Diferència entre les revisions de "Tonacatecuhtli"
Sin resumen de edición |
Sin resumen de edición |
||
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
Encara que [[Ometecuhtli]] i [[Omecihuatl]] varen ser els creadors de la vida, ell els va crear a ells i al planeta sancer.Tonacatecuhtli i [[Xiuhtecuhtli]] varen cridar a [[Nanahuatzin]], el noble deu deforme i malalt, per a que se sacrificara i convertira en sol, tirant-se a una gran foguera. Quan va aplegar al cel, Tonacatecuhtli i Tonacacihuatl ho varen colocar en un tro de plomes de garza. | Encara que [[Ometecuhtli]] i [[Omecihuatl]] varen ser els creadors de la vida, ell els va crear a ells i al planeta sancer.Tonacatecuhtli i [[Xiuhtecuhtli]] varen cridar a [[Nanahuatzin]], el noble deu deforme i malalt, per a que se sacrificara i convertira en sol, tirant-se a una gran foguera. Quan va aplegar al cel, Tonacatecuhtli i Tonacacihuatl ho varen colocar en un tro de plomes de garza. | ||
Tonacatecuhtli va transformar a [[Chantico]] en [[gos]] per botar-se un dejuni menjant peix i pimentons torrats. És confòs a voltes en [[Ometecuhtli]] (del nàhuatl: Ometekwtli ‘senyor doble’‘ome, dos; tekwtli, senyor’). | Tonacatecuhtli va transformar a [[Chantico]] en [[gos]] per botar-se un dejuni menjant peix i pimentons torrats. És confòs a voltes en [[Ometecuhtli]] (del nàhuatl: Ometekwtli ‘senyor doble’‘ome, dos; tekwtli, senyor’). | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6. | * Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6. | ||
Última revisió del 20:00 1 feb 2026
Tonacatecuhtli (del nàhuatl: Tonakatekwtli ‘senyor del sustent’‘tonakayotl, sustent; tekwtli, senyor’) és el deu, de la mitologia asteca, de la creació i de la fertilitat. Habitava els cels superiors durant la creació del món el va dividir en terra i oceà. La seua esposa era Tonacacíhuatl, la senyora del sustent, qui a sovint és confosa en les deeses Citlalicue o en Xochiquétzal.
Encara que Ometecuhtli i Omecihuatl varen ser els creadors de la vida, ell els va crear a ells i al planeta sancer.Tonacatecuhtli i Xiuhtecuhtli varen cridar a Nanahuatzin, el noble deu deforme i malalt, per a que se sacrificara i convertira en sol, tirant-se a una gran foguera. Quan va aplegar al cel, Tonacatecuhtli i Tonacacihuatl ho varen colocar en un tro de plomes de garza.
Tonacatecuhtli va transformar a Chantico en gos per botar-se un dejuni menjant peix i pimentons torrats. És confòs a voltes en Ometecuhtli (del nàhuatl: Ometekwtli ‘senyor doble’‘ome, dos; tekwtli, senyor’).
Referències
[editar | editar còdic]- Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6.
- Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
- Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
- León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
- Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tonacatecuhtli.