Diferència entre les revisions de "Poda"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No es mostren 8 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | La '''poda''' ( | + | La '''poda''' (derivat posverbal de podar) és l'acte i efecte de podar o esporgar. Podar és el procés de retallar un arbre o abruixell. Fet en esment i correctament, la poda pot incrementar el rendiment del frut; aixina, és una pràctica agrícola comuna. |
En producció forestal s'ampra per a obtindre fusts més rectes i en menys ramificacions, per tant de major calitat. En arborat urbà la seua utilitat és, per un costat, previndre el risc de caiguda de branques, i per un atre controlar el tamany d'arbres l'ubicació dels quals no permet el seu desenroll complet. | En producció forestal s'ampra per a obtindre fusts més rectes i en menys ramificacions, per tant de major calitat. En arborat urbà la seua utilitat és, per un costat, previndre el risc de caiguda de branques, i per un atre controlar el tamany d'arbres l'ubicació dels quals no permet el seu desenroll complet. | ||
| − | En freqüència, en jardineria, s'utilisa la poda per a conseguir formes artificials en els arbres o abruixells. Ben eixecutada i repetida en la periodicitat adequada pot aumentar el valor ornamental dels mateixos. No obstant en freqüència es practica de forma inadequada (com mutilacions), ocasionant podriments de la fusta que acurten la vida dels arbres i incrementen el risc de trencament de branques. Per una atra part, una tala massa radical de l'arbre a sovint compromet la seua supervivència. | + | En freqüència, en jardineria, s'utilisa la poda per a conseguir formes artificials en els arbres o abruixells. Ben eixecutada i repetida en la periodicitat adequada pot aumentar el valor ornamental dels mateixos. No obstant en freqüència es practica de forma inadequada (com mutilacions), ocasionant podriments de la [[fusta]] que acurten la vida dels arbres i incrementen el risc de trencament de branques. Per una atra part, una tala massa radical de l'arbre a sovint compromet la seua supervivència. |
| + | |||
| + | El procés pel qual un arbre es protegix de l'entrada d'organismes paràsits en els talls de poda fon descrit en l'any [[1977]] pel biòlec estatunidenc Alex Shigo, denominant-se model CODIT (''Compartmentalization Of Decay In Trees''). | ||
| + | |||
| + | == Classes de poda == | ||
| + | |||
| + | Cada arbre exigix un tipo de poda diferent. Com a norma general les podes més importants són: | ||
| + | |||
| + | * '''Poda de copa''', desmochar o descopar. Es realisa en el primer any, consistix en podar la branca principal de la copa per a favorir la ramificació. | ||
| + | * '''Poda de formació'''. Es realisa en els primers anys de vida de l'arbre, en l'objectiu de dirigir el seu creiximent i donar-li una forma determinada. També es realisa de forma assídua en abruixells o plantes trepadores. | ||
| + | * '''Poda d'aclarat'''. Es tracta de tallar branques sanceres, a voltes es fa al mateix temps que la de formació. Ajuda a la formació de la copa. També servix per a aumentar l'entrada de llum i el fluix d'aire a través de la copa de l'arbre, promovent un creiximent saludable. | ||
| + | |||
| + | Les podes de branques velles i seques es realisen per a previndre que existixca una excessiva cantitat de fusta seca que permeta una gran combustió en cas d'incendi. Són '''podes de neteja'''. | ||
== Importància de la poda == | == Importància de la poda == | ||
| − | Els beneficis de la | + | Els beneficis de la poda són: |
| + | |||
| + | * Promou el creiximent saludable | ||
| + | * Millora l'apariència estètica del jardí | ||
| + | * Controla el tamany i la forma dels arbres i abruixells | ||
| + | * Elimina rames mortes i malaltes, prevenint la propagació de malalties | ||
| + | * Estimula la floració i fructificació | ||
| − | + | == Podes estacionals == | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | == Poda | + | === Poda d'hivern === |
| − | + | * Se realisen podes de formació per a guiar el creiximent futur | |
| + | * Se eliminen rames mortes o danyades pel fret | ||
| + | * Se reduix el tamany dels arbres per a controlar el seu creiximent | ||
| + | === Poda de primavera === | ||
| + | |||
| + | * Se poden arbruixells que florixen en primavera despuix de que hagen acabat de floreixer | ||
| + | * Se realisen podes de rejoveniment per a estimular un nou creiximent més vigorós | ||
| + | |||
| + | === Poda d'estiu === | ||
| + | |||
| + | * Se eliminen rames malaltes o danyades | ||
| + | * Se controla el creiximent excessiu i es dona forma als arbres o abruixells | ||
| + | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{DGLV|Poda}} | {{DGLV|Poda}} | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Poda Poda en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Poda Poda en Wikipedia] | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Biologia]] | ||
| + | [[Categoria:Botànica]] | ||
| + | [[Categoria:Arbres]] | ||
| + | [[Categoria:Agricultura]] | ||
| + | [[Categoria:Jardineria]] | ||
Última revisió del 18:43 26 jun 2024
La poda (derivat posverbal de podar) és l'acte i efecte de podar o esporgar. Podar és el procés de retallar un arbre o abruixell. Fet en esment i correctament, la poda pot incrementar el rendiment del frut; aixina, és una pràctica agrícola comuna.
