Diferència entre les revisions de "Edifici de Correus de Castelló"
| (No es mostren 21 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | [[Image:correosx.jpg|thumb|Edifici de Correus de [[Castelló de la Plana]], obra de l'arquitecte valencià [[Demetrio Ribes]]]] | |
| − | + | L''''Edifici de Correus i Telégrafs''' de [[Castelló de la Plana]] situat entre la Plaça de Tetuan i l'[[Avinguda del Rei En Jaume (Castelló)|Avinguda del Rei En Jaume]], és un edifici administratiu construït en l'any [[1932]], obra dels arquitectes [[Demetrio Ribes Marco]] i [[Joaquín Dicenta Vilaplana]]. | |
| − | L'iniciativa de l'edifici de correus de Castelló forma part d'un programa estatal de 1909, en el que es pretenia dotar d'un nou edifici per a esta activitat a cada una de les capitals de província. | + | == Història == |
| + | |||
| + | Situat en un punt estratègic de l'entramat urbà de Castelló, en l'[[Avinguda del Rei En Jaume (Castelló)|avinguda de Jaume I]] al sur i la plaça de Tetuan al nort, la seua implantació com a edifici exent queda reforçada per un volum de tres plantes en els quatre cantons arredonits que produïx una image molt unitària i de gran contundència. | ||
| + | |||
| + | L'iniciativa de l'edifici de correus de Castelló forma part d'un programa estatal de l'any [[1909]], en el que es pretenia dotar d'un nou edifici per a esta activitat a cada una de les capitals de província. | ||
== Senyes arquitectòniques == | == Senyes arquitectòniques == | ||
| + | [[Archiu:Correuscs.jpg|thumb|250px|Detall de la frontera]] | ||
| + | |||
El proyecte de Ribes dividix el programa en les tres plantes. En la baixa l'atenció al públic, en la primera les oficines i en la tercera les vivendes. L'accés se realisa des de les quatre fronteres. En la principal, l'accés de públic, en la posterior el de càrrega, en les laterals el de vivendes i el de funcionaris. | El proyecte de Ribes dividix el programa en les tres plantes. En la baixa l'atenció al públic, en la primera les oficines i en la tercera les vivendes. L'accés se realisa des de les quatre fronteres. En la principal, l'accés de públic, en la posterior el de càrrega, en les laterals el de vivendes i el de funcionaris. | ||
| Llínea 14: | Llínea 20: | ||
La composició de les fronteres se basa en dos plans: el de l'alineació, i el dels resalts que emmarca en els cantons arredonits i formen torrellons arrematats en rotunts ràfols de cobertes a quatre aigües en teula alacantina. La frontera principal, de menor dimensió que les laterals està formada pel drap central d'entrada i dos torrellons laterals. En ella, sobre el sòcol continu de pedra de Borriol abujardada, un sobre sòcol forma els montants del portal d'entrada en arc de mig punt. El fust, format per les plantes baixa i primera combina els draps revestits de pedra que imita la mamposteria en la rajola cara-vista que emmarca els buits. L'arrematada és totalment de rajola cara-vista que accentua en el seu aparell el caràcter arabisen-te del conjunt i queda arrematat en pinàculs de pedra molt esvelts. | La composició de les fronteres se basa en dos plans: el de l'alineació, i el dels resalts que emmarca en els cantons arredonits i formen torrellons arrematats en rotunts ràfols de cobertes a quatre aigües en teula alacantina. La frontera principal, de menor dimensió que les laterals està formada pel drap central d'entrada i dos torrellons laterals. En ella, sobre el sòcol continu de pedra de Borriol abujardada, un sobre sòcol forma els montants del portal d'entrada en arc de mig punt. El fust, format per les plantes baixa i primera combina els draps revestits de pedra que imita la mamposteria en la rajola cara-vista que emmarca els buits. L'arrematada és totalment de rajola cara-vista que accentua en el seu aparell el caràcter arabisen-te del conjunt i queda arrematat en pinàculs de pedra molt esvelts. | ||
| − | Les fronteres laterals, de major llongitut, permeten una composició de tres draps, el central emmarcat en torrellons i els laterals entre estos i els resalts dels cantons. Açò produïx una sensació de major tranquilitat i menor abigarrament. | + | Les fronteres laterals, de major llongitut, permeten una composició de tres draps, el central emmarcat en torrellons i els laterals entre estos i els resalts dels cantons. Açò produïx una sensació de major tranquilitat i menor abigarrament. |
