Diferència entre les revisions de "Iglésia de l'Assunció (Vall d'Uxó)"
(Pàgina nova, en el contingut: «L''''Iglésia Parroquial de l'Assunció de Nostra Senyora''' o l''''Iglésia de la Verge Maria de l'Assunció''' o simplement '''Iglésia de l'Assunció''' és…») |
|||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | [[Archiu:ASBAI1.jpg|thumb|150px|Iglésia de l'Assunció]] | ||
| + | [[Archiu:ASBAI2.jpg|thumb|150px|Frontera de l'Iglésia de l'Assunció]] | ||
| + | |||
| + | |||
L''''Iglésia Parroquial de l'Assunció de Nostra Senyora''' o l''''Iglésia de la Verge Maria de l'Assunció''' o simplement '''Iglésia de l'Assunció''' és una iglésia situada a la plaça de l'Assunció, en [[La Vall d'Uxó]] és una de les dos principals iglésies de la ciutat junt a l'[[Iglésia del Sant Àngel Custodi]] de la Vall d'Uxó, creada al voltant de les alqueries que formaven el poble de baix. | L''''Iglésia Parroquial de l'Assunció de Nostra Senyora''' o l''''Iglésia de la Verge Maria de l'Assunció''' o simplement '''Iglésia de l'Assunció''' és una iglésia situada a la plaça de l'Assunció, en [[La Vall d'Uxó]] és una de les dos principals iglésies de la ciutat junt a l'[[Iglésia del Sant Àngel Custodi]] de la Vall d'Uxó, creada al voltant de les alqueries que formaven el poble de baix. | ||
| Llínea 7: | Llínea 11: | ||
La parròquia fon creada per una bula papal de [[1602]], i el temple és una obra realisada entre els sigles XVII i XIX, en el que destaquen la torre campanar barroca conclosa en [[1791]] segons traces del mestre Jacinto Agustí, i restaurada en [[1991]]. | La parròquia fon creada per una bula papal de [[1602]], i el temple és una obra realisada entre els sigles XVII i XIX, en el que destaquen la torre campanar barroca conclosa en [[1791]] segons traces del mestre Jacinto Agustí, i restaurada en [[1991]]. | ||
| − | El temple de l'Assunció es va realisar segons [[Honori Garcia]] en tres etapes: | + | El temple de l'Assunció es va realisar segons [[Honori Garcia i Garcia|Honori Garcia]] en tres etapes: |
* 1ª Etapa: Des de [[1636]] en que es va escomençar fins que es va paralisar l'obra. | * 1ª Etapa: Des de [[1636]] en que es va escomençar fins que es va paralisar l'obra. | ||
* 2ª Etapa: Des del recomençament de les obres de [[1739]] fins al trasllat del Santíssim en [[1749]]. En estos anys, es varen fer l'àbsit, capella i naus central i laterals fins a les portes accessòries. | * 2ª Etapa: Des del recomençament de les obres de [[1739]] fins al trasllat del Santíssim en [[1749]]. En estos anys, es varen fer l'àbsit, capella i naus central i laterals fins a les portes accessòries. | ||
* 3ª Etapa: Des de [[1771]] fins al cap de [[1802]] en que es varen acabar: naus, altars, atri i es va decorar la cúpula i la volta. | * 3ª Etapa: Des de [[1771]] fins al cap de [[1802]] en que es varen acabar: naus, altars, atri i es va decorar la cúpula i la volta. | ||
| + | |||
| + | En l'any [[1833]] es va iniciar el retaule actual, segons traça l'arquitecte de [[Valéncia]] Salvador Nonmedeu. S'embellix el temple. Treballen com a mestres professionals J. Grollo, decorador, J. Clemente, dorador, J. Marsal escayoliste i el pintor V. Castelló. Inaugurant-se el retaule en [[1870]]. La frontera tipo retaule finalisada en l'any [[1926]] en estil neoclàssic segons plans de l'arquitecte Mariano Peset, ha segut restaurada en l'any [[2000]]. Les imàgens actuals que l'adornen Sant Alfredo Abad i Sant Vicente Ferrer; en les hornacinrs laterals i el Relleu de l'Asunció; en el centre, sobre el llindar de la porta són obra de l'escultor de Navaixes, Manolo Rodríguez. | ||
| + | |||
| + | En el seu interior destaquen les pintures que adornen les voltes, obres del [[sigle XIX]] atribuïdes als pintors [[Joaquim Oliet Cruella|Joaquín Oliet]] i Vicente Castelló Amat, la capella del Sagrari important construcció barroca en un zócal de taulellets valencians del [[sigle XVIII]], junt en la recuperada pila bautismal del [[sigle XVII]] i els retaules major i travessia de mitan de sigle XIX, o el retaule barroc en talla de [[fusta]] del [[sigle XVII]] ubicat en una capella lateral. Destaquem la pila bautismal, símbol parroquial per l'el seu font sacramental; que l'identifica, havia permaneixcut oculta davall l'altar dedicat en Sant Cristóbal molts anys, sent recuperada en l'any [[1994]] en efectuar-se unes reformes en el batisteri. | ||
