Ajuntament de Castelló

L'Ajuntament de Castelló

L´edifici de l'Ajuntament de Castelló o Casa consistorial es troba emplaçat en la Plaça Major de la vila formant un conjunt històric junt als edificis del Mercat Central; el Campanar, conegut popularment com El Fadrí, i l'Iglésia Concatedral de Santa Maria de Castelló.

La Casa consistorial és un edifici construït entre els sigles XVII i XVIII, fon inaugurat en l'any 1716. Les obres daten de l'any 1687 al 1716, obra dels mestres Gil Torralba i Melchor Serrano. Reformat durant el sigle XX.

Història

L'edifici s'alçà sobre uns solars que eren propietat municipal des de la fundació de la ciutat de Castelló. Estaven ocupats per una série de cases i gran part pel fossar. Les cases eren botigues, carniceries i peixcateries.

L'antiga Casa consistorial des de l'Edat Mija, estava entre la plaça de l'Herba i el carrer Ausias March, una part que ocupa hui en dia l'edifici de les oficines de l'entitat bancària Bankia, anteriorment Bancaixa, antiga Caixa d'Aforros i Mont de Pietat de Castelló

La traça del nou edifici fon feta pel mestre Gil Torralba en l'any 1687. L'eixecució de les obres fon baix la direcció del mestre d'obres Melchor Serrano, es construí entre els anys 1689 i 1716, encara que no s'acabà en la seua totalitat.

Durant el sigle XX ha sofrit diverses reformes tant de l'exterior com de l'interior per a adaptar l'edifici a les noves necessitats. Al front del mateix han estat els diferents arquitectes municipals.

En l'any 2017 se feu una restauració de la frontera de l'edifici per a netejar la pedra que durant el temps s'ha anat enfosquin i també pels coloms i les plantes que s'havien arrelat a les mateixes pedres.

Descripció

Es tracta d'un edifici exent de planta rectangular i quatre plantes, en una escala central que dona accés a les distintes dependències. La frontera es compon de tres cossos separats per bandes horisontals a modo de rebancs. La planta baixa conta en un pòrtic de cinc arcs de mig punt alternats per pilastres toscanes, que contínua en un en els seus laterals. La planta noble es dividix verticalment en cinc, en pilastres corínties i en entablament pla. Conta en tres balcons, on el central és corregut, i cinc vans. La tercera planta, de dimensions més reduïdes, se separa del restant per un rebanc volat, i conta en cinc balcons senzills flanquejats per pilastres. L'edifici s'arremata en una balustrada.

En la primera mitat del sigle XIX, es va reformar el saló de Sessions i es va realisar la decoració del sostre en una pintura alegòrica de la ciutat de Castelló de la Plana. A principis del sigle XX, es varen substituir en el pis principal el balcó corregut per individualisat i despuix de la Guerra Civil espanyola es varen reformar les fronteres lateral i principal, desapareixent les dos torres dels ànguls, aixina com el antepit de remat que es va substituir per l'actual balustrada.

Entre els elements arquitectònics d'interés destaca el porche en cinc arcs en la planta baixa i el primer cos, accentuat per l'us de pilastres corínties i balcons en amplis vans coronats per frontispicis circulars i triangulars.

El Consell i consellers

Fins al sigle XVIII, abans del Decret de Nova Planta, les institucions valencianes a les que coneixem en l'actualitat com l'Ajuntament se li denominava Consell. Estava format pel justícia, els jurats i els consellers. En l'etapa migeval el Consell s'encarregava del govern, la defensa, la justícia i el patrimoni municipal. El número de persones que ho componia depenia de la categoria de cada localitat i aixina mateix, pel seu número de veïns.

El Consell de Castelló estava format pel justícia, quatre jurats i trentassís consellers, aixina com atres persones que tenien determinades funcions. En el govern municipal del Castelló migeval participaven trentassís consellers, sis per cada barri de la Vila a partir de l'any 1272, encara que és provable que en anterioritat el seu número fora menor perque la població estava formada per quatre barris. L'elecció dels consellers es portava a terme per sorteig i el que resultava elegit devia acceptar-ho, llevat que fora noble o religiós. La seua llabor consistia en assistir a totes les sessions del Consell per a assessorar als jurats.

Fills predilectes

L'Ajuntament de Castelló, ha nomenat, durant els anys, a diferents persones com a fills predilectes de la ciutat de Castelló.

• Leandro Alloza (1882), ingenier.
• Vicente Ruiz Vila (1882), advocat i polític.
• Joan Batiste Cardona i Vives (1885), archiprest i patrici de Castelló.
• Fernando Gasset (1920), advocat i polític.
• Joan Batiste Adsuara (1950), escultor.
• Joan Batiste Porcar (1952), pintor.
• Bernat Artola (1983), escritor i poeta.
• Miquel Peris i Segarra (1984), escritor i poeta.
• Vicent Sos Baynat (1989), geòlec.
• Matilde Salvador (2003), compositora.
• Germà Colón (2014), filòlec.
• Francesc Michavila (2022), catedràtic d'universitat.
• Carlos Latre (2023), humoriste.

La Llei de Memòria Històrica deixa sense la distinció a quatre castellonencs

No obstant, per acort plenari de data 27 de setembre del 2012 i en compliment de la Llei de Memòria Històrica que «promou la retirada dels honors a personalitats de la Dictadura» en Castelló, ni el ministre Ramón Serrano Súñer, ni el militar Miguel Abriat Cantó, ni el tinent general Enrique Serra Algarra ni el també ministre Fernando Herrero Tejedor -tots de l'época franquista- conten ya en este honor que els va ser retirat. A estos se'ls va donar esta distinció en 1941, 1944, 1959 i 1963 respectivament.

Estos son los 13 hijos predilectos de Castelló (Mediterráneo, 8.9.2023)

Referències

• Ayuntamiento de Castellón. «El Palacio Municipal»
• Traver Tomás, Vicente (1982). Antigüedades de Castellón de la Plana. Ayuntamiento de Castellón de la Plana
• Fachada restaurada del Ayuntamiento de Castellón - Vive Castellón
• Estos son los 13 hijos predilectos de Castelló - Mediterráneo

Enllaços externs

• Ajuntament de Castelló de la Plana

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ajuntament de Castelló.