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * [https://repositori.uji.es/xmlui/bitstream/handle/10234/83450/ariadna-01-02_7.pdf?sequence=1 "El edificio de Correos de Castellón" por Encarna Ballester Mir Ariadna: Cultura, Educación y Tecnología. volumen I, número 2. julio de 2013. Antropología cultural de Castellón y su provincia.] | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| − | * VV.AA. '' Vicente Colomer Sendra''. Registre d'Arquitectura del Sigle XX | + | * VV.AA. '' Vicente Colomer Sendra''. Registre d'Arquitectura del Sigle XX en la Comunitat Valenciana. ISBN 84-87233-38-4 |
| − | {{ | + | == Enllaços externs == |
| + | {{commonscat|Edifici de Correus i Telègrafs (Castelló de la Plana)}} | ||
| + | [[Categoria:Arquitectura]] | ||
| + | [[Categoria:Arquitectura de la província de Castelló]] | ||
| + | [[Categoria:Arquitectura valenciana]] | ||
| + | [[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]] | ||
[[Categoria:Castelló de la Plana]] | [[Categoria:Castelló de la Plana]] | ||
| − | |||
Última revisió del 17:49 10 jul 2024
L'Edifici de Correus i Telégrafs de Castelló de la Plana situat entre la Plaça de Tetuan i l'Avinguda del Rei En Jaume, és un edifici administratiu construït en l'any 1932, obra dels arquitectes Demetrio Ribes Marco i Joaquín Dicenta Vilaplana.
Història[editar | editar còdic]
Situat en un punt estratègic de l'entramat urbà de Castelló, en l'avinguda de Jaume I al sur i la plaça de Tetuan al nort, la seua implantació com a edifici exent queda reforçada per un volum de tres plantes en els quatre cantons arredonits que produïx una image molt unitària i de gran contundència.
L'iniciativa de l'edifici de correus de Castelló forma part d'un programa estatal de l'any 1909, en el que es pretenia dotar d'un nou edifici per a esta activitat a cada una de les capitals de província.
Senyes arquitectòniques[editar | editar còdic]
El proyecte de Ribes dividix el programa en les tres plantes. En la baixa l'atenció al públic, en la primera les oficines i en la tercera les vivendes. L'accés se realisa des de les quatre fronteres. En la principal, l'accés de públic, en la posterior el de càrrega, en les laterals el de vivendes i el de funcionaris.
El vestíbul públic és un pati cobert per vidrieres en el que recauren les plantes superiors i que permet un espai de major altura i ben allumenat zenitalment. L'accés a la planta primera d'oficines és selectiu: d'un costat, junt en el principal de l'edifici, una escala de quatre trams conduïx al corredor que rodeja el pati i als despachos principals; d'un atre, una de les escales laterals, hui dotada d'ascensor, permet un accés directe de funcionaris des de l'exterior. De forma simètrica a l'última descrita, una atra escala conduïx a la segona planta, on se situen les vivendes.
La disposició en planta respira un cert classicisme, per la simetria adoptada.
La composició de les fronteres se basa en dos plans: el de l'alineació, i el dels resalts que emmarca en els cantons arredonits i formen torrellons arrematats en rotunts ràfols de cobertes a quatre aigües en teula alacantina. La frontera principal, de menor dimensió que les laterals està formada pel drap central d'entrada i dos torrellons laterals. En ella, sobre el sòcol continu de pedra de Borriol abujardada, un sobre sòcol forma els montants del portal d'entrada en arc de mig punt. El fust, format per les plantes baixa i primera combina els draps revestits de pedra que imita la mamposteria en la rajola cara-vista que emmarca els buits. L'arrematada és totalment de rajola cara-vista que accentua en el seu aparell el caràcter arabisen-te del conjunt i queda arrematat en pinàculs de pedra molt esvelts.
Les fronteres laterals, de major llongitut, permeten una composició de tres draps, el central emmarcat en torrellons i els laterals entre estos i els resalts dels cantons. Açò produïx una sensació de major tranquilitat i menor abigarrament.
Referències[editar | editar còdic]
Bibliografia[editar | editar còdic]
- VV.AA. Vicente Colomer Sendra. Registre d'Arquitectura del Sigle XX en la Comunitat Valenciana. ISBN 84-87233-38-4
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Edifici de Correus de Castelló.