En producció forestal s'ampra per a obtindre fusts més rectes i en menys ramificacions, per tant de major calitat. En arborat urbà la seua utilitat és, per un costat, previndre el risc de caiguda de branques, i per un atre controlar el tamany d'arbres l'ubicació dels quals no permet el seu desenroll complet.
En freqüència, en jardineria, s'utilisa la poda per a conseguir formes artificials en els arbres o abruixells. Ben eixecutada i repetida en la periodicitat adequada pot aumentar el valor ornamental dels mateixos. No obstant en freqüència es practica de forma inadequada (com mutilacions), ocasionant podriments de la fusta que acurten la vida dels arbres i incrementen el risc de trencament de branques. Per una atra part, una tala massa radical de l'arbre a sovint compromet la seua supervivència.
El procés pel qual un arbre es protegix de l'entrada d'organismes paràsits en els talls de poda fon descrit en l'any 1977 pel biòlec estatunidenc Alex Shigo, denominant-se model CODIT (Compartmentalization Of Decay In Trees).
Classes de poda[editar | editar còdic]
Cada arbre exigix un tipo de poda diferent. Com a norma general les podes més importants són:
- Poda de copa, desmochar o descopar. Es realisa en el primer any, consistix en podar la branca principal de la copa per a favorir la ramificació.
- Poda de formació. Es realisa en els primers anys de vida de l'arbre, en l'objectiu de dirigir el seu creiximent i donar-li una forma determinada. També es realisa de forma assídua en abruixells o plantes trepadores.
- Poda d'aclarat. Es tracta de tallar branques sanceres, a voltes es fa al mateix temps que la de formació. Ajuda a la formació de la copa. També servix per a aumentar l'entrada de llum i el fluix d'aire a través de la copa de l'arbre, promovent un creiximent saludable.
Les podes de branques velles i seques es realisen per a previndre que existixca una excessiva cantitat de fusta seca que permeta una gran combustió en cas d'incendi. Són podes de neteja.
Importància de la poda[editar | editar còdic]
Els beneficis de la poda són:
- Promou el creiximent saludable
- Millora l'apariència estètica del jardí
- Controla el tamany i la forma dels arbres i abruixells
- Elimina rames mortes i malaltes, prevenint la propagació de malalties
- Estimula la floració i fructificació
Podes estacionals[editar | editar còdic]
Poda d'hivern[editar | editar còdic]
- Se realisen podes de formació per a guiar el creiximent futur
- Se eliminen rames mortes o danyades pel fret
- Se reduix el tamany dels arbres per a controlar el seu creiximent
Poda de primavera[editar | editar còdic]
- Se poden arbruixells que florixen en primavera despuix de que hagen acabat de floreixer
- Se realisen podes de rejoveniment per a estimular un nou creiximent més vigorós
Poda d'estiu[editar | editar còdic]
- Se eliminen rames malaltes o danyades
- Se controla el creiximent excessiu i es dona forma als arbres o abruixells
