Diferència entre les revisions de "Palau de Ripalda"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 16: Llínea 16:
 
</gallery>
 
</gallery>
 
</center>
 
</center>
   
+
     
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
{{referències}}
 
{{referències}}

Última revisió del 11:08 27 ago 2024

El Palau Ripalda o Castell Ripalda era un edifici d'estil eclèctic dissenyat en l'any 1889 per l'arquitecte Joaquim Maria Arnau Miramón (1849 - 1906), en la ciutat de Valéncia, exactament en el Pla del Real, al principi de l'Albereda i actualment ocupat per l'edifici La Pagoda.

Història[editar | editar còdic]

L'arquitecte Joaquín María Arnau Miramón, a partir de l'any 1889, inicia una relació professional intensa en Maria Josepa Paulín de la Peña, Comtesa de Ripalda. Esta li va encarregar l'eixecució d'obres importants, com el Passage Ripalda o la seua pròpia residència, ubicada en el passeig de l'Albereda. En l'any 1936 en el trasllat del govern republicà a Valéncia, el palauet s'utilisà com a seu del Ministeri de Comerç. El palau fon u dels icons de la ciutat fins la seua demolició en 1971.[1] Actualment ocupa el seu solar l'edifici conegut com La Pagoda, junt als Jardins de Monforte.

Descripció[editar | editar còdic]

El palau de Ripalda era un edifici pintoresc, concebut com un chateaux francés, dins d'una perspectiva romàntica desconeguda en Valéncia fins llavors. La seua construcció fon ràpida, eixecutant-se entre els anys 1889 i 1891. Destacava l'alta torre circular rematada en una cuculla cònica, element referencial del palau. Tenia un cos central cobert en una teulada de gran pendent i tres cossos més de menys volum. Els murs eren de maó en carrius treballats als buits, cornises i baranes. L'aspecte de l'edifici era migeval, en merlets i arcs ogivals, que li donaven aspecte de fortalea. El palau estava rodejat per un jardí, al seu torn delimitat en una tanca.

Galeria fotogràfica[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  1. ALDANA FERNÁNDEZ, Salvador (coord.), Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana, p. 287, tom I, Consell Valencià de Cultura, Valéncia 1999

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Benito Goerlich, D., La arquitectura del eclecticismo en Valencia: vertientes de la arquitectura valenciana entre 1875 y 1925, Ajuntament de Valéncia, 1992.
  • Aldana Fernández, Salvador (coord.), Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana, tom I, Consell Valencià de Cultura, Valéncia 1999. ISBN 84-482-2220-2

Enllaços externs[editar | editar còdic]