Diferència entre les revisions de "Hu (mitologia)"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 29: Llínea 29:
 
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson
 
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson
  
==Bibliografia ==
+
== Bibliografia ==
 
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
 
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
 
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
 
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com

Última revisió del 17:58 25 jun 2024

Nepret, Renenutet i Hu representats com cobres (Dinastia XX)

En la mitologia egipcíaca, Hu (HW) és la deificació de la primera paraula, la paraula de la creació, per la que Atum crida a la vida a les coses al eyacular en el seu acte masturbatori de creació de l'Enéada.

També, en el Llibre dels Morts, Ra, en tallar el seu pene (possible referència a la circumcisió) crea de la seua sanc derramada a dos deus, Sia i Hu, personificacions de la ment i el poder de la paraula creadora.​

Hu és mencionat ya en els Texts de les Piràmides de l'Imperi Antic d'Egipte (PT 251, PT 697) com a companyer del faraó fallit. Junt a Sia, va ser representat en el sèquit de Thot, en qui algunes voltes se li identifica.

En l'Imperi Mig, Hu i Sia varen ser relacionats en el poder de la paraula de Ptah que segons la cosmogonia menfita va crear l'univers, puix en l'idea de les coses en el seu pensament, pronunciant la paraula de la seua creació es va transformar en realitat. Per recórrer a l'inteligència i a la paraula, estes dos facultats es personificaren en Sia (l'inteligència del pensament, l'intelectualitat que residix en el cor) i Hu (el poder de la paraula, que encarnava la llengua de Ptah).

Hu, junt a Sia i Heka, apareixen en texts i parets de les tombes de l'Imperi Nou acompanyant al deu Ra en la seua barca solar durant el seu constant viage a través de la nit.​ En els Texts dels Sarcòfecs apareix junt a Heka, tenint un paper actiu en impedir que l'enemic de Ra, en forma de serp interrompa la navegació pel inframon.​ L'autoritat real es manté en el més allà, reconeixent Hu la supremacia del monarca i permetent-li creuar les aigües en el seu viage.

També en l'Imperi Nou, tant Hu com Sia, junt a Heka, Irer i Sedjem varen ser membres dels catorze poders creatius d'Amón-Ra. En temps de l'Egipte Ptolemaïc, Hu s'hauria fusionat en Shu (personificació de l'aire).

Iconografia[editar | editar còdic]

Hu va ser representat en forma humana, com a falcó o com a home en cap de moltó.

Referències[editar | editar còdic]

  • Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
  • Bernard Mathieu, «Horus: polysémie et métamorphoses (Enquêtes dans les Textes des Pyramides, 5) », ENiM 6, Montpellier,‎ 2013, p. 1-26
  • Blázquez, José María. Dioses, mitos y rituales de los semitas occidentales en la antigüedad
  • H. Brown, Samuel. Diccionario de Mitología Egipcia
  • Hart, George. The Routledge Dictionary of Egyptian Gods and Goddesses, 2ª ed. 2005. p. 134. ISBN 0-415-34495-6
  • Hornung, Erik. El Uno y los Múltiples. Editorial Trotta. Madrid. 1999. p. 75. ISBN 84-8164-242-8
  • Lichtheim, Miriam (1975). Ancient Egyptian Literature. London, England: University of California Press. ISBN 0-520-02899-6
  • Meltzer, Edmund S. (2002). Horus. In D. B. Redford (Ed.), The ancient gods speak: A guide to Egyptian religion (pp. 164). New York: Oxford University Press, USA
  • Thode, Rosa. El panteón egipcio, en egiptologia.org
  • Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
  • Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
  • Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
  • Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
  • Jordan, Michael. Enciclopedia de los dioses
  • Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
  • Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
  • Tosi, Mario. Dizionario enciclopedico delle divinità dell'antico Egitto volume I, Ananke, Turín, 2004. ISBN 88-7325-064-5

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons