Diferència entre les revisions de "Terra (planeta)"
| (No es mostren 20 edicions intermiges d'8 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[File:Earth Eastern Hemisphere.jpg|thumb|right|300px|<center>'''La Terra'''</center>]] |
| − | La '''Terra''' és el tercer [[planeta]] del [[sistema solar]] per orde de proximitat al [[Sol]] i el quint quant a diàmetro. Forma part dels [[planeta terrestre|planetes terrestres]] o telúrics i és l'únic cos celest on s'ha confirmat la presència de [[vida]]. Gira | + | |
| + | La '''Terra''' és el tercer [[planeta]] del [[sistema solar]] per orde de proximitat al [[Sol]] i el quint quant a diàmetro. Forma part dels [[planeta terrestre|planetes terrestres]] o telúrics i és l'únic cos celest a on s'ha confirmat la presència de [[vida]]. Gira a l'entorn del Sol a lo llarc d'una [[òrbita]] molt poc [[excentricitat|excèntrica]] (una [[elipse]] molt pareguda a una [[circumferència]]) a una distància mija de 149.600.000 [[km]] (1 [[UA]]) i a una velocitat de 29,8 [[km/s]]. També gira sobre sí mateixa en un [[periodo de rotació]] de 23 hores, 56 minuts i 3,5 segons, moviment que determina el dia i la nit. El seu diàmetro equatorial és de 12.756 km. | ||
| + | |||
| + | La Terra té un satèlit natural, la [[Lluna]], que és el quint satèlit més gran del sistema solar. | ||
| + | |||
| + | Dispon d'un potent camp magnètic, a on les partícules carregades portades pel vent solar se dirigixen cap als pols, inclosos els que causen les aurores i la generació de cinturons concèntrics de radiació en tot el món com a resultat de l’acumulació d’estes partícules atrapades en el [[camp Magnètic]] de la Terra. La magnetosfera actua com un escut que protegix el nostre planeta del vent solar. | ||
| + | |||
| + | == Orige i formació == | ||
| + | |||
| + | La Terra i els atres planetes del [[sistema solar]] se formaren fa 4467 millons d’anys a partir d’una nebulosa solar, la massa de pols i gas en forma de disc individual del [[Sol]] en formació. Inicialment fonsa, la capa externa de la Terra es va gelar per a formar una corfa sòlida. | ||
| + | Més tart, els impactes dels asteroides han causat molts canvis en l’ambient de la superfície. La [[Lluna]] es formà poc despuix, provablement despuix d’una colisió en un objecte del tamany de Mart (a vegades nomenat [[Theia]]). Part d'açò es va a aglomerar en la Terra, mentres que una atra porció, mesclada en aproximadament un 10% de la massa total de la Terra, hauria segut expulsat a l’espai, on s'hauria format la [[Lluna]]. | ||
| + | |||
| + | L’activitat volcànica ha produït una atmòsfera primitiva. De vapor d’[[aigua]] condensada, mesclada en gèl portat per cometes, se produïren els oceans. Se supon que l’activitat química en una energia molt intensa ha produït una molècula capaç de reproduir-se, hi ha prop de 4 millons d’anys. La vida mateixa ha aparegut 500 000 anys despuix. | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{DGLV|Terra}} | ||
[[Categoria:Planetes]] | [[Categoria:Planetes]] | ||
[[Categoria:Planetes del Sistema Solar]] | [[Categoria:Planetes del Sistema Solar]] | ||
Última revisió del 16:33 24 set 2024
La Terra és el tercer planeta del sistema solar per orde de proximitat al Sol i el quint quant a diàmetro. Forma part dels planetes terrestres o telúrics i és l'únic cos celest a on s'ha confirmat la presència de vida. Gira a l'entorn del Sol a lo llarc d'una òrbita molt poc excèntrica (una elipse molt pareguda a una circumferència) a una distància mija de 149.600.000 km (1 UA) i a una velocitat de 29,8 km/s. També gira sobre sí mateixa en un periodo de rotació de 23 hores, 56 minuts i 3,5 segons, moviment que determina el dia i la nit. El seu diàmetro equatorial és de 12.756 km.
La Terra té un satèlit natural, la Lluna, que és el quint satèlit més gran del sistema solar.
Dispon d'un potent camp magnètic, a on les partícules carregades portades pel vent solar se dirigixen cap als pols, inclosos els que causen les aurores i la generació de cinturons concèntrics de radiació en tot el món com a resultat de l’acumulació d’estes partícules atrapades en el camp Magnètic de la Terra. La magnetosfera actua com un escut que protegix el nostre planeta del vent solar.
Orige i formació[editar | editar còdic]
La Terra i els atres planetes del sistema solar se formaren fa 4467 millons d’anys a partir d’una nebulosa solar, la massa de pols i gas en forma de disc individual del Sol en formació. Inicialment fonsa, la capa externa de la Terra es va gelar per a formar una corfa sòlida. Més tart, els impactes dels asteroides han causat molts canvis en l’ambient de la superfície. La Lluna es formà poc despuix, provablement despuix d’una colisió en un objecte del tamany de Mart (a vegades nomenat Theia). Part d'açò es va a aglomerar en la Terra, mentres que una atra porció, mesclada en aproximadament un 10% de la massa total de la Terra, hauria segut expulsat a l’espai, on s'hauria format la Lluna.
L’activitat volcànica ha produït una atmòsfera primitiva. De vapor d’aigua condensada, mesclada en gèl portat per cometes, se produïren els oceans. Se supon que l’activitat química en una energia molt intensa ha produït una molècula capaç de reproduir-se, hi ha prop de 4 millons d’anys. La vida mateixa ha aparegut 500 000 anys despuix.
