Diferència entre les revisions de "Civilisació minoica"
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
No es té notícia del [[gentilici]] en el qual es denominaven els minoics a sí mateixos. S'ha afirmat que el nom del lloc [[Antic Egipte|egipcíac]] 'Keftiu' (''Káftiu'' ''kftiw'') i el [[llengües semítiques|semític]] 'Kaftor' o '[[Caphtor]]' i 'Kaptara' que es troben en els archius de [[Mari (ciutat)|Mari]] es referixen a l'illa de Creta; «no obstant, alguns fets coneguts sobre Caphtor/Keftiu poden ser identificats en Creta a soles en molta dificultat», observa John Strange.<ref>Strange, ''Caphtor/Keftiu: a new investigation'', 1980:125; strange reprints the source texts 16-112.</ref> | No es té notícia del [[gentilici]] en el qual es denominaven els minoics a sí mateixos. S'ha afirmat que el nom del lloc [[Antic Egipte|egipcíac]] 'Keftiu' (''Káftiu'' ''kftiw'') i el [[llengües semítiques|semític]] 'Kaftor' o '[[Caphtor]]' i 'Kaptara' que es troben en els archius de [[Mari (ciutat)|Mari]] es referixen a l'illa de Creta; «no obstant, alguns fets coneguts sobre Caphtor/Keftiu poden ser identificats en Creta a soles en molta dificultat», observa John Strange.<ref>Strange, ''Caphtor/Keftiu: a new investigation'', 1980:125; strange reprints the source texts 16-112.</ref> | ||
| − | En l'[[Odissea]], composta varis centenars d'anys despuix de la destrucció de la civilisació minoica, [[Homer]] menciona entre els habitants de Creta als [[eteocretense]]s (verdaders cretenses),<ref>Homer, ''Odissea'' xix, 176.</ref> els qui podrien ser els descendents dels minoics. | + | En l'[[Odissea]], composta varis centenars d'anys despuix de la destrucció de la civilisació minoica, [[Homer]] menciona entre els habitants de Creta als [[eteocretense]]s (verdaders cretenses),<ref>Homer, ''Odissea'' xix, 176.</ref> els qui podrien ser els descendents dels minoics. |
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 11:50 22 oct 2024
.svg)
La cultura minoica és la primera cultura europea de l'Edat del Coure i del Bronze, apareguda en l'illa de Creta entre els anys 3000 i 1450 a. C.
El seu nom és producte de que el seu descobridor, el britànic Arthur Evans va relacionar el palau de Cnosos, el més representatiu de la cultura, en el palau del rei Minos i la llegenda del Minotaure.[1] Will Durant es va referir a este periodo com «el primer eslavó en la cadena europea».[2]
No es té notícia del gentilici en el qual es denominaven els minoics a sí mateixos. S'ha afirmat que el nom del lloc egipcíac 'Keftiu' (Káftiu kftiw) i el semític 'Kaftor' o 'Caphtor' i 'Kaptara' que es troben en els archius de Mari es referixen a l'illa de Creta; «no obstant, alguns fets coneguts sobre Caphtor/Keftiu poden ser identificats en Creta a soles en molta dificultat», observa John Strange.[3]
En l'Odissea, composta varis centenars d'anys despuix de la destrucció de la civilisació minoica, Homer menciona entre els habitants de Creta als eteocretenses (verdaders cretenses),[4] els qui podrien ser els descendents dels minoics.
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ John Bennet, "Minoan civilization", Oxford Classical Dictionary, 3rd ed., p. 985.
- ↑ Durant, The Life of Greece (The Story of Civilization Part II, (New York: Simon & Schuster) 1939:11.
- ↑ Strange, Caphtor/Keftiu: a new investigation, 1980:125; strange reprints the source texts 16-112.
- ↑ Homer, Odissea xix, 176.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Mapa de la Creta minoica (en anglés)
