Diferència entre les revisions de "Història d'Albània"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Bazar Tirana (ca. 1900).jpg|thumb|300px|Basar en la ciutat de [[Tirana]] en l'any [[1900]].]] | [[Archiu:Bazar Tirana (ca. 1900).jpg|thumb|300px|Basar en la ciutat de [[Tirana]] en l'any [[1900]].]] | ||
| − | L''''història d'Albània''' com a estat independent començà despuix de les [[Guerres Balcàniques]] ([[1912]]-[[1913]]). En eixe temps [[Albània]] era un país subdesenrollat i la llar d'una miqueta menys d'un milló de persones dividides en tres grans grups [[religió|religiosos]] i dos distintes [[classe social|classes socials]]: aquells que eren amos de la terra i defenien els seus drets [[Feudalisme|semifeudals]], i aquells que no ho eren. Els primers sempre varen tindre el control dels llocs de poder en el centre i sur del país, per tant esperaven mantindre els seus privilegis una volta que Albània es fera independent. No obstant, la majoria de la població havia començat a qüestionar eixa situació. Ademés, casi tota l'[[aristocràcia]] terratinent professava la [[Islam|religió musulmana]], aixina com la majoria dels oficials i funcionaris públics entrenats per l'administració de l'[[Imperi otomà]]. En conseqüència la majoria dels llocs administratius -en tots els nivells- era manejat per albaneses de religió musulmana. | + | L''''història d'Albània''' com a estat independent començà despuix de les [[Guerres Balcàniques]] ([[1912]]-[[1913]]). En eixe temps [[Albània]] era un país subdesenrollat i la llar d'una miqueta menys d'un milló de persones dividides en tres grans grups [[religió|religiosos]] i dos distintes [[classe social|classes socials]]: aquells que eren amos de la terra i defenien els seus drets [[Feudalisme|semifeudals]], i aquells que no ho eren. Els primers sempre varen tindre el control dels llocs de poder en el centre i sur del país, per tant esperaven mantindre els seus privilegis una volta que Albània es fera independent. No obstant, la majoria de la població havia començat a qüestionar eixa situació. Ademés, casi tota l'[[aristocràcia]] terratinent professava la [[Islam|religió musulmana]], aixina com la majoria dels oficials i funcionaris públics entrenats per l'administració de l'[[Imperi otomà]]. En conseqüència la majoria dels llocs administratius -en tots els nivells- era manejat per albaneses de religió musulmana. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 19:15 11 dec 2024
.jpg)
L'història d'Albània com a estat independent començà despuix de les Guerres Balcàniques (1912-1913). En eixe temps Albània era un país subdesenrollat i la llar d'una miqueta menys d'un milló de persones dividides en tres grans grups religiosos i dos distintes classes socials: aquells que eren amos de la terra i defenien els seus drets semifeudals, i aquells que no ho eren. Els primers sempre varen tindre el control dels llocs de poder en el centre i sur del país, per tant esperaven mantindre els seus privilegis una volta que Albània es fera independent. No obstant, la majoria de la població havia començat a qüestionar eixa situació. Ademés, casi tota l'aristocràcia terratinent professava la religió musulmana, aixina com la majoria dels oficials i funcionaris públics entrenats per l'administració de l'Imperi otomà. En conseqüència la majoria dels llocs administratius -en tots els nivells- era manejat per albaneses de religió musulmana.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
| Història d'Europa |
|---|
| Albània • Alemanya • Andorra • Armènia • Àustria • Bèlgica • Bielorrússia • Bòsnia i Herzegovina • Bulgària • Chipre • Ciutat del Vaticà • Croàcia • Dinamarca • Eslovàquia • Eslovènia • Espanya • Estònia • Finlàndia • França • Geòrgia • Grècia • Hongria • Irlanda • Islàndia • Itàlia • Kosovo • Letònia • Liechtenstein • Lituània • Luxemburc • Malta • Moldàvia • Mónaco • Montenegro • Noruega • Països Baixos • Polònia • Portugal • Regne Unit • Macedònia del Nort • República Checa • Romania • Rússia • San Marino • Sèrbia • Suècia • Suïssa • Ucrània |