Diferència entre les revisions de "Gondwana"
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
'''Gondwana''' és una de les parts en que es va dividir el primitiu continent [[Pangea]]. | '''Gondwana''' és una de les parts en que es va dividir el primitiu continent [[Pangea]]. | ||
| − | Es va estendre pel [[Mar de Tetis]] cap a | + | Es va estendre pel [[Mar de Tetis]] cap a l'[[oest]]. De Gondwana sorgiren [[Amèrica del Sur]], [[Àfrica]], [[Austràlia]], l'[[Indostan]], l'illa de [[Madagascar]] i l'[[Antàrtida]], a lo llarc del periodo [[Cretàcic]] i actualment permaneix actiu. |
| + | |||
| + | == Biogeografia == | ||
| + | |||
| + | Gondwana és important biogeográficament, puix explica la distribució geogràfica de molts grups taxonómics que varen sorgir allí i alguns dels quals es varen disseminar despuix pels continents septentrionals derivats de Laurasia; o que, originaris de Laurasia, han irromput despuix en els continents meridionals, com és el cas dels mamífers placentaris que varen passar a Sudamérica; també va servir de protecció per a algunes espècies com les placerias i koolasuchus. El supercontinent és l'orige comú de la distribució actual de la flora antàrtica. | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * Chakrabarti, Pratik (2019). «Gondwana and the Politics of Deep Past». Past & Present 242 (1): 119-153. doi:10.1093/pastj/gty016 | ||
| + | * Suess, 1885, p. 768: "Wir nennen es Gondwána-Land, nach der gemeinsamen alten Gondwána-Flora, … "(We name it Gondwána-Land, after the common ancient flora of Gondwána …) | ||
| + | * McLoughlin, 2001, Gondwana or Gondwanaland?, pp. 272–273 | ||
| + | * Van Hinsbergen, D. J., Torsvik, T. H., Schmid, S. M., Maţenco, L. C., Maffione, M., Vissers, R. L., ... & Spakman, W. (2019). Orogenic architecture of the Mediterranean region and kinematic reconstruction of its tectonic evolution since the Triassic. Gondwana Research | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 09:02 17 oct 2024
Gondwana és una de les parts en que es va dividir el primitiu continent Pangea.
Es va estendre pel Mar de Tetis cap a l'oest. De Gondwana sorgiren Amèrica del Sur, Àfrica, Austràlia, l'Indostan, l'illa de Madagascar i l'Antàrtida, a lo llarc del periodo Cretàcic i actualment permaneix actiu.
Biogeografia[editar | editar còdic]
Gondwana és important biogeográficament, puix explica la distribució geogràfica de molts grups taxonómics que varen sorgir allí i alguns dels quals es varen disseminar despuix pels continents septentrionals derivats de Laurasia; o que, originaris de Laurasia, han irromput despuix en els continents meridionals, com és el cas dels mamífers placentaris que varen passar a Sudamérica; també va servir de protecció per a algunes espècies com les placerias i koolasuchus. El supercontinent és l'orige comú de la distribució actual de la flora antàrtica.
Referències[editar | editar còdic]
- Chakrabarti, Pratik (2019). «Gondwana and the Politics of Deep Past». Past & Present 242 (1): 119-153. doi:10.1093/pastj/gty016
- Suess, 1885, p. 768: "Wir nennen es Gondwána-Land, nach der gemeinsamen alten Gondwána-Flora, … "(We name it Gondwána-Land, after the common ancient flora of Gondwána …)
- McLoughlin, 2001, Gondwana or Gondwanaland?, pp. 272–273
- Van Hinsbergen, D. J., Torsvik, T. H., Schmid, S. M., Maţenco, L. C., Maffione, M., Vissers, R. L., ... & Spakman, W. (2019). Orogenic architecture of the Mediterranean region and kinematic reconstruction of its tectonic evolution since the Triassic. Gondwana Research
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Gondwana.