Diferència entre les revisions de "Juli César"
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Rimini083.jpg|thumb|200px|Juli César]] | [[Archiu:Rimini083.jpg|thumb|200px|Juli César]] | ||
| − | '''Gai Juli César''' ([[llatí]]: Gaius Iulius Caesar) ([[Roma]], [[Itàlia]], 12/13 de [[juliol]] de [[100 a. C.]] - † ibídem, [[15 de març]] de [[44 a. C.]]) fon un líder militar i polític de l'era tardorrepublicana. | + | '''Gai Juli César''', conegut com '''Juli César''' ([[llatí]]: Gaius Iulius Caesar) ([[Roma]], [[Itàlia]], 12/13 de [[juliol]] de [[100 a. C.]] - † ibídem, [[15 de març]] de [[44 a. C.]]) fon un líder militar i polític de l'era tardorrepublicana. |
Naixcut en el si de la gens Julia, en una família patrícia de poca fortuna, estigué emparentat en alguns dels hòmens més influents de la seua época, com el seu tio Gai Marius, qui influiria de manera determinant en la seu carrera política. En l'any [[84 a. C.]], als 16 anys, el popular Cinna el nomenarà flamen dialis, càrrec religiós del que fon rellevat per Sila, en qui tingué conflictes a causa del seu matrimoni en la filla de Cinna. | Naixcut en el si de la gens Julia, en una família patrícia de poca fortuna, estigué emparentat en alguns dels hòmens més influents de la seua época, com el seu tio Gai Marius, qui influiria de manera determinant en la seu carrera política. En l'any [[84 a. C.]], als 16 anys, el popular Cinna el nomenarà flamen dialis, càrrec religiós del que fon rellevat per Sila, en qui tingué conflictes a causa del seu matrimoni en la filla de Cinna. | ||
Despuix d'escapar de la mort a mans dels sicaris del dictador, fon perdonat gràcies a l'intercessió dels parents de la seua mare. Traslladat a [[Àsia]], combatí en Mitilene com a legatus de Marc Minuci Termo. Tornà a [[Antiga Roma|Roma]] a la mort de Sila en l'any [[78 a. C.]], eixercint per un temps l'advocacia. En l'any [[73 a. C.]] succeí a son tio Gai Aureli Cota com a pontífex, i pronte entrà en relació en els cònsuls Pompeu i Cras. En l'any [[70 a. C.]] César serví com a cuestor en la província d'[[Hispania]] i com a edil curul en Roma. Durant el desempenyorament d'eixa magistratura oferí uns espectàculs que foren recordats durant molt de temps pel poble. | Despuix d'escapar de la mort a mans dels sicaris del dictador, fon perdonat gràcies a l'intercessió dels parents de la seua mare. Traslladat a [[Àsia]], combatí en Mitilene com a legatus de Marc Minuci Termo. Tornà a [[Antiga Roma|Roma]] a la mort de Sila en l'any [[78 a. C.]], eixercint per un temps l'advocacia. En l'any [[73 a. C.]] succeí a son tio Gai Aureli Cota com a pontífex, i pronte entrà en relació en els cònsuls Pompeu i Cras. En l'any [[70 a. C.]] César serví com a cuestor en la província d'[[Hispania]] i com a edil curul en Roma. Durant el desempenyorament d'eixa magistratura oferí uns espectàculs que foren recordats durant molt de temps pel poble. | ||
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* Horst, Eberhard (1982). Cesare, a cura di Agusto di Guida (en italiano). Milán: Rizzoli. p. 269 | * Horst, Eberhard (1982). Cesare, a cura di Agusto di Guida (en italiano). Milán: Rizzoli. p. 269 | ||
Última revisió del 16:42 31 ago 2024
Gai Juli César, conegut com Juli César (llatí: Gaius Iulius Caesar) (Roma, Itàlia, 12/13 de juliol de 100 a. C. - † ibídem, 15 de març de 44 a. C.) fon un líder militar i polític de l'era tardorrepublicana.
Naixcut en el si de la gens Julia, en una família patrícia de poca fortuna, estigué emparentat en alguns dels hòmens més influents de la seua época, com el seu tio Gai Marius, qui influiria de manera determinant en la seu carrera política. En l'any 84 a. C., als 16 anys, el popular Cinna el nomenarà flamen dialis, càrrec religiós del que fon rellevat per Sila, en qui tingué conflictes a causa del seu matrimoni en la filla de Cinna.
Despuix d'escapar de la mort a mans dels sicaris del dictador, fon perdonat gràcies a l'intercessió dels parents de la seua mare. Traslladat a Àsia, combatí en Mitilene com a legatus de Marc Minuci Termo. Tornà a Roma a la mort de Sila en l'any 78 a. C., eixercint per un temps l'advocacia. En l'any 73 a. C. succeí a son tio Gai Aureli Cota com a pontífex, i pronte entrà en relació en els cònsuls Pompeu i Cras. En l'any 70 a. C. César serví com a cuestor en la província d'Hispania i com a edil curul en Roma. Durant el desempenyorament d'eixa magistratura oferí uns espectàculs que foren recordats durant molt de temps pel poble.
Referències[editar | editar còdic]
- Horst, Eberhard (1982). Cesare, a cura di Agusto di Guida (en italiano). Milán: Rizzoli. p. 269
- Plinio, Naturalis Historia XXXIV, 18
- Suetonio, Vida de los doce Césares, César.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Billows, R. (2011). Julio César. El coloso de Roma (José Luis Gil Aristu, trad.). Editorial Gredos. ISBN 9788424920036
- Cabrero Piquero, Javier (2004). Julio César. El hombre y su época. Dastin Export S.L. ISBN 84-96249-60-3
- César, Gayo Julio (1798). Guerra de las Galias. Obra completa. 3 volúmenes bilingüe Latín. Madrid: Editorial Gredos
- Plutarco (2007). Vidas paralelas: Obra Completa, Volumen VI: Alejandro & César; Agesilao & Pompeyo; Sertorio & Eúmenes. Madrid: Editorial Gredos. ISBN 978-84-249-2881-0
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Juli César.