmia que atacà la ciutat en l'any [[1865]], fet que va causar la seua mort. La seua mare, una dona humil i piadosa, a raïl de la mort del marit assumix la responsabilitat de cuidar i educar les seues filles Trinitat i Joana, ajudada per la mestra Na Teresa Ballester. |
| − | Joaneta, com li deyen en sa casa, fon una chiqueta rebel i tossuda, en un gran cor i sensibilitat per tot el patiment. | + | Joaneta, com li deyen en sa casa, fon una chiqueta rebel i tossuda, en un gran cor i sensibilitat per a tot el patiment. |
| − | Pronte s'inicia en les devocions religioses de l'época; seguint l'eixemple dels seus pares, eixercia la caritat en tots aquells qui presentaven qualsevol necessitat. Al voltant de 1875 ingressà en l'[[Esclavitut Mariana de Grignion de Monfort]] i en l'[[Archiconfraria de les Filles de Maria i Santa Teresa de Jesús]], a on se li confià la secretaria. Com els seus pares, va pertànyer a la [[Tercera | + | Pronte s'inicia en les devocions religioses de l'época; seguint l'eixemple dels seus pares, eixercia la caritat en tots aquells qui presentaven qualsevol necessitat. Al voltant de l'any [[1875]] ingressà en l'[[Esclavitut Mariana de Grignion de Monfort]] i en l'[[Archiconfraria de les Filles de Maria i Santa Teresa de Jesús]], a on se li confià la secretaria. Com els seus pares, va pertànyer a la [[Tercera Orde del Carme]]. Diàriament participava en l'Eucaristia en l'[[Iglésia del Patriarca]], a on conegué al seu Director Espiritual, En Vicent Castañer. |
| − | Va fer vot de castitat en el silenci del seu cor, per seguir l'eixemple de la Mare de Deu. I la seua vida transcorria entre devocions i l'administració de les finques de la família; entre els carrers cèntrics de | + | Va fer vot de castitat en el silenci del seu cor, per seguir l'eixemple de la Mare de Deu. I la seua vida transcorria entre devocions i l'administració de les finques de la família; entre els carrers cèntrics de Valéncia i la [[barraca]] d'[[estiueig]] en la plaja de [[Nazaret (Valéncia)]]. Feya este camí freqüentment i fon allà a on va descobrir la seua vocació: des de la seua [[tartana]], en contemplar els rostres cansats de moltes jóvens que, com ella, cada dia es desplaçaven des de les seues cases en les rodalies de la ciutat cap a les fàbriques de [[seda]], [[tabac]] i [[palmito|ventalls]], jóvens de classe social baixa i un escàs nivell cultural que havien de treballar molt dur per a guanyar-se el [[pa]] i mantindre les seues famílies. |
Va sentir que Deu li demanava obrir una casa per a estes jóvens, en el fi d'ajudar-les a viure en dignitat, fomentant la seua educació i formació religiosa, donant-los un sostre, menjar i una miqueta d'amor. Aixina es com, en tan sols 20 anys, va sentir que havia de fundar una Congregació Religiosa dedicada a atendre a estes jóvens. | Va sentir que Deu li demanava obrir una casa per a estes jóvens, en el fi d'ajudar-les a viure en dignitat, fomentant la seua educació i formació religiosa, donant-los un sostre, menjar i una miqueta d'amor. Aixina es com, en tan sols 20 anys, va sentir que havia de fundar una Congregació Religiosa dedicada a atendre a estes jóvens. | ||
| − | Les dificultats arribaren | + | Les dificultats arribaren pronte, puix el [[Cardenal Monescillo]] se va mostrar poc entusiasmat en el seu proyecte. Pero, despuix de molt d'insistir-li, finalment, en l'any [[1884]], donà el permís per obrir una casa per a les obreres, encara que sense contemplar la possibilitat d'una Congregació. |
| − | Fon el [[25 de març]] de [[1884]] quan va obrir les portes l'[[Asil protector d'Obreres]] en [[carrer Viana]] de [[Valéncia]] i una escola gratuïta per als fills de les obreres. En este proyecte | + | Fon el [[25 de març]] de [[1884]] quan va obrir les portes l'[[Asil protector d'Obreres]] en [[carrer Viana]] de [[Valéncia]] i una escola gratuïta per als fills de les obreres. En este proyecte varen unir-se Na Teresa, la seua mestra, i dos amigues [[Rita Sancho]] i [[Maria Gil]]. |
