Diferència entre les revisions de "Tali"
| Llínea 29: | Llínea 29: | ||
El tali s'utilisa en la cintigrafía per a l'identificació de tumors òsseus i en el seguiment de l'efectivitat de les teràpies anticancer. | El tali s'utilisa en la cintigrafía per a l'identificació de tumors òsseus i en el seguiment de l'efectivitat de les teràpies anticancer. | ||
| − | Aixina mateix, és útil en la detecció d'àrees isquémiques del [[cor]], ya que l'isòtop 201 del tali solament s'unix a teixit no isquèmic ni infartat, excloent d'eixe modo al teixit en algun grau de dany per falta de suministrament d'oxigen, lo que pot ser vist gràficament en una gammagrafía. | + | Aixina mateix, és útil en la detecció d'àrees isquémiques del [[cor]], ya que l'isòtop 201 del tali solament s'unix a teixit no isquèmic ni infartat, excloent d'eixe modo al teixit en algun grau de dany per falta de suministrament d'oxigen, lo que pot ser vist gràficament en una gammagrafía. |
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 17:36 29 jun 2024
El tali (del grec θαλλός, rama verda) és un metal escàs de color blanc blavós, llauger i molt tòxic, per lo que s'utilisa en insecticides i raticides.
El seu número atòmic és el 81 i el seu símbol és Tl.
Característiques principals[editar | editar còdic]
Este metal és molt bla i maleable; es pot tallar en un gavinet. En ser expost a l'aire passa de presentar una lluentor metàlica a ràpidament bafar-se en un to gris blavenc semblat al plom. Pot dispersar-se pels següents métodos de difusió:
- Aire interior: El tali es pot lliberar a l'aire interior en forma de partícules fines (aerosol)
- Aigua: El tali no es pot utilisar per a contaminar l'aigua perque no es dissol en l'aigua
- Aliments: El tali es pot utilisar per a contaminar els aliments
- Aire exterior: El tali es pot lliberar a l'aire exterior en forma de partícules fines (aerosol)
- Agrícola: Si el tali es llibera a l'aire en forma de partícules fines (aerosol), té el potencial de contaminar els productes agrícoles
Aplicacions[editar | editar còdic]
Us històric[editar | editar còdic]
El sulfat de tali, que és inodor i insipit va ser usat per a exterminar rates i formigues. Des de l'any 1972 el seu us va ser prohibit en Estats Units a causa de la seua toxicitat. Atres països varen seguir l'eixemple en els anys següents. Les sals de tali es varen usar com a tractament de dermatofitosis, atres infeccions de la pell i per a reduir la sudoració nocturna dels pacients en tuberculosis. No obstant, este us va ser molt llimitat pel seu estret índex terapèutic, i el desenroll de medicaments més eficients.
Òptica[editar | editar còdic]
Els cristals de bromur i el yodur de tali s'utilisen en cristals infrarrojos, degut a que són més durs i transmeten llongituts d'ona més llargues que atres materials. Estos materials es coneixen en el nom comercial de KRS-5.17 L'òxit de tali s'usa per a la confecció de lents pel seu alt índex de refracció.
Electrònica[editar | editar còdic]
La conductivitat elèctrica del sulfur de talio canvia en l'exposició a la llum infrarroja fent en això els seus composts útils en fotorresistors. El seleniuro de tali s'ha usat com bolómetro per a la detecció de llum infrarroja.
Imagenología mèdica[editar | editar còdic]
El tali s'utilisa en la cintigrafía per a l'identificació de tumors òsseus i en el seguiment de l'efectivitat de les teràpies anticancer.
Aixina mateix, és útil en la detecció d'àrees isquémiques del cor, ya que l'isòtop 201 del tali solament s'unix a teixit no isquèmic ni infartat, excloent d'eixe modo al teixit en algun grau de dany per falta de suministrament d'oxigen, lo que pot ser vist gràficament en una gammagrafía.
Referències[editar | editar còdic]
- «Biology of Thallium». webelemnts
- Crookes, William (1862 - 1863). «Preliminary Researches on Thallium». Proceedings of the Royal Society of London, 12: 150-159. doi:10.1098/rspl.1862.0030
- Hammond, C. R. The Elements, in Handbook of Chemistry and Physics 81st edition. CRC press. ISBN 0849304857
- Lamy, Claude-Auguste (1862). «De l'existencè d'un nouveau métal, le thallium». Comptes Rendus: 1255-
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Douglas, Kenneth T.; Bunni, Marlene A.; Baindur, Swati R. (1990). «Thallium in biochemistry». International Journal of Biochemistry 22 (5): 429-438. doi:10.1016/0020-711X(90)90254-Z.
- G. Kirchhoff, R. Bunsen (1861). «Chemische Analyse durch Spectralbeobachtungen». Annalen der Physik und Chemie 189 (7): 337-381. doi:10.1002/andp.18611890702
- Shaw, D. (1952). «The geochemistry of thallium». Geochimica et Cosmochimica Acta 2 (2): 118-154. Bibcode:1952GeCoA...2..118S. doi:10.1016/0016-7037(52)90003-3
- Weeks, Mary Elvira (1932). «The discovery of the elements. XIII. Supplementary note on the discovery of thallium». Journal of Chemical Education 9: 2078. doi:10.1021/ed009p2078
- Zitko, V.; Carson, W. V.; Carson, W. G. (1975). «Thallium: Occurrence in the environment and toxicity to fish». Bulletin of Environmental Contamination and Toxicology 13 (1): 23-30. PMID 1131433. doi:10.1007/BF01684859
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tali.
