Diferència entre les revisions de "Crom Dubh"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 6: Llínea 6:
  
 
== Crom Dubh en la Lliteratura ==
 
== Crom Dubh en la Lliteratura ==
Crom Dubh ha segut representat en les Cròniques de Warlord de Bernard Cornwell en El Rei de l'Hivern i L'Enemic de Deu. Ací Crom Dubh és descrit com un maligne i malevolent Deu irlandés que és dut a la [[Gran Bretanya]] post-romana pel Rei Dyrnwych. Crom Dubh era descrit com un Deu lisiat i obscur.
+
Crom Dubh ha segut representat en les Cròniques de Warlord de Bernard Cornwell en El Rei de l'Hivern i L'Enemic de Deu. Ací Crom Dubh és descrit com un maligne i malevolent Deu irlandés que és dut a la [[Gran Bretanya]] post-romana pel Rei Dyrnwych. Crom Dubh era descrit com un Deu lisiat i obscur.
+
 
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
 
* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.

Última revisió del 08:22 16 jul 2024

Crom Dubh o Crum dubh (negre i torçut) en gaèlic escocés i irlandés, era un deu cèltic, i va aparéixer en les aventures de Brian McFebal, llibre II, p 49. Va poder haver segut una certa classe de megalit.

Hi ha una certa evidència de que Crom Dubh era una deitat relacionat en la fertilitat. En époques posteriors, seria considerat un deu maligne quan el cristianisme en expandir-se a través d'Europa. L'element dubh (negre) tenia connotacions que sonaven sinistres, i es creu generalment puga ser una gran part d'una associació eventual, i certament la naturalea considerada moltes voltes sinònima de les paraules mal i negre a través de tota la cultura occidental.

Pot haver una conexió etimològica en el crómlech, un terme de l'orige bretó. Abdós contenen l'element Crom que és un terme celta que significa doblat, pero poden tindre certa classe de significat anterior. Se sap que Samhain, la celebració cèltica de la collita conduïda alguna volta al voltant de novembre, era una part important de l'any per als adoradors de Crom Dubh, els que creïen que ell era qui duya les bones collites. Per lo que era representat generalment en una celemín de blat o d'un atre aliment sobre la seua esquena i doblat aparentment est és l'orige de la seua descripció en la postura inclinat, adaptat per anys de collir els camps i dur la collita sobre la seua esquena.

Crom Dubh en la Lliteratura[editar | editar còdic]

Crom Dubh ha segut representat en les Cròniques de Warlord de Bernard Cornwell en El Rei de l'Hivern i L'Enemic de Deu. Ací Crom Dubh és descrit com un maligne i malevolent Deu irlandés que és dut a la Gran Bretanya post-romana pel Rei Dyrnwych. Crom Dubh era descrit com un Deu lisiat i obscur.

Referències[editar | editar còdic]

  • Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
  • Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
  • "Cernunnos." A Dictionary of Celtic Mythology. Oxford University Press, 1998, 2004.
  • Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
  • «Moritix Londiniensium: A Recent Epigraphic Find in London». The British Epigraphy Society Newsletter (8): 10-13. Autumn 2002. via University College London.

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
  • D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
  • Delamarre, Xavier (2003). Dictionnaire de la langue gauloise : une approche linguistique du vieux-celtique continental [Diccionario de la lengua gala: un enfoque lingüístico del celta antiguo continental] (en francés) (2e éd. rev. et augm edición). Errance. pp. 55-56. ISBN 2-87772-237-6. OCLC 354152038
  • Green, Miranda. 2004. p. 88, 92
  • Green, Miranda. Symbol and image in celtic religious art. Routledge. Nueva York: 2004. pp. 88 - 89

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons