Diferència entre les revisions de "Ibn Sida"
(No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
Llínea 4: | Llínea 4: | ||
La seua obra més important és el seu diccionari enciclopèdic àrap escrit en dèsset volumns titulat ''Kitab al-Mujassas'' (Diccionarin de térmens especialisats), que recopilava en gran medida la lexicografia àrap anterior,encara que en una gran cantitat de térmens de tots els camps del saber. Aixina que, els volumns II, XI i XIII arrepleguen conceptes relacionats en la música i els seus instruments en la cultura àrap. | La seua obra més important és el seu diccionari enciclopèdic àrap escrit en dèsset volumns titulat ''Kitab al-Mujassas'' (Diccionarin de térmens especialisats), que recopilava en gran medida la lexicografia àrap anterior,encara que en una gran cantitat de térmens de tots els camps del saber. Aixina que, els volumns II, XI i XIII arrepleguen conceptes relacionats en la música i els seus instruments en la cultura àrap. | ||
+ | |||
+ | En el seu pròlec del ''Kitab al-Mujassas'' diu: | ||
+ | |||
+ | {{Cita|¿Com no he de fer-les -si escric en temps tan lluntans de quan l'arap es parlava en purea- i tenint que conviure familiarment en persones que parlen romanç?}} | ||
+ | |||
+ | Un eixemple de les paraules d'eixe romanç: "regalicia", "baines", "grayles" (graelles), "canters", "formage", "forreylats" (forrellats), "cobertors", "blanquet", "sedaz" (sedaç), "alquitra", "boix" "Uldecona", "Biar","Holocau", "Bunyol", "Algecira", "Culyera", "Liria", "Turres Torres", "Montroy", "Picacen", "Alcacer", "Spioca", "Suyllana", "Terrabona", "Altura", "Eslida", "Onda", "Borriana", etc... | ||
== Cites == | == Cites == | ||
Llínea 16: | Llínea 22: | ||
Est és un factor clau en la diferenciació entre el [[gallec]] i el [[portugués]]. El fet de que Galícia i Portugal pertanyguen a realitats polítiques diferents ha segut crucial per a que abdós llengües es consideren distintes. Ací no ha mediat un factor llingüístic sino un factor polític. | Est és un factor clau en la diferenciació entre el [[gallec]] i el [[portugués]]. El fet de que Galícia i Portugal pertanyguen a realitats polítiques diferents ha segut crucial per a que abdós llengües es consideren distintes. Ací no ha mediat un factor llingüístic sino un factor polític. | ||
− | + | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
Última revisió del 19:39 12 feb 2025
Abū-l-Hasan `Alī ibn Ismā`īl al-Musrī al-Andalusi al-lugawī (Múrcia, c. 1007 - † Dénia, 25 de març de 1066), conegut com a Ibn Sida i El Cec de Múrcia, fon un eminent filòlec lexicógraf andalusí.
Cec de naiximent, son pare també era cec, estudià en Umar al-Talamanqui i Said al-Bagdadi, fon admirat per la seua gran memòria i treballà baix la protecció dels reis de la taifa de Dénia Al-Muwaffaq i el seu hereu Ali Iqbal al-Dawla.
La seua obra més important és el seu diccionari enciclopèdic àrap escrit en dèsset volumns titulat Kitab al-Mujassas (Diccionarin de térmens especialisats), que recopilava en gran medida la lexicografia àrap anterior,encara que en una gran cantitat de térmens de tots els camps del saber. Aixina que, els volumns II, XI i XIII arrepleguen conceptes relacionats en la música i els seus instruments en la cultura àrap.
En el seu pròlec del Kitab al-Mujassas diu:
Un eixemple de les paraules d'eixe romanç: "regalicia", "baines", "grayles" (graelles), "canters", "formage", "forreylats" (forrellats), "cobertors", "blanquet", "sedaz" (sedaç), "alquitra", "boix" "Uldecona", "Biar","Holocau", "Bunyol", "Algecira", "Culyera", "Liria", "Turres Torres", "Montroy", "Picacen", "Alcacer", "Spioca", "Suyllana", "Terrabona", "Altura", "Eslida", "Onda", "Borriana", etc...
CitesEditar
- Origen del valenciano. Jarchas mozárabes en valenciano. Idiomavalenciano.com
L'àrap Ibn Sida que va morir en Dénia en l'any 1066, es disculpava dels erros comessos en la seua obra, ya que estava rodejat “de persones que parlaven romanç”. Abans de l'arribada del Conquistador ya es parlava una llengua romançada que posteriorment es diria valencià. Per un atre costat i d'acort en les fonts històriques, el repoblament cristià a penes superà el 3%, sent impossible que eixa chicoteta població de repobladors imponguera una llengua i més quan es trobaven dividits en aragonesos, catalans i francesos.
Valéncia mai ha estat unida políticament a Catalunya. El Regne de Valéncia es regia pels seus propis furs diferents dels atres territoris de la Corona d'Aragó. Per tant, des d'un punt de vista polític i institucional Valéncia i Catalunya des de fa 700 anys han constituït dos realitats distintes.
Est és un factor clau en la diferenciació entre el gallec i el portugués. El fet de que Galícia i Portugal pertanyguen a realitats polítiques diferents ha segut crucial per a que abdós llengües es consideren distintes. Ací no ha mediat un factor llingüístic sino un factor polític.