Diferència entre les revisions de "Francesc Bosch i Morata"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No se mostren 3 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Archiu:Boschimorata.jpg|miniaturadeimagen|thumb|250px|Francesc Bosch i Morata]]
+
{{Biografia|
'''Francesc Bosch i Morata''' ([[Xàtiva]], [[1901]] - † [[Mexicali]]-[[Mèxic]], [[1950]]) fon un mestre, mege i polític [[Valencians|valencià]].
+
| nom = Francesc Bosch i Morata
 +
| image = [[Archiu:Boschimorata.jpg|miniaturadeimagen|thumb|250px|Francesc Bosch i Morata]]
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
 +
| ocupació = Mege i polític.
 +
| data_naix = [[1901]] 
 +
| lloc_naix = [[Xàtiva]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
| data_mort = [[1950]]
 +
| lloc_mort = [[Mexicali]], [[Mèxic]]
 +
}}
 +
'''Francesc Bosch i Morata''' ([[Xàtiva]], [[1901]] - † [[Mexicali]], [[Mèxic]], [[1950]]) fon un mege, mestre i polític [[Valencians|valencià]].
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
  
Francesc Bosch i Morata, en la política,  arribà a ostentar els càrrecs de Conseller de Sanitat ([[1936]]) i posteriorment de Cultura ([[1937]]) en el Comité Eixecutiu  Popular de Valéncia, sent militant del [[Partit Valencianista d'Esquerra]], resultant d'una evolució de l'[[Agrupació Valencianista Republicana]] (AVR) (fundada entre atres per ell en l'any [[1930]]) que promogué l'unió de l'esquerra baix eixes sigles. AVR inicià una campanya pro-estatut d'autonomia sense èxit. Bosch Morata va ser president també del [[Centre d'Actuacio Valencianista]] (fundat en l'any  [[1931]], i en el que també fon president [[Joaquim Reig]],) una entitat cívic-cultural que no tingué l'èxit que esperaven els seus membres degut a l'intent d'amparar tot el valencianisme i a una  excessiva vinculació en el catalanisme de la Lliga Catalana).
+
Francesc Bosch i Morata, en la política,  arribà a ostentar els càrrecs de Conseller de Sanitat ([[1936]]) i posteriorment de Cultura ([[1937]]) en el Comité Eixecutiu  Popular de Valéncia, sent militant del [[Partit Valencianista d'Esquerra]], resultant d'una evolució de l'[[Agrupació Valencianista Republicana]] (AVR) (fundada entre atres per ell en l'any [[1930]]) que promogué l'unió de l'esquerra baix eixes sigles. AVR inicià una campanya pro-estatut d'autonomia sense èxit. Bosch Morata fon president també del [[Centre d'Actuació Valencianista]] (fundat en l'any  [[1931]], i en el que també fon president [[Joaquim Reig i Rodríguez|Joaquim Reig]],) una entitat cívic-cultural que no tingué l'èxit que esperaven els seus membres degut a l'intent d'amparar tot el [[valencianisme]] i a una  excessiva vinculació en el catalanisme de la [[Lliga Catalana]]).
  
Colaborà en el diari ''El Mercantil Valenciano'' (ara, ''[[Levante-EMV]]''), les revistes ''El Camí'' i ''La Republica de les Lletres'' i fon signatari de les 'Bases d'Ortografia Valenciana' de 1932. conegudes com a [[Normes de Castelló]], per AVR.
+
Colaborà en el diari ''El Mercantil Valenciano'' (ara, ''[[Levante-EMV]]''), les revistes ''[[Revista El Camí|El Camí]]'' i ''La Republica de les Lletres'' i fon signatari de les 'Bases d'Ortografia Valenciana' de 1932. conegudes com a [[Normes de Castelló]], per AVR.
  
 
Bosch Morata és considerat un admirador de [[Constantí Llombart]] i un dels personages més destacats del valencianisme d'esquerres de l'época; descolla especialment la seua llabor com a Conseller de Cultura (nomenat  el  [[7  de  giner]]  de  [[1937]]) en  el  Consell  Provincial de Valéncia (organisme  que  venia  a  substituir  a  l'antiga [[Diputació de Valéncia|Diputació]]). Durant el govern republicà eixa ampla tasca cultural es manifestà en la promoció, des del seu càrrec, de la [[llengua valenciana]] per mig de cursos, i per a la que solicità la cooficialitat, en la creació de premis lliteraris i musicals i sobre tot per ser el responsable directe de la creació  de l'[[Institut d'Estudis Valencians]] (IEV), institució fundada el [[9 de febrer]] de 1937 "per a facilitar i orientar la nostra clara renaixença". Dins del IEV s'integraven la Biblioteca del PV i del Museu de Prehistòria.
 
