Diferència entre les revisions de "Rubidi"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No se mostren 3 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
El seu símbol és Rb i el seu número atòmic és 85,45. | El seu símbol és Rb i el seu número atòmic és 85,45. | ||
| + | |||
| + | == Característiques == | ||
| + | El rubidi és un metal alcalí bla, de color argentat blanc lluent que es bafa ràpidament a l'aire, molt reactiu. De la mateixa manera que els demés elements del grup 1 pot ardir espontàneament en aire en flama de color [[blau]]-[[Violeta (color)|violeta]] [[Groc|groguenc]], reacciona violentament en l'[[aigua]] desprenent [[hidrogen]] i forma amalgama en [[Mercuri|mercuri]]. Pot formar aleacions en [[or]], els demés metals alcalins, i antimoni i bismut. | ||
| + | |||
| + | El rubidi és un metal molt suau, dúctil, de color blanc argentat. És el segon més electropositiu dels metals alcalins estables i es fon a una temperatura de 39,3 °C (102,7 °F). Com atres metals alcalins, el rubidi metàlic reacciona violentament en l'aigua. | ||
| + | |||
| + | == Aplicacions == | ||
| + | El rubidi es pot ionisar en facilitat per lo que s'ha estudiat el seu us en motors iònics per a naus espacials, encara que el [[xenon]] i el [[cesi]] han demostrat una major eficàcia per a este propòsit. S'utilisa principalment en la fabricació de cristals especials per a sistemes de telecomunicacions de fibra òptica i equips de visió nocturna. Atres usos són: | ||
| + | |||
| + | * Recobriment de fotoemisors de telur-rubidi en cèlules fotoeléctrique i detectors electrònics. | ||
| + | * Afinador de buit, getter, (substància que absorbix les últimes traces de gas, especialment oxigen) en tubos de buit per a assegurar el seu correcte funcionament. | ||
| + | * Component de fotorresistències (o LDR, Light dependant resistors, resistències depenents de la llum), resistències en les que la resistència elèctrica varia en l'allumenament rebut. | ||
| + | * En medicina per a la tomografía per emissió de positrons, el tractament de l'epilèpsia i la separació per ultracentrifugat d'àcit núcleic i virus. | ||
| + | * Decorregut de treball en turbines de vapor. | ||
| + | * El RbAg4I5 té la major conductivitat elèctrica coneguda a temperatura ambiente de tots els cristals iònics i podria usar-se en la fabricació de bateries en forma de primes làmines entre atres aplicacions elèctriques. | ||
| + | * S'estudia la possibilitat d'amprar el metal en generadors termoelèctrics basats en la magnetohidrodinàmica de manera que els ions de rubidi generats a alta temperatura siguen conduïts a través d'un camp magnètic generant una corrent elèctrica. | ||
| + | * Servix per a conseguir el color púrpura en els fòcs artificials. | ||
| + | * En moltes aplicacions pot substituir-se pel cesi (o el compost de cesi corresponent) per la seua semblança química. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| − | * Ohly, Julius (1910). «Rubidium». Analysis, detection and commercial value of the rare metals. Mining Science Pub. Co. | + | * Ohly, Julius (1910). «Rubidium». Analysis, detection and commercial value of the rare metals. Mining Science Pub. Co |
| + | * Teertstra, David K.; Cerny, Petr; Hawthorne, Frank C.; Pier, Julie; Wang, Lu-Min; Ewing, Rodney C. (1998). «Rubicline, a new feldspar from San Piero in Campo, Elba, Italy». American Mineralogist | ||
* [https://www.webelements.com/rubidium/ «WebElements Periodic Table » Rubidium » the essentials». www.webelements.com] | * [https://www.webelements.com/rubidium/ «WebElements Periodic Table » Rubidium » the essentials». www.webelements.com] | ||
Última revisió del 19:50 15 nov 2023
.jpg)
El rubidi és un metal escàs de color blanc argentat moll i pesat que s'oxida en facilitat.
El seu símbol és Rb i el seu número atòmic és 85,45.
Característiques[editar | editar còdic]
El rubidi és un metal alcalí bla, de color argentat blanc lluent que es bafa ràpidament a l'aire, molt reactiu. De la mateixa manera que els demés elements del grup 1 pot ardir espontàneament en aire en flama de color blau-violeta groguenc, reacciona violentament en l'aigua desprenent hidrogen i forma amalgama en mercuri. Pot formar aleacions en or, els demés metals alcalins, i antimoni i bismut.
El rubidi és un metal molt suau, dúctil, de color blanc argentat. És el segon més electropositiu dels metals alcalins estables i es fon a una temperatura de 39,3 °C (102,7 °F). Com atres metals alcalins, el rubidi metàlic reacciona violentament en l'aigua.
Aplicacions[editar | editar còdic]
El rubidi es pot ionisar en facilitat per lo que s'ha estudiat el seu us en motors iònics per a naus espacials, encara que el xenon i el cesi han demostrat una major eficàcia per a este propòsit. S'utilisa principalment en la fabricació de cristals especials per a sistemes de telecomunicacions de fibra òptica i equips de visió nocturna. Atres usos són:
- Recobriment de fotoemisors de telur-rubidi en cèlules fotoeléctrique i detectors electrònics.
- Afinador de buit, getter, (substància que absorbix les últimes traces de gas, especialment oxigen) en tubos de buit per a assegurar el seu correcte funcionament.
- Component de fotorresistències (o LDR, Light dependant resistors, resistències depenents de la llum), resistències en les que la resistència elèctrica varia en l'allumenament rebut.
- En medicina per a la tomografía per emissió de positrons, el tractament de l'epilèpsia i la separació per ultracentrifugat d'àcit núcleic i virus.
- Decorregut de treball en turbines de vapor.
- El RbAg4I5 té la major conductivitat elèctrica coneguda a temperatura ambiente de tots els cristals iònics i podria usar-se en la fabricació de bateries en forma de primes làmines entre atres aplicacions elèctriques.
- S'estudia la possibilitat d'amprar el metal en generadors termoelèctrics basats en la magnetohidrodinàmica de manera que els ions de rubidi generats a alta temperatura siguen conduïts a través d'un camp magnètic generant una corrent elèctrica.
- Servix per a conseguir el color púrpura en els fòcs artificials.
- En moltes aplicacions pot substituir-se pel cesi (o el compost de cesi corresponent) per la seua semblança química.
Referències[editar | editar còdic]
- Ohly, Julius (1910). «Rubidium». Analysis, detection and commercial value of the rare metals. Mining Science Pub. Co
- Teertstra, David K.; Cerny, Petr; Hawthorne, Frank C.; Pier, Julie; Wang, Lu-Min; Ewing, Rodney C. (1998). «Rubicline, a new feldspar from San Piero in Campo, Elba, Italy». American Mineralogist
- «WebElements Periodic Table » Rubidium » the essentials». www.webelements.com
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Bolter, E.; Turekian, K.; Schutz, D. (1964). «The distribution of rubidium, cesium and barium in the oceans». Geochimica et Cosmochimica
- Holleman, Arnold F.; Wiberg, Egon; Wiberg, Nils (1985). «Vergleichende Übersicht über die Gruppe der Alkalimetalle». Lehrbuch der Anorganischen Chemie (en alemà) (91–100 edición). Walter de Gruyter. ISBN 978-3-11-007511-3
- William A. Hart. The Chemistry of Lithium, Sodium, Potassium, Rubidium, Caesium, and Francium
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Rubidi.
