Immersió llingüística

L'immersió llingüística o educativa és l'exposició intensiva a una segona llengua, vivint en una comunitat que la parle de forma habitual, per a deprendre-la més ràpidament i conseguir aixina el bilingüisme dels aprenents. És un procés propi de les estàncies llingüístiques, siga en colónies d'estiu o estudiant a l'estranger (programa Erasmus, any llingüístic, doble titulació europea, etc...), i dels immigrants que van a viure en un nou país, a on deprenen la llengua en la vida quotidiana encara que puguen tindre un complement de classes formals.

També es denomina immersió quan es posa en contacte a l'aprenent durant moltes hores de la jornada en la llengua que es vol dominar, encara que no estiga en la comunitat que la té com a llengua materna. Per eixemple, en l'escola catalana l'immersió llingüística s'ha ocorregut pel fet de convertir el català en llengua vehicular de l'ensenyança, de manera que la majoria de matèries s'impartixen en este idioma. Esta immersió garantisa un coneiximent suficient del català encara que els alumnes parlen atres idiomes fòra de l'escola.

Els programes d'immersió varien d'un país o regió ya que els contexts a on es desenrollen són molt diferents degut, per eixemple, als conflictes llingüístics, antecedents històrics, la política llingüística o l'opinió pública. Aixina mateix, els programes d'immersió educativa escolar tenen varis formats que es decidixen en dissenyar la seua planificació. Els possibles factors que vertebren els formats dels proyectes d'immersió poden ser: el temps de classe dedicat a la segona llengua, edat de l'estudiant, assignatures impartides, el programa curricular que impartixen els professors, etc...

El método opost a l'immersió llingüística és la sumersió llingüística que recorre a «programes vehiculats a través de la llengua i cultura dominant, sense presència alguna de la primera llengua de l'estudiant» i l'objectiu del qual és «l'assimilació de la llengua majoritària, i la pèrdua de la pròpia llengua i cultura».

Cites

La enseñanza del catalán en el extranjero es casi imposible, porque primero es prioritario extender y consolidar el catalán en Catalunya, Valencia y Baleares

Miguel Siguán (El Periódico, 8.4.1989)

Referències

• Bel, Germà (2013). Anatomía de un desencuentro. La Cataluña que es y la España que no pudo ser. Barcelona: Destino. p. 135. ISBN 978-84-233-4727-8
• «El Tribunal Supremo consagra el 25% de clases en castellano y la Generalitat se niega a cumplirlo». El Mundo. 23 de noviembre de 2021
• La Eurocámara preguntará a la Generalitat por la discriminación lingüística en las escuelas, El Mundo (24/04/2018)

Bibliografia

• Arnau, J. 1997. “Immersion Education in Catalonia”. Cummins, & Corson (Eds.). In Encyclopedia of language and education. Bilingual education. Vol. 5. Netherlands: Kluwer Academic Publishers. 297-304
• Chow, P. and J. Cummins (2003) ‘Valuing multilingual and multicultural approaches to learning’. In S.R. Schecter and J. Cummins (Eds.), Multilingual education in practice. Portsmouth, NH: Heinemann, pp. 32-61
• Gorter, D. und Cenoz, J. “Regional minorities, education and language revitalization.” In Martin-Jones, M., Blackledge, A. and Creese, A., (Eds.). Handbook of Multilingualism Routledge, London, New York, pp. 184-198
• Swain, M. and Lapkin, S. (2005) “The evolving sociopolitical context of immersion education in Canada: Some implications for program development”, International Journal of Applied Linguistics, 15(2), pp. 169-186

Enllaços externs

• Immersió llingüística en Wikipedia