Bosch Morata és considerat un admirador de [[Constantí Llombart]] i un dels personages més destacats del valencianisme d'esquerres de l'época; descolla especialment la seua llabor com a Conseller de Cultura (nomenat  el  [[7  de  giner]]  de  [[1937]]) en  el  Consell  Provincial de Valéncia (organisme  que  venia  a  substituir  a  l'antiga [[Diputació de Valéncia|Diputació]]). Durant el govern republicà eixa ampla tasca cultural es manifestà en la promoció, des del seu càrrec, de la [[llengua valenciana]] per mig de cursos, i per a la que solicità la cooficialitat, en la creació de premis lliteraris i musicals i sobre tot per ser el responsable directe de la creació  de l'[[Institut d'Estudis Valencians]] (IEV), institució fundada el [[9 de febrer]] de 1937 "per a facilitar i orientar la nostra clara renaixença". Dins del IEV s'integraven la Biblioteca del PV i del Museu de Prehistòria.
Llínea 17: Llínea 27:
  
 
[[File:Signatura Bosch i Morata.png|thumb|centro|Signatura de Francesc]]
 
[[File:Signatura Bosch i Morata.png|thumb|centro|Signatura de Francesc]]
 +
 +
== Vore també ==
 +
 +
* [[Agrupació Valencianista Republicana]]
 +
* [[Partit Valencianista d'Esquerra]]
 +
* [[Centre d'Actuació Valencianista]]
 +
* [[Institut d'Estudis Valencians]]
  
 
==Enllaços externs==
 
==Enllaços externs==

Última revisió del 13:06 10 dec 2024

Francesc Bosch i Morata
Francesc Bosch i Morata
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Mege i polític.
Naiximent: 1901
Lloc de naiximent: Xàtiva, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 1950
Lloc de defunció: Mexicali, Mèxic

Francesc Bosch i Morata (Xàtiva, 1901 - † Mexicali, Mèxic, 1950) fon un mege, mestre i polític valencià.

Biografia[editar | editar còdic]

Francesc Bosch i Morata, en la política, arribà a ostentar els càrrecs de Conseller de Sanitat (1936) i posteriorment de Cultura (1937) en el Comité Eixecutiu Popular de Valéncia, sent militant del Partit Valencianista d'Esquerra, resultant d'una evolució de l'Agrupació Valencianista Republicana (AVR) (fundada entre atres per ell en l'any 1930) que promogué l'unió de l'esquerra baix eixes sigles. AVR inicià una campanya pro-estatut d'autonomia sense èxit. Bosch Morata fon president també del Centre d'Actuació Valencianista (fundat en l'any 1931, i en el que també fon president Joaquim Reig,) una entitat cívic-cultural que no tingué l'èxit que esperaven els seus membres degut a l'intent d'amparar tot el valencianisme i a una excessiva vinculació en el catalanisme de la Lliga Catalana).

Colaborà en el diari El Mercantil Valenciano (ara, Levante-EMV), les revistes El Camí i La Republica de les Lletres i fon signatari de les 'Bases d'Ortografia Valenciana' de 1932. conegudes com a Normes de Castelló, per AVR.

Bosch Morata és considerat un admirador de Constantí Llombart i un dels personages més destacats del valencianisme d'esquerres de l'época; descolla especialment la seua llabor com a Conseller de Cultura (nomenat el 7 de giner de 1937) en el Consell Provincial de Valéncia (organisme que venia a substituir a l'antiga Diputació). Durant el govern republicà eixa ampla tasca cultural es manifestà en la promoció, des del seu càrrec, de la llengua valenciana per mig de cursos, i per a la que solicità la cooficialitat, en la creació de premis lliteraris i musicals i sobre tot per ser el responsable directe de la creació de l'Institut d'Estudis Valencians (IEV), institució fundada el 9 de febrer de 1937 "per a facilitar i orientar la nostra clara renaixença". Dins del IEV s'integraven la Biblioteca del PV i del Museu de Prehistòria.

El fet de que fora cessat i el procés de la guerra faran que el proyecte del IEV no quallara i que l'aparell de l'Estat, traslladat a Valéncia, fora tot un impediment per al desenroll del valencianisme en general.

Alvançada la guerra, en l'any 1938, Bosch Morata és movilisat com a mege i arriba a participar en la Batalla de l'Ebre, en la qual fon ferit greument, havent de ser hospitalisat en Barcelona. Ya recuperat, i des d'esta ciutat fugiria cap a França a on va estar en diferents camps de refugiats (Argelers i Aude) separant-se de la seua família. Més tart, ocupada França pels alemans, ixqué via Orà cap a l'exili a Mèxic, establint-se en l'estat de Mexicali (la Califòrnia mexicana), a on eixerciria la medicina i més tart moriria a conseqüencia de les seqüeles de les ferides de la guerra.

Les seues despulles reposen actualment en el cementeri general de Valéncia ciutat.

Signatura de Francesc

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]