Diferència entre les revisions de "Monasteri de Saïdia"
(Pàgina nova, en el contingut: «El Real monasteri de la Zaidia, nomenat també Real Monasteri per a dones nobles que volgueren ser Religioses Cistercenques. El monasteri fon consagrat a [[Ma...».) |
|||
| (No es mostren 35 edicions intermiges d'6 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | [[Image:mzaidia1.jpg|right|275px|thumb|Real Monasteri de la Zaidia]] | |
| + | [[Image:mzaidia2.jpg|right|275px|thumb|Real Monasteri de la Zaidia]] | ||
| + | [[Image:mzaidia3.jpg|right|275px|thumb|Real Monasteri de la Zaidia]] | ||
| − | El | + | El '''Real Monasteri de la [[Zaidia]]''', nomenat també '''Real Monasteri per a dones nobles que volgueren ser Religioses Cistercenques''' fon construït i consagrat a [[Maria Santíssima de Gràcia]] per la seua impulsora, Na [[Teresa Gil de Vidaure]], tercera esposa de [[Jaume I]] en l'any [[1265]]. |
| − | + | El monasteri estava situat per l'antic [[Palau del rey Llop|palau del reis Llop]] i Jayent, junt totes les cases pròximes, i fon otorgat a Na Teresa per Real Privilegi refrendat per l'escrivà de Jaume I, [[Pedro de Capella]], se trobava a la vora del [[Túria]] front a la ciutat, eixint pel [[Portal Nou]] i el [[pont de Sant Josep]]. En el primer [[Repartiment]] el palau del rei Llop fon adjudicat en un principi a l'arquebisbe de [[Narbona]], confessor del rei; despuix lo recobrà per a regalar-ho a la seua dona. Esta donació esta datada en Lleida a 5 de abril de l'any [[1260]]. | |
| − | + | == Història == | |
| + | Na Teresa Gil consagrà l'antic [[palau del rei Llop]] i l'entregà a l'odre de Religioses Cistercenques en [[1265]]. Li varen oferir en reiterades ocasions ser Abadesa del mateix, pero se va negar sempre, admetent únicament l'ocupació de Portera fins que va morir en [[1288]]. Va ser soterrada en el monasteri. | ||
| − | + | En novembre de [[1481]] es varen aposentar en el monasteri els [[Reis Catòlics]] en la seua visita a [[Valéncia]], varen entrar en el mateix davant lo més granat de la Valéncia del seu temps, en els gremis en tot esplendor i la riquea brollant per tot el Regne, les armes d'[[Aragó]], [[Castella]], [[Sicília]] i Valéncia en pendons i banderes lluïen per tot l'edifici. | |
| − | |||
| − | |||
| − | + | En l'any [[1517]] una enorme riuada va arrasar l'entorn i el convent, si be entre el fanc es varen trobar les relíquies de senyora Teresa en el cos incorrupte. | |
| − | + | En la guerra de la Successió, el Monasteri va jugar un paper important per a la causa Borbònica, aixina [[Felip V]] envià una carta per a que les religioses del monasteri de la Sïdia en lo successiu portaren el títul de Ilustríssimes Dones. | |
| + | En l'any [[1810]] per a evitar que el monasteri caiguera en mans de les tropes franceses fon incendiat i arrasat totalment,al mateix temps que fon derrocat el [[Palau del Real de Valéncia]], el [[El Realet|Realet]], etc. Despuix de la guerra les monges reconstruïxen part de l'edifici i a mitat del [[sigle XIX]], pocs anys despuix de la seua destrucció fon edificat de nou d'obra nova. | ||
| − | + | Novament en [[1936]] és past de les flames durant la [[Guerra Civil|guerra civil]] espanyola i posteriorment tornat a reconstruir per l'orde. | |
| − | + | Finalment la riuada de [[1957]] acabà per arrasar-ho. Aixina un sigle despuix i fent gala del poc cap dels valencians per a defendre el seu patrimoni històric, el monasteri fon derrocat totalment un atra vegada en els anys xixanta, edificat en el seu lloc un barri popular. | |
| − | [[ | + | Actualment i des dels anys 70 el monasteri esta ubicat en [[Benaguasil]] ([[Província de Valéncia|Valéncia]]). |
| − | [[Categoria: | + | |
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Memoria historica y descriptiva de las casas consistoriales de la ciudad de Valencia. Zacarés y Velázquez, José María. Barcelona.1858. | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | * [http://blogs.lasprovincias.es/punto-de-vista/2008/5/27/marchalenes-y-zaidia Marchalenes i La Saïdia] | ||
| + | * [http://www.rcumariacristina.com/ficheros/32%20Carmen%20Rodrigo%20Zarzosa.pdf El Real Monasterio Cisterciense de Gratia Dei o de la Zaydía de Valencia] | ||
| + | * [http://books.