Diferència entre les revisions de "Terratrémol de Montesa"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 12 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
El '''terratrémol de Montesa''' fon un fort moviment sísmic ocorregut el dia [[23 de març]] de [[1748]] en la comarca [[Comunitat Valenciana|valenciana]] de la [[Costera]], en [[epicentre]] en la localitat de [[Montesa]]. Un seisme de la mateixa intensitat es va repetir pocs dies després, també en el mateix epicentre, el 2 d'abril.
+
El '''terratrémol de Montesa''' fon un fort moviment sísmic ocorregut el dia [[23 de març]] de [[1748]] en la comarca [[Comunitat Valenciana|valenciana]] de la [[Costera]], en [[epicentre]] en la localitat de [[Montesa]]. Un seisme de la mateixa intensitat es va repetir pocs dies despuix, també en el mateix epicentre, el [[2 d'abril]].
  
El terratrémol del 23 de març va ocórrer al voltant de les 6:15 de la matinada, després de copioses i fortes pluges.
+
El terratrémol del 23 de març va ocórrer al voltant de les 6:15 de la matinada, despuix de copioses i fortes pluges.  
  
En el terratrémol del dia 23 van seguir oscilacions menys violentes, fins al dia 2 d'abril, data en què el terratrémol de la mateixa força a l'anterior va destruir quasi per complet el que quedava en la zona.  
+
En el terratrémol del dia 23 varen seguir oscilacions menys violentes, fins al dia 2 d'abril, data en que el terratrémol de la mateixa força a l'anterior va destruir quasi per complet lo que quedava en la zona.  
Els efectes devastadors es van estendre sobre els pobles de les governacions de [[Xàtiva]] i Salvage, segons dades dels historiadors [[Antonio Cavanilles]], [[Carlos Sarthou]] i el croniste [[Teodoro Llorente]], a què citem a continuació:
+
Els efectes devastadors es varen estendre sobre els pobles de les governacions de [[Xàtiva]] i Salvage, segons senyes dels historiadors [[Antoni Josep Cavanilles|Antoni Cavanilles]], [[Carlos Sarthou Carreres|Carlos Sarthou]] i el croniste [[Teodor Llorente]], a que citem a continuació:
  
{{cita|''“Amanecía el dia 23 de març de 1748. Després de copioses pluges, somreia bella la primavera... Els clergues del Sacre convent havien resat en cor les Hores menors, i alguns d'ells estaven celebrant misa. De sobte van sentir tremolar la terra als seus peus, benolejar-se les parets i desplomar-se les voltes en horrible estrèpit. Eren les sis i quart del matí. L'església i totes les construccions del castell es venien baix. Un prolongat tro eixia d'aquelles ruïnes i un núvol de pols les embolicava. A les dos hores, una altra sacsada va completar la destrucció. Va repetir-se l'estrèpit i la polseguera; queien rodant per la muntanya els carreus despresos dels murs...”''|Teodor Llorente}}
+
{{cita|''“Clarejava el dia 23 de març de [[1748]]. Despuix de copioses pluges, somreïa bella la primavera... Els clercs del Sacre convent havien resat en cor les Hores menors, i alguns d'ells estaven celebrant missa. De sobte varen sentir tremolar la terra als seus peus, bambolejar-se les parets i desplomar-se les voltes en horrible estrèpit. Eren les sis i quart del matí. L'iglésia i totes les construccions del castell es venien baix. Un prolongat tro eixia d'aquelles ruïnes i un núvol de pols les embolicava. A les dos hores, una atra sacsada va completar la destrucció. Va repetir-se l'estrèpit i la polseguera; caïen rodant per la montanya els sellars despuixos dels murs...”''|Teodor Llorent}}
{{cita|''“A Enguera, Vallada, Canals, Sellent i la resta de pobles de la costanera, el terratrémol va registrar una gran intensitat, produint desastres, afonant-se cases, esglésies, campanars, despreniment de penyes....va obrir grans clavills en la terra, arribant a conseguir una longitud d'una llegua”''|Teodoro Llorente}}
+
{{cita|''“En [[Enguera]], [[Vallada]], [[Canals]], [[Sellent]] i el restant de pobles de la Costera, el terratrémol va registrar una gran intensitat, produint desastres, afonant-se cases, iglésies, campanars, desprendiment de penyes....va obrir grans clavills en la terra, arribant a conseguir una llongitut d'una llegua”''|Teodor Llorent}}
En Salvage va destruir quasi en la seua totalitat al Castillo militar (les ruïnes hui de la qual encara s'observen), quedant sepultats entre els seus runes la gran part dels seus habitants, resultant difunts 18 persones, entre frares i cavallers. Els frares supervivents de la [[Orde de Montesa]], es van traslladar al juliol de 1748 a Valéncia, a l'església del [[Palau del Temple]], fins que el rei El senyor [[Ferran VI]], gran mestre de l'Orde, va decretar la construcció d'un nou convent.  
+
 
