Diferència entre les revisions de "Acadèmia dels Adorants"
| (No es mostren 9 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
La '''Acadèmia dels Adorants''' fon una agrupació lliterària [[Regne de Valéncia|valenciana]] fundada durant el [[barroc]] que reunia poetes de la noblea. | La '''Acadèmia dels Adorants''' fon una agrupació lliterària [[Regne de Valéncia|valenciana]] fundada durant el [[barroc]] que reunia poetes de la noblea. | ||
| − | Fon fundada pel poeta i dramaturc [[Carlos Boyl]] senyor de [[Massamagrell]] i Farnals en l'any [[1599]] a imitació de la d'[[Els Nocturns]], Acadèmia en que Boyl havia participat en [[1592]] en el seudònim de `Recelo´. | + | == Fundació i normes == |
| + | Fon fundada pel poeta i dramaturc [[Carlos Boyl]] senyor de [[Massamagrell]] i Farnals en l'any [[1599]] a imitació de la d'[[Els Nocturns]], Acadèmia en que Boyl havia participat en l'any [[1592]] en el seudònim de `Recelo´. | ||
La temàtica eren la de poemes d'assunts amorosos, a raïl de l'enamorament d'una dama cridà Menandra. L'impulsor va voler deixar constància d'assunts amatoris en una "Acadèmia a manera d'Orde de Cavalleria". Hi ha referència a ella en el prefaci de l'obra de Boyl titulada “Silva dels versos…a la divina Menandra”, [[Valéncia]], Prats, [[1600]]. | La temàtica eren la de poemes d'assunts amorosos, a raïl de l'enamorament d'una dama cridà Menandra. L'impulsor va voler deixar constància d'assunts amatoris en una "Acadèmia a manera d'Orde de Cavalleria". Hi ha referència a ella en el prefaci de l'obra de Boyl titulada “Silva dels versos…a la divina Menandra”, [[Valéncia]], Prats, [[1600]]. | ||
| Llínea 7: | Llínea 8: | ||
La seua quasi exclusiva temàtica eren les dones, tal és, que [[Henri Merimée]] la va arribar a qualificar de “pintoresca”. | La seua quasi exclusiva temàtica eren les dones, tal és, que [[Henri Merimée]] la va arribar a qualificar de “pintoresca”. | ||
| − | Esta acadèmia | + | Esta acadèmia a soles se va mantindre durant un any, desapareixent despuix. |
== Organisació i funcionament == | == Organisació i funcionament == | ||
| Llínea 16: | Llínea 17: | ||
Es reunien els dilluns. Començava la sessió el president en un discurs, "un panegíric a ell dedicat pel secretari", i a continuació es donava llectura a uns sonets i tercet. | Es reunien els dilluns. Començava la sessió el president en un discurs, "un panegíric a ell dedicat pel secretari", i a continuació es donava llectura a uns sonets i tercet. | ||
| − | En els seus estatuts constaven els punts següents: S'havia de portar una vida impecable, s'assumia el compromís d'adorar fidelment a una dama i enorgullir-se d'això, entre els acadèmics "adorants" no havia d'existir rivalitat si se sentien inclinats per la mateixa dama, perqué segons deyen, se tenia que '''“adorar qualsevol objecte digne”''', era obligatòria la missa dominical i l''''“ahuixada”''' en la mateixa d'alguna dama a qui havien de manifestar la seua admiració | + | En els seus estatuts constaven els punts següents: S'havia de portar una vida impecable, s'assumia el compromís d'adorar fidelment a una dama i enorgullir-se d'això, entre els acadèmics "adorants" no havia d'existir rivalitat si se sentien inclinats per la mateixa dama, perqué segons deyen, se tenia que '''“adorar qualsevol objecte digne”''', era obligatòria la missa dominical i l''''“ahuixada”''' en la mateixa d'alguna dama a qui havien de manifestar la seua admiració devall de la finestra la seua casa, els acadèmics havien de ser nobles i aristocràtics i era causa d'exclusió les tres faltes d'asistència.<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/opinion.php/2008/08/02/academia_de_los_adorantes Els Adorantes per [[Vicente Luis Simó Santonja]]]</ref> |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
