Diferència entre les revisions de "Orestíada"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No se mostren 3 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 6: Llínea 6:
  
 
== Traduccions recients ==
 
== Traduccions recients ==
Según el ISBN, traduccions recients d'esta obra al [[castellà]] en [[Espanya]] són:
+
Segos el ISBN, traduccions recients d'esta obra al [[castellà]] en [[Espanya]] són:
  
 
* Esquilo. La Orestea, Introducción, Traducción poética y Notas, J.L. Calvo Martínez, Madrid. Editora Nacional, 1984
 
* Esquilo. La Orestea, Introducción, Traducción poética y Notas, J.L. Calvo Martínez, Madrid. Editora Nacional, 1984
Llínea 19: Llínea 19:
 
* La Orestea: Agamenón, coéforos, euménides, J. L. Miguel Jover, Tres Cantos. Ediciones Akal, S.A., 1998
 
* La Orestea: Agamenón, coéforos, euménides, J. L. Miguel Jover, Tres Cantos. Ediciones Akal, S.A., 1998
  
 +
== Referències ==
 +
* Bowra, C.M. La Atenas de Pericles, Alianza Editorial, 1974, p. 132
 +
* Rodríguez Adrados, F. La Democracia ateniense, Alianza Universidad, 1975, p. 149
 +
* Rabey, Mario La Orestiada en el Di Tella 1968
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* Marks, J.: Oresteia and Odyssey (La Orestíada y la Odisea), en Zeus in the Odyssey (Zeus en la "Odisea"), 2008
 +
* Nagy, Gregory: The Oresteia trilogy of Aeschylus in the larger context of his other tragedies (La Orestíada de Esquilo en el ámbito general de su tragediografía), Harvard University Press, 2013
 +
* Pyplacz, Joanna: Los elementos cómicos en la Orestíada de Esquilo, 2008. Universidad Jaguelónica de Cracovia
 +
 +
== Enllaços externs )==
 +
{{Commonscat|Paintings of Agamemnon}}
  
 
[[Categoria:Lliteratura]]
 
[[Categoria:Lliteratura]]

Última revisió del 17:49 11 ago 2024

Clitemnestra titubejant abans de matar a Agamèmnon (oli de P.N.Guérin, 1819).

L'Orestíada, Orestea o Orestía (Ορέστεια) és una trilogia d'obres dramàtiques de la Grècia Antiga escrita per Èsquil, l'única que es conserva del teatre grec antic. Tracta del final de la maldició de la casa d'Atreu.

Les tres obres que la formen són: Agamenón, Las coéforas i Las euménides. Una quarta obra, Proteo, un drama satíric que es representaria junt a elles, no ha sobrevixcut. La trilogia es va representar originàriament en les festes Dionisies d'Atenes en l'any 458 a. C., a on va guanyar el primer premi.

Traduccions recients[editar | editar còdic]

Segos el ISBN, traduccions recients d'esta obra al castellà en Espanya són:

  • Esquilo. La Orestea, Introducción, Traducción poética y Notas, J.L. Calvo Martínez, Madrid. Editora Nacional, 1984
  • Tragedias completas, tr. J. Alsina, Madrid. Ediciones Cátedra, S.A., 1987
  • La Orestía, tr. M. García Valdés, Barcelona. PPU, S.A., 1988
  • La orestiada, tr. Á. del Amo, Madrid. Instituto Nacional de Artes Escénicas y de la Música (Ministerio de Cultura), 1990
  • Esquilo: Tragedias, tr. B. Perea Morales, Madrid. Editorial Gredos, S.A., 1993
  • La orestíada, tr. V. López Soto, Barcelona. Editorial Juventud, S.A., 1994
  • Tragedias completas, tr. J. Alsina Clota, Barcelona. Ediciones Altaya, S.A., 1995
  • Agamenón; Las coéforas; Las euménides, tr. B. Perea Morales, Barcelona. Planeta-De Agostini, 1995
  • Orestea; Prometeo encadenado, tr. B. Perea Morales, Barcelona. Círculo de Lectores, S.A., 1996
  • La Orestea: Agamenón, coéforos, euménides, J. L. Miguel Jover, Tres Cantos. Ediciones Akal, S.A., 1998

Referències[editar | editar còdic]

  • Bowra, C.M. La Atenas de Pericles, Alianza Editorial, 1974, p. 132
  • Rodríguez Adrados, F. La Democracia ateniense, Alianza Universidad, 1975, p. 149
  • Rabey, Mario La Orestiada en el Di Tella 1968

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Marks, J.: Oresteia and Odyssey (La Orestíada y la Odisea), en Zeus in the Odyssey (Zeus en la "Odisea"), 2008
  • Nagy, Gregory: The Oresteia trilogy of Aeschylus in the larger context of his other tragedies (La Orestíada de Esquilo en el ámbito general de su tragediografía), Harvard University Press, 2013
  • Pyplacz, Joanna: Los elementos cómicos en la Orestíada de Esquilo, 2008. Universidad Jaguelónica de Cracovia

Enllaços externs )[editar | editar còdic]

Commons