| + | |||
| + | El temple presenta un campanar, considerat un dels més importants de la Plana Baixa. Estructuralment parlant es caracterisa per a passar de planta quadrada a octogonal, i per presentar gran decoració exterior, sent de fàbrica de sellar. Arranca la torre en un primer cos de planta quadrada, i a la mitat aproximadament, uns alerons fan la transició a la planta octogonal, que caracterisa el segon cos, que ademés, conta en pilastres i en rebanc. La torre s'arremate en una torreta de dos altures, cupulín i penell. | ||
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | * [[Vall d'Uxó]] | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Arquitectura]] | ||
Última revisió del 19:12 30 jun 2024
L'Iglésia Parroquial de l'Assunció de Nostra Senyora o l'Iglésia de la Verge Maria de l'Assunció o simplement Iglésia de l'Assunció és una iglésia situada a la plaça de l'Assunció, en La Vall d'Uxó és una de les dos principals iglésies de la ciutat junt a l'Iglésia del Sant Àngel Custodi de la Vall d'Uxó, creada al voltant de les alqueries que formaven el poble de baix.
L'edifici està catalogat com a Be d'interés local, segons la disposició adicional quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Nº 5.449 / 13/02/2007).
Història[editar | editar còdic]
La parròquia fon creada per una bula papal de 1602, i el temple és una obra realisada entre els sigles XVII i XIX, en el que destaquen la torre campanar barroca conclosa en 1791 segons traces del mestre Jacinto Agustí, i restaurada en 1991.
El temple de l'Assunció es va realisar segons Honori Garcia en tres etapes:
- 1ª Etapa: Des de 1636 en que es va escomençar fins que es va paralisar l'obra.
- 2ª Etapa: Des del recomençament de les obres de 1739 fins al trasllat del Santíssim en 1749. En estos anys, es varen fer l'àbsit, capella i naus central i laterals fins a les portes accessòries.
- 3ª Etapa: Des de 1771 fins al cap de 1802 en que es varen acabar: naus, altars, atri i es va decorar la cúpula i la volta.
En l'any 1833 es va iniciar el retaule actual, segons traça l'arquitecte de Valéncia Salvador Nonmedeu. S'embellix el temple. Treballen com a mestres professionals J. Grollo, decorador, J. Clemente, dorador, J. Marsal escayoliste i el pintor V. Castelló. Inaugurant-se el retaule en 1870. La frontera tipo retaule finalisada en l'any 1926 en estil neoclàssic segons plans de l'arquitecte Mariano Peset, ha segut restaurada en l'any 2000. Les imàgens actuals que l'adornen Sant Alfredo Abad i Sant Vicente Ferrer; en les hornacinrs laterals i el Relleu de l'Asunció; en el centre, sobre el llindar de la porta són obra de l'escultor de Navaixes, Manolo Rodríguez.
En el seu interior destaquen les pintures que adornen les voltes, obres del sigle XIX atribuïdes als pintors Joaquín Oliet i Vicente Castelló Amat, la capella del Sagrari important construcció barroca en un zócal de taulellets valencians del sigle XVIII, junt en la recuperada pila bautismal del sigle XVII i els retaules major i travessia de mitan de sigle XIX, o el retaule barroc en talla de fusta del sigle XVII ubicat en una capella lateral. Destaquem la pila bautismal, símbol parroquial per l'el seu font sacramental; que l'identifica, havia permaneixcut oculta davall l'altar dedicat en Sant Cristóbal molts anys, sent recuperada en l'any 1994 en efectuar-se unes reformes en el batisteri.
El temple presenta un campanar, considerat un dels més importants de la Plana Baixa. Estructuralment parlant es caracterisa per a passar de planta quadrada a octogonal, i per presentar gran decoració exterior, sent de fàbrica de sellar. Arranca la torre en un primer cos de planta quadrada, i a la mitat aproximadament, uns alerons fan la transició a la planta octogonal, que caracterisa el segon cos, que ademés, conta en pilastres i en rebanc. La torre s'arremate en una torreta de dos altures, cupulín i penell.