 +
En [[Montesa]] va destruir quasi en la seua totalitat al Castell militar (les ruïnes hui de la qual encara s'observen), quedant sepultats entre les seues ruines la gran part dels seus habitants, resultant difunts 18 persones, entre flares i cavallers. Els flares supervivents de la [[Orde de Montesa]], es varen traslladar en [[juliol]] de [[1748]] a [[Valéncia]], a l'iglésia del [[Palau del Temple]], fins que el rei El senyor [[Ferran VI]], Gran Mestre de l'[[Orde de Montesa]], va decretar la construcció d'un nou convent.  
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
* [http://fondosdigitales.us.es/books/search/digitalbook_view?oid_page=377729 Relació verdadera dels terratrémols patits en el Reyno de Valéncia des del dia 23 de març de l'any 1748].
+
* [http://fondosdigitales.us.es/books/search/digitalbook_view?oid_page=377729 Relació verdadera dels terratrémols patits en el Regne de Valéncia des del dia 23 de març de l'any 1748].
 
+
 
[[Categoria:Terratrémols d'Espanya|Montesa]]
 
[[Categoria:Terratrémols d'Espanya|Montesa]]
 
[[Categoria:Història Valenciana]]
 
[[Categoria:Història Valenciana]]

Última revisió del 19:32 3 jun 2024

El terratrémol de Montesa fon un fort moviment sísmic ocorregut el dia 23 de març de 1748 en la comarca valenciana de la Costera, en epicentre en la localitat de Montesa. Un seisme de la mateixa intensitat es va repetir pocs dies despuix, també en el mateix epicentre, el 2 d'abril.

El terratrémol del 23 de març va ocórrer al voltant de les 6:15 de la matinada, despuix de copioses i fortes pluges.

En el terratrémol del dia 23 varen seguir oscilacions menys violentes, fins al dia 2 d'abril, data en que el terratrémol de la mateixa força a l'anterior va destruir quasi per complet lo que quedava en la zona. Els efectes devastadors es varen estendre sobre els pobles de les governacions de Xàtiva i Salvage, segons senyes dels historiadors Antoni Cavanilles, Carlos Sarthou i el croniste Teodor Llorente, a que citem a continuació:

“Clarejava el dia 23 de març de 1748. Despuix de copioses pluges, somreïa bella la primavera... Els clercs del Sacre convent havien resat en cor les Hores menors, i alguns d'ells estaven celebrant missa. De sobte varen sentir tremolar la terra als seus peus, bambolejar-se les parets i desplomar-se les voltes en horrible estrèpit. Eren les sis i quart del matí. L'iglésia i totes les construccions del castell es venien baix. Un prolongat tro eixia d'aquelles ruïnes i un núvol de pols les embolicava. A les dos hores, una atra sacsada va completar la destrucció. Va repetir-se l'estrèpit i la polseguera; caïen rodant per la montanya els sellars despuixos dels murs...”
Teodor Llorent
“En Enguera, Vallada, Canals, Sellent i el restant de pobles de la Costera, el terratrémol va registrar una gran intensitat, produint desastres, afonant-se cases, iglésies, campanars, desprendiment de penyes....va obrir grans clavills en la terra, arribant a conseguir una llongitut d'una llegua”
Teodor Llorent

En Montesa va destruir quasi en la seua totalitat al Castell militar (les ruïnes hui de la qual encara s'observen), quedant sepultats entre les seues ruines la gran part dels seus habitants, resultant difunts 18 persones, entre flares i cavallers. Els flares supervivents de la Orde de Montesa, es varen traslladar en juliol de 1748 a Valéncia, a l'iglésia del Palau del Temple, fins que el rei El senyor Ferran VI, Gran Mestre de l'Orde de Montesa, va decretar la construcció d'un nou convent.

Enllaços externs[editar | editar còdic]