Diferència entre les revisions de "Cath Palug"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 10: Llínea 10:
 
En L'Estoire de Merlin i les Triades galloises, el Chapalu és primer un gatet [[negre]] eixit de l'[[aigua]], que despuix es torna jagantesc i monstruós. Selon en La bataille Loquifer de l'any [[1170]], ho descriu en cos de [[cavall]] i cap de gat,​ és un « diable d'ulls rojos»;​ atres manuscrits afigen peus de dragó i una coa de [[lleó]]​,​ precisant que es tracta d'un príncip víctima d'un encantament, convertit en béstia.​ En un poema en alt alemà mig, ''Manuel und Amande'', parlen d'ell com un gran [[peix]] en aspecte de gat.​
 
En L'Estoire de Merlin i les Triades galloises, el Chapalu és primer un gatet [[negre]] eixit de l'[[aigua]], que despuix es torna jagantesc i monstruós. Selon en La bataille Loquifer de l'any [[1170]], ho descriu en cos de [[cavall]] i cap de gat,​ és un « diable d'ulls rojos»;​ atres manuscrits afigen peus de dragó i una coa de [[lleó]]​,​ precisant que es tracta d'un príncip víctima d'un encantament, convertit en béstia.​ En un poema en alt alemà mig, ''Manuel und Amande'', parlen d'ell com un gran [[peix]] en aspecte de gat.​
  
Les teories sobre la seua inspiració en el gat cerval i el gat montés són citades, pero l'insistència en un «animal amfibi i pelut» en les descripcions fa més plausible una deformació de la llúdria o un atre mustélit.​
+
Les teories sobre la seua inspiració en el gat cerval i el gat montés són citades, pero l'insistència en un «animal amfibi i pelut» en les descripcions fa més plausible una deformació de la llúdria o un atre mustélit.​  
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Última revisió del 08:33 13 set 2024

El Chapalu és descrit com un chicotet gat negre que al crèixer es convertix en mònstruós

Cath Palug, también conocido como Cath Paluc, Cath Balug, Cath Balwg, Chapalu, Capalu, o Capalus, literalmente "El gat de Palug", o quizás del galés 'palug' que significa 'arrapar' era un gat monstruóso de la mitologia celta, el recort de la qual va perviure en Gales i la Galia incorporant-se al cicle artúric.

Es diu que habitava en l'illa d'Anglesey i que havia matat i devorat a nou valerosos guerrers. En la Tríade de Gales (Trioedd Ynys Prydein) es diu que era fill d'una enorme cerda, Henwen, i que despuix del seu naiximent va ser tirat a la mar per a que s'ofegara. No obstant, va conseguir sobreviure i va ser arrastrat fins a Anglesey a on va ser criat pels fills de Palug, que ignoraven la seua perillositat. Quan va créixer, va escapar i va sembrar la mort per a on passava fins que va ser mort per Cai (Sir Kay). En atres versions és el propi rei Arturo qui li dona mort.

En una atra tradició d'orige desconegut li l'associa en el Mont du Chat en la regió de Saboya en França, prop del llac Ginebra, a on Arturo va ser derrotat pel gat durant la batalla que varen lliurar en un pantà prop de Mont du Chat.

Descripció[editar | editar còdic]

En L'Estoire de Merlin i les Triades galloises, el Chapalu és primer un gatet negre eixit de l'aigua, que despuix es torna jagantesc i monstruós. Selon en La bataille Loquifer de l'any 1170, ho descriu en cos de cavall i cap de gat,​ és un « diable d'ulls rojos»;​ atres manuscrits afigen peus de dragó i una coa de lleó​,​ precisant que es tracta d'un príncip víctima d'un encantament, convertit en béstia.​ En un poema en alt alemà mig, Manuel und Amande, parlen d'ell com un gran peix en aspecte de gat.​

Les teories sobre la seua inspiració en el gat cerval i el gat montés són citades, pero l'insistència en un «animal amfibi i pelut» en les descripcions fa més plausible una deformació de la llúdria o un atre mustélit.​

Referències[editar | editar còdic]

  • Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica Online Academic Edition. Encyclopædia Britannica Inc., 2014
  • Helmut Nickel, « About Palug's cat and the mosaic of Otranto » dans Arthurian Interpretations, vol. 3, No. 2, été 1989, p. 96-105
  • Madeleine Boisson, Apollinaire et les mythologies antiques, Schena, 1985, ISBN 8875143560, p. 424; 440
  • Jacobs, Joseph (1894). «The King o' the Cats»
  • MacGillivray, Deborah. «The Cait Sidhe»

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Bromwich, Rachel (ed), Trioedd Ynys Prydein (Cardiff, University of Wales Press, 1964), Triad 23: Three Powerful Swineherds of the Island of Britain
  • Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
  • D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
  • Delamarre, Xavier (2003). Dictionnaire de la langue gauloise : une approche linguistique du vieux-celtique continental [Diccionario de la lengua gala: un enfoque lingüístico del celta antiguo continental] (en francés) (2e éd. rev. et augm edición). Errance. pp. 55-56. ISBN 2-87772-237-6. OCLC 354152038
  • Shuker, Karl P.N. (1989). Mystery Cats of the World. Robert Hale: London, 1989. ISBN 0-7090-3706-6