Diferència entre les revisions de "Sesga"
| (No se mostren 3 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:1-Sesga-arquitecturaVernacular (2006)-6.jpg|thumb|250px|Pedania de Sesga en [[Ademús]].]] | [[File:1-Sesga-arquitecturaVernacular (2006)-6.jpg|thumb|250px|Pedania de Sesga en [[Ademús]].]] | ||
'''Sesga''' és un [[Pedania|llogaret]] que pertany a la població d'[[Ademús]] i a la comarca d'[[El Racó d'Ademús]], en la [[Comunitat Valenciana]]. | '''Sesga''' és un [[Pedania|llogaret]] que pertany a la població d'[[Ademús]] i a la comarca d'[[El Racó d'Ademús]], en la [[Comunitat Valenciana]]. | ||
| + | |||
| + | == Història == | ||
| + | Encara que l'orige de l'assentament és molt anterior, Sesga comença a estar documentada en el [[sigle XVI]]. És a finals d'esta centuria que es va concloure la seua [[ermita]] de la Puríssima Concepció, consagrada pel bisbe Juan Bautista Pérez. | ||
| + | |||
| + | Bona part de les notícies sobre Sesga provenen de fonts eclesiàstiques, en particular les visites pastorals. La primera referència a Sesga en les Relacions «ad limina» dels bisbes de [[Sogorp]] data de l'any [[1656]], durant el pontificat del bisbe fra Francisco Gavaldá Guasch ([[1652]]-[[1660]]), qui va constituir un vicari para Sesga i Mas del Olmo, que abdós llogarets compartien. | ||
== Demografia == | == Demografia == | ||
| + | Segons Pascual Madoz, a mitan del [[sigle XIX]] el llogaret tenia 271 habitants, situant-la a tres hores de camí de la vila. En la [[década de 1960]] esta població s'havia reduït a 150 habitants. | ||
| + | |||
Segons veïns que tenen la seua segona residencia en Sesga, actualment la població conta en dos famílies que viuen en ella durant tot l'any, encara que en ponts i [[Semana Santa]] els veïns pràcticament són mig centenar i en [[estiu]] poden reunir-se en la població unes 200 persones. | Segons veïns que tenen la seua segona residencia en Sesga, actualment la població conta en dos famílies que viuen en ella durant tot l'any, encara que en ponts i [[Semana Santa]] els veïns pràcticament són mig centenar i en [[estiu]] poden reunir-se en la població unes 200 persones. | ||
== Monuments == | == Monuments == | ||
| − | El llogaret, conta en patrimoni històric-cultural com l'Iglésia de l'Immaculada Concepció o el Castell de Sesga. Conta en la font de Sesga, llavador i cementeri. A modo d'anècdota, també te en bon estat l'edifici municipal que albergava l'escola, el forn i el calabós. | + | El llogaret, conta en patrimoni històric-cultural com l'Iglésia de l'Immaculada Concepció o el Castell de Sesga. Conta en la font de Sesga, llavador i cementeri. A modo d'anècdota, també te en bon estat l'edifici municipal que albergava l'escola, el forn i el calabós. |
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | * [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]] | ||
| + | * [[Ademús]] | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | <references/> | ||
| + | * [https://www.ademuz.es Ajuntament d'Ademús] | ||
| + | * [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia] | ||
| + | * [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] | ||
| + | * [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística] | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA. | ||
| + | * [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit | ||
| + | * Eslava Blasco, R.: Ademuz y su patrimonio histórico-artístico. Ademuz, 2007. ISBN 978-84-606-4251-0 | ||
| + | * [[Gaspar Juan Escolano|Escolano, Gaspar Juan]]. Décadas de la Historia de Valencia | ||
| + | * [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005] | ||
| + | * Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar» | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 18:54 16 set 2024
-6.jpg)
Sesga és un llogaret que pertany a la població d'Ademús i a la comarca d'El Racó d'Ademús, en la Comunitat Valenciana.
Història[editar | editar còdic]
Encara que l'orige de l'assentament és molt anterior, Sesga comença a estar documentada en el sigle XVI. És a finals d'esta centuria que es va concloure la seua ermita de la Puríssima Concepció, consagrada pel bisbe Juan Bautista Pérez.
Bona part de les notícies sobre Sesga provenen de fonts eclesiàstiques, en particular les visites pastorals. La primera referència a Sesga en les Relacions «ad limina» dels bisbes de Sogorp data de l'any 1656, durant el pontificat del bisbe fra Francisco Gavaldá Guasch (1652-1660), qui va constituir un vicari para Sesga i Mas del Olmo, que abdós llogarets compartien.
Demografia[editar | editar còdic]
Segons Pascual Madoz, a mitan del sigle XIX el llogaret tenia 271 habitants, situant-la a tres hores de camí de la vila. En la década de 1960 esta població s'havia reduït a 150 habitants.
Segons veïns que tenen la seua segona residencia en Sesga, actualment la població conta en dos famílies que viuen en ella durant tot l'any, encara que en ponts i Semana Santa els veïns pràcticament són mig centenar i en estiu poden reunir-se en la població unes 200 persones.
Monuments[editar | editar còdic]
El llogaret, conta en patrimoni històric-cultural com l'Iglésia de l'Immaculada Concepció o el Castell de Sesga. Conta en la font de Sesga, llavador i cementeri. A modo d'anècdota, també te en bon estat l'edifici municipal que albergava l'escola, el forn i el calabós.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Ajuntament d'Ademús
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Eslava Blasco, R.: Ademuz y su patrimonio histórico-artístico. Ademuz, 2007. ISBN 978-84-606-4251-0
- Escolano, Gaspar Juan. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sesga.