== Alusions a l'Acadèmia o acadèmics == | == Alusions a l'Acadèmia o acadèmics == | ||
| − | [[Alejandro Arboreda]] escritor valencià, en la seua obra “L'esclau de la seua dama i pas honrós d'Astúries”, els ridiculisava a finals del XVII. | + | [[Alejandro Arboreda]] escritor valencià, en la seua obra “L'esclau de la seua dama i pas honrós d'Astúries”, els ridiculisava a finals del [[sigle XVII]]. |
Henri Merimée qualificava a Boyl com “l'enfant terrible de la littérature valencienne” | Henri Merimée qualificava a Boyl com “l'enfant terrible de la littérature valencienne” | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * [[Pasqual Mes i Va usar]], ''Acadèmies i justes lliteràries en la Valéncia Barroca: Teoria i pràctica'', Kassel, Reichenberger, 1996. | ||
| + | * [[Pasqual Mes i Va usar]], ''Descripció de les Acadèmies Valencianes. Diccionari d'acadèmics.'' Edition Reichenberger, Kassel, 1999. | ||
| − | == | + | == Referències == |
{{Reflist}} | {{Reflist}} | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
[[Categoria:Acadèmies lliteràries]] | [[Categoria:Acadèmies lliteràries]] | ||
| − | + | [[Categoria:Escritors valencians]] | |
| − | [[Categoria:Escritors | + | [[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]] |
| − | [[Categoria:Sigle d'Or | ||
Última revisió del 10:51 6 jul 2024
La Acadèmia dels Adorants fon una agrupació lliterària valenciana fundada durant el barroc que reunia poetes de la noblea.
Fundació i normes[editar | editar còdic]
Fon fundada pel poeta i dramaturc Carlos Boyl senyor de Massamagrell i Farnals en l'any 1599 a imitació de la d'Els Nocturns, Acadèmia en que Boyl havia participat en l'any 1592 en el seudònim de `Recelo´.
La temàtica eren la de poemes d'assunts amorosos, a raïl de l'enamorament d'una dama cridà Menandra. L'impulsor va voler deixar constància d'assunts amatoris en una "Acadèmia a manera d'Orde de Cavalleria". Hi ha referència a ella en el prefaci de l'obra de Boyl titulada “Silva dels versos…a la divina Menandra”, Valéncia, Prats, 1600.
La seua quasi exclusiva temàtica eren les dones, tal és, que Henri Merimée la va arribar a qualificar de “pintoresca”.
Esta acadèmia a soles se va mantindre durant un any, desapareixent despuix.
Organisació i funcionament[editar | editar còdic]
El president era Carlos Boyl, conegut com “l'adorador”.
Boyl era assistit per dos encarregats i un secretari.
Es reunien els dilluns. Començava la sessió el president en un discurs, "un panegíric a ell dedicat pel secretari", i a continuació es donava llectura a uns sonets i tercet.
En els seus estatuts constaven els punts següents: S'havia de portar una vida impecable, s'assumia el compromís d'adorar fidelment a una dama i enorgullir-se d'això, entre els acadèmics "adorants" no havia d'existir rivalitat si se sentien inclinats per la mateixa dama, perqué segons deyen, se tenia que “adorar qualsevol objecte digne”, era obligatòria la missa dominical i l'“ahuixada” en la mateixa d'alguna dama a qui havien de manifestar la seua admiració devall de la finestra la seua casa, els acadèmics havien de ser nobles i aristocràtics i era causa d'exclusió les tres faltes d'asistència.[1]
Alusions a l'Acadèmia o acadèmics[editar | editar còdic]
Alejandro Arboreda escritor valencià, en la seua obra “L'esclau de la seua dama i pas honrós d'Astúries”, els ridiculisava a finals del sigle XVII.
Henri Merimée qualificava a Boyl com “l'enfant terrible de la littérature valencienne”
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Pasqual Mes i Va usar, Acadèmies i justes lliteràries en la Valéncia Barroca: Teoria i pràctica, Kassel, Reichenberger, 1996.
- Pasqual Mes i Va usar, Descripció de les Acadèmies Valencianes. Diccionari d'acadèmics. Edition Reichenberger, Kassel, 1999.