| − | La fundació se consolidà , fins que el Cardenal Monescillo, abans de marchar a la seu com Primat de Toledo, autorisà el seu proyecte, mentrimentres que el Cardenal | + | La fundació se consolidà , fins que el Cardenal Monescillo, abans de marchar a la seu com Primat de Toledo, autorisà el seu proyecte, mentrimentres que el Cardenal [[Ciriaco Sacha|Sacha]], nou Arquebisbe de [[Valéncia]], els va impondre l'hàbit el [[10 de decembre]] de [[1892]]. En [[1895]], el [[19 de març]], Joaneta i les seues companyones emetien els seus Primers Vots en caràcter temporal. I, anys més tart, Joana Maria, junt en atres 18 germanes, varen emetre els seus [[Vots Perpetus]] a Deu el [[8 de setembre]] de [[1911]], any del que daten les Primeres Constitucions de la Congregació. |
| − | La seua obra, a poquet a poquet, se va anar escampant. En [[1897]], en [[Manises]], se va obrir una casa per a la formació de les obreres; en [[1900]] es fundà el Noviciat en [[Burjassot]]; en [[1906]], una atra casa per a la formació de les obreres a [[Ayora]] i, finalment, en [[1912]] se va obrir una casa | + | La seua obra, a poquet a poquet, se va anar escampant. En l'any [[1897]], en [[Manises]], se va obrir una casa per a la formació de les obreres; en [[1900]] es fundà el Noviciat en [[Burjassot]]; en [[1906]], una atra casa per a la formació de les obreres a [[Ayora]] i, finalment, en l'any [[1912]] se va obrir una casa en [[Almansa]] per a l'educació de chiquets i obreres. |
| − | La malaltia poc a poc anà debilitant-la la vida de la Mare Joana Maria. | + | La malaltia poc a poc anà debilitant-la la vida de la Mare Joana Maria. En l'any [[1916]], en la matinada del [[16 de giner]], en tan sol 54 anys, va morir Na Joana. |
| − | == | + | == Referències == |
| + | * [https://www.aciprensa.com/santo/493/beata-juana-maria-condesa-lluch Aciprensa. Beata Juana María Condesa Lluch] | ||
| + | * [https://archidiocesisgranada.es/noticias/juana-maria-condesa-lluch/ Archidiócesis de Granada. Joana María Condesa Lluch] | ||
| + | * [https://www.cope.es/religion/historias/noticias/condesa-que-gano-beatificacion-ayudando-las-mujeres-obreras-20190116_333302 COPE. Joana María Condesa Lluch] | ||
| − | * [ | + | == Bibliografia == |
| − | * [ | + | * [https://dbe.rah.es/biografias/25042/beata-juana-maria-condesa-lluch Joana Maria Condesa. Real Academia de la Historia] |
| + | * [https://www.vatican.va/news_services/liturgy/saints/ns_lit_doc_20030323_condesa_sp.html Juana Maria Condesa. Vaticano] | ||
| − | {{ | + | == Enllaços externs == |
| + | {{Commonscat|Juana María Condesa Lluch}} | ||
| + | * [http://www.esclavasdemaria.org '' Pàgina web oficial de la Congregació] | ||
| + | * [http://www.colegioesclavasdemaria.org '' Pàgina web oficial del Colege Esclaves de Maria de Valéncia] | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
| + | [[Categoria:Valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Religiosos]] | ||
| + | [[Categoria:Religiosos valencians]] | ||
[[Categoria:Beats]] | [[Categoria:Beats]] | ||
| + | [[Categoria:Sants de Valéncia]] | ||
[[Categoria:Sants fundadors de comunitats o odres religiosos catòlics]] | [[Categoria:Sants fundadors de comunitats o odres religiosos catòlics]] | ||
| − | |||
| − | |||
Última revisió del 10:53 5 oct 2024
Joana Maria Condesa Lluch (Valéncia 1862 - † Valéncia 16 de giner de 1916) fon una religiosa valenciana que descobrix en el món obrer femení del seu temps al Crist Crucificat.
Lliure de pors i prejuïns abandona el seu acomodat estatuts social i enfrontant-se a les dificultats i oposicions, inclús eclesials que troba, convençuda que la seua obra és obra de Dèu, en l'any 1884 funda la Congregació de Religioses Esclaves de Maria Immaculada per a l'evangelisació del món obrer.
