Diferència entre les revisions de "Castell de Montesa"
| (No es mostren 12 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | [[File:Castell de Montesa 21.JPG|thumb|Castell de Montesa]] | |
| − | + | El '''Castell de [[Montesa]] ''' ([[Província de Valéncia|Valencia]]) se situa coronant el cim del tossal que domina la vila, a on estan les ruïnes del seu històric castell. Fon qualificat com un dels més forts del [[Regne de Valéncia]] pels seus grossos murs, fortes torres i espayosa plaça d'armes, en la que es diu que podien formar fins a 2000 hòmens. En el seu interior es trobaven el convent, l'iglésia de l'Orde, el palau del Mestre, els quarters, etc. Fon centre i refugi dels musulmans dissidents fins que a l'abril de l'any [[1277]] el rei [[Pere el Gran]] va conseguir prendre el castell per assalt. | |
| − | + | Despuix d'haver segut donat per [[Jaume II]] a l'acabada de crear Orde que portaria el mateix nom de Montesa, el recint del castell fon reconstruït i ampliat. En l'any [[1347]] l'[[Orde de Montesa]] va comprar a [[Pere el Cerimoniós]] numeroses viles i castells, en lo que l'Orde va passar a ser ama del Maestrat. | |
| − | + | Els Reis Catòlics varen incorporar a la seua corona tots els maestrats per a retallar el poder de les órdens cavalleresques, pero el lloctinent de Montesa va continuar en grans honors i privilegis. | |
| + | El [[Terratrémol de Montesa]] en el dia [[23 de març]] de [[1748]] va ocasionar l'afonament de gran part del Castell. Set anys més tart, l'[[1 de novembre]] de [[1755]], durant la missa, es va produir un nou moviment sísmic que va provocar el pànic entre els oficiants i fidels que omplien el temple. Despuix d'estos successos, el castell va quedar abandonat. Els seus restes varen ser declarats monument arquitectònic-artístic en l'any [[1926]]. | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * Bérchez, J., Arquitectura renaixentista valenciana (1500-1570). Valéncia, Bancaixa, 1994, p. 49. ISBN 84-87684-49-1 | ||
| + | * Guinot Rodríguez, E. "La fundación de la Orden Militar de Santa María de Montesa", dins de Saitabi XXXV, 1985, pàg. 81-82 | ||
| + | * Ferran salvador, Vicente, El castillo de Montesa, núm. 3, Associació Cultural d'Amics del Castell fra Mique d'Aràndiga. edició a cura de Josep Cerdà i Ballester, Montesa, 1996, pàg. 105 | ||
| + | * J. M. Martínez García, El Cister valencià. De Benifassà a la Valldigna, ed. la Xara, p. 61 | ||
| + | * Martínez García, J. M., "Montesa y su entorno arqueologico", dins de Montesa 1289-1989, 1990, pàg. 2-13 | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Borao Moreno, María Dolores (Junio de 2011). «Castillo de Montesa. Universitat de Valéncia | ||
| + | * Garcia Sanz, Arcadi, "El Cister i Montesa segons la doctrina jurídica valenciana". Vol. I, Santes Creus, 1967, pàg. 131 | ||
| + | * Viciana, Martí de, Chrónica de la ínclita y coronada ciudada de Valencia y su reyno, Valéncia 1564-1566 | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Arquitectura]] | ||
| + | [[Categoria:Arquitectura valenciana]] | ||
| + | [[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]] | ||
| + | [[Categoria:Castells]] | ||
[[Categoria:Castells de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Castells de la Comunitat Valenciana]] | ||
Última revisió del 10:38 10 jul 2023
El Castell de Montesa (Valencia) se situa coronant el cim del tossal que domina la vila, a on estan les ruïnes del seu històric castell. Fon qualificat com un dels més forts del Regne de Valéncia pels seus grossos murs, fortes torres i espayosa plaça d'armes, en la que es diu que podien formar fins a 2000 hòmens. En el seu interior es trobaven el convent, l'iglésia de l'Orde, el palau del Mestre, els quarters, etc. Fon centre i refugi dels musulmans dissidents fins que a l'abril de l'any 1277 el rei Pere el Gran va conseguir prendre el castell per assalt.
Despuix d'haver segut donat per Jaume II a l'acabada de crear Orde que portaria el mateix nom de Montesa, el recint del castell fon reconstruït i ampliat. En l'any 1347 l'Orde de Montesa va comprar a Pere el Cerimoniós numeroses viles i castells, en lo que l'Orde va passar a ser ama del Maestrat.
Els Reis Catòlics varen incorporar a la seua corona tots els maestrats per a retallar el poder de les órdens cavalleresques, pero el lloctinent de Montesa va continuar en grans honors i privilegis.
El Terratrémol de Montesa en el dia 23 de març de 1748 va ocasionar l'afonament de gran part del Castell. Set anys més tart, l'1 de novembre de 1755, durant la missa, es va produir un nou moviment sísmic que va provocar el pànic entre els oficiants i fidels que omplien el temple. Despuix d'estos successos, el castell va quedar abandonat. Els seus restes varen ser declarats monument arquitectònic-artístic en l'any 1926.
Referències[editar | editar còdic]
- Bérchez, J., Arquitectura renaixentista valenciana (1500-1570). Valéncia, Bancaixa, 1994, p. 49. ISBN 84-87684-49-1
- Guinot Rodríguez, E. "La fundación de la Orden Militar de Santa María de Montesa", dins de Saitabi XXXV, 1985, pàg. 81-82
- Ferran salvador, Vicente, El castillo de Montesa, núm. 3, Associació Cultural d'Amics del Castell fra Mique d'Aràndiga. edició a cura de Josep Cerdà i Ballester, Montesa, 1996, pàg. 105
- J. M. Martínez García, El Cister valencià. De Benifassà a la Valldigna, ed. la Xara, p. 61
- Martínez García, J. M., "Montesa y su entorno arqueologico", dins de Montesa 1289-1989, 1990, pàg. 2-13
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Borao Moreno, María Dolores (Junio de 2011). «Castillo de Montesa. Universitat de Valéncia
- Garcia Sanz, Arcadi, "El Cister i Montesa segons la doctrina jurídica valenciana". Vol. I, Santes Creus, 1967, pàg. 131
- Viciana, Martí de, Chrónica de la ínclita y coronada ciudada de Valencia y su reyno, Valéncia 1564-1566