Diferència entre les revisions de "Figa"
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
El fruit es presenta de diverses maneres i colors, segons l'espècie o varietat a que corresponga. Poden ser redons-allargats, o achatats, verdosos, blancs, morats o negres. En tot cas, les figues s'han de menjar suficientment madures, just quan en la seua pell apareixen els primers clavills generosos que faciliten l'eixida als brolls de sucre humit quan rebenta la seua polpa interior. Les “napolitanes o negres” i les “sant de rossí” són les més conegudes en el [[Regne de Valéncia]]. | El fruit es presenta de diverses maneres i colors, segons l'espècie o varietat a que corresponga. Poden ser redons-allargats, o achatats, verdosos, blancs, morats o negres. En tot cas, les figues s'han de menjar suficientment madures, just quan en la seua pell apareixen els primers clavills generosos que faciliten l'eixida als brolls de sucre humit quan rebenta la seua polpa interior. Les “napolitanes o negres” i les “sant de rossí” són les més conegudes en el [[Regne de Valéncia]]. | ||
| + | |||
| + | == Dits valencians == | ||
| + | |||
| + | * La figa per a estar bona ha de tindre tres senyals: pansideta, clavidalleta i picada pel pardal. | ||
| + | * Menjant albercocs i figues, vi no en begues. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
Última revisió del 14:34 14 set 2024
La figa és el fruit de la figuera (Ficus carica), existix una gran varietat d'espècies diferents, des del punt de vista botànic no és un fruit sino un conjunt de fruits. És un fruit comestible i pot variar en color i la forma segons l'espècie. Estan cobertes d'una pell fina que dona color al seu exterior i segons la varietat poden ser de diferents colors com vert, morat o negre. L'interior té un alt contingut energètic i és carnós i d'intens sabor dolç.
Propietats[editar | editar còdic]
Encara que és just reconéixer en el seu fruit una dolçor excepcional i, en efecte, la figa és u dels mossos més abellidors que ixen de la terra, no és un aliment tan nutritiu com puga aparentar: la polpa té un 80% d'aigua i a soles posseïx un 12% de sucre, per tant es d'ampla pobrea alimenticia. Una atra cosa és quan el consum es fa en sec, puix en això el contingut en sucre es multiplica per quatre i, per contra, la proporció d'aigua es reduïx a manco de tres quartes parts.
El fruit es presenta de diverses maneres i colors, segons l'espècie o varietat a que corresponga. Poden ser redons-allargats, o achatats, verdosos, blancs, morats o negres. En tot cas, les figues s'han de menjar suficientment madures, just quan en la seua pell apareixen els primers clavills generosos que faciliten l'eixida als brolls de sucre humit quan rebenta la seua polpa interior. Les “napolitanes o negres” i les “sant de rossí” són les més conegudes en el Regne de Valéncia.
Dits valencians[editar | editar còdic]
- La figa per a estar bona ha de tindre tres senyals: pansideta, clavidalleta i picada pel pardal.
- Menjant albercocs i figues, vi no en begues.
