Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Anzû"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
 
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 9: Llínea 9:
Els deus es varen reunir en una assamblea i varen decidir que [[Ninurta]] lluitara en ell. Vençut, Imdugud va ser desterrat i la ciutat a on rebia adoració, Ur, va ser destruïda.
Els deus es varen reunir en una assamblea i varen decidir que [[Ninurta]] lluitara en ell. Vençut, Imdugud va ser desterrat i la ciutat a on rebia adoració, Ur, va ser destruïda.


Apareix en numerosos texts mesopotàmics.    
Apareix en numerosos texts mesopotàmics.      
 
 
== Referències ==
== Referències ==
* Charles Penglase (4 de octubre de 2003). Greek Myths and Mesopotamia: Parallels and Influence in the Homeric Hymns and Hesiod. Taylor & Francis. ISBN 978-0-203-44391-0
* Charles Penglase (4 de octubre de 2003). Greek Myths and Mesopotamia: Parallels and Influence in the Homeric Hymns and Hesiod. Taylor & Francis. ISBN 978-0-203-44391-0

Última revisió del 19:52 26 març 2026

Anzû (anteriorment llegit incorrectament com Zu per una confusió en el símbol de AN/dingir), o en la seua versió sumèria, Imdugud (El que coneix els Cels), és una divinitat menor de la mitologia acadia i sumèria, sent la personificació del Vent del Sur i els núvols de tormenta.

Va ser concebut de les aigües pures de l'Apsu i de l'ampla Terra, o com a fill de Siris.​

De la mateixa manera que la seua mare, la deesa Siris, és representat en la mitologia de l'antiga Mesopotàmia com un home pardal que respira aigua i fòc, encara que ocasionalment també se li representa com una aixeta (cos de lleó i cap d'àguila o una atra au).

En el mit del Pardal Anzû es relata que va furtar les Tables dels destins, que conferixen el poder suprem, a Enlil, en un descuit d'est i despuix les va amagar en la montanya.

Els deus es varen reunir en una assamblea i varen decidir que Ninurta lluitara en ell. Vençut, Imdugud va ser desterrat i la ciutat a on rebia adoració, Ur, va ser destruïda.

Apareix en numerosos texts mesopotàmics.

Referències

[editar | editar còdic]
  • Charles Penglase (4 de octubre de 2003). Greek Myths and Mesopotamia: Parallels and Influence in the Homeric Hymns and Hesiod. Taylor & Francis. ISBN 978-0-203-44391-0
  • Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
  • Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
  • Millard, A.R., New Babylonian 'Genesis' Story, p. 8, The Tyndale Biblical Archaeology Lecture, 1966; Tyndale Bulletin 18, 3-18, 1967