Senyes biogràfiques[editar | editar còdic]
Naix el 30 de març de 1862, en el barri de la Xerea de Valéncia, fon la quarta filla de En Lluis Condesa, mege, i Na Juana Lluch. A l'endemà fon batejada a l'Iglésia de Sant Esteve, a on va rebre el sacrament de la Confirmació en 1864.
Son pare va contraure el còlera a causa de tractar malalts en pocs recursos, durant l'epidèmia que atacà la ciutat en l'any 1865, fet que va causar la seua mort. La seua mare, una dona humil i piadosa, a raïl de la mort del marit assumix la responsabilitat de cuidar i educar les seues filles Trinitat i Joana, ajudada per la mestra Na Teresa Ballester.
Joaneta, com li deyen en sa casa, fon una chiqueta rebel i tossuda, en un gran cor i sensibilitat per a tot el patiment.
Pronte s'inicia en les devocions religioses de l'época; seguint l'eixemple dels seus pares, eixercia la caritat en tots aquells qui presentaven qualsevol necessitat. Al voltant de l'any 1875 ingressà en l'Esclavitut Mariana de Grignion de Monfort i en l'Archiconfraria de les Filles de Maria i Santa Teresa de Jesús, a on se li confià la secretaria. Com els seus pares, va pertànyer a la Tercera Orde del Carme. Diàriament participava en l'Eucaristia en l'Iglésia del Patriarca, a on conegué al seu Director Espiritual, En Vicent Castañer.
Va fer vot de castitat en el silenci del seu cor, per seguir l'eixemple de la Mare de Deu. I la seua vida transcorria entre devocions i l'administració de les finques de la família; entre els carrers cèntrics de Valéncia i la barraca d'estiueig en la plaja de Nazaret (Valéncia). Feya este camí freqüentment i fon allà a on va descobrir la seua vocació: des de la seua tartana, en contemplar els rostres cansats de moltes jóvens que, com ella, cada dia es desplaçaven des de les seues cases en les rodalies de la ciutat cap a les fàbriques de seda, tabac i ventalls, jóvens de classe social baixa i un escàs nivell cultural que havien de treballar molt dur per a guanyar-se el pa i mantindre les seues famílies.
Va sentir que Deu li demanava obrir una casa per a estes jóvens, en el fi d'ajudar-les a viure en dignitat, fomentant la seua educació i formació religiosa, donant-los un sostre, menjar i una miqueta d'amor. Aixina es com, en tan sols 20 anys, va sentir que havia de fundar una Congregació Religiosa dedicada a atendre a estes jóvens.
Les dificultats arribaren pronte, puix el Cardenal Monescillo se va mostrar poc entusiasmat en el seu proyecte. Pero, despuix de molt d'insistir-li, finalment, en l'any 1884, donà el permís per obrir una casa per a les obreres, encara que sense contemplar la possibilitat d'una Congregació.
Fon el 25 de març de 1884 quan va obrir les portes l'Asil protector d'Obreres en carrer Viana de Valéncia i una escola gratuïta per als fills de les obreres. En este proyecte varen unir-se Na Teresa, la seua mestra, i dos amigues Rita Sancho i Maria Gil.
La fundació se consolidà , fins que el Cardenal Monescillo, abans de marchar a la seu com Primat de Toledo, autorisà el seu proyecte, mentrimentres que el Cardenal Sacha, nou Arquebisbe de Valéncia, els va impondre l'hàbit el 10 de decembre de 1892. En 1895, el 19 de març, Joaneta i les seues companyones emetien els seus Primers Vots en caràcter temporal. I, anys més tart, Joana Maria, junt en atres 18 germanes, varen emetre els seus Vots Perpetus a Deu el 8 de setembre de 1911, any del que daten les Primeres Constitucions de la Congregació.
La seua obra, a poquet a poquet, se va anar escampant. En l'any 1897, en Manises, se va obrir una casa per a la formació de les obreres; en 1900 es fundà el Noviciat en Burjassot; en 1906, una atra casa per a la formació de les obreres a Ayora i, finalment, en l'any 1912 se va obrir una casa en Almansa per a l'educació de chiquets i obreres.
La malaltia poc a poc anà debilitant-la la vida de la Mare Joana Maria. En l'any 1916, en la matinada del 16 de giner, en tan sol 54 anys, va morir Na Joana.
Referències[editar | editar còdic]
- Aciprensa. Beata Juana María Condesa Lluch
- Archidiócesis de Granada. Joana María Condesa Lluch
- COPE. Joana María Condesa Lluch
Bibliografia[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Joana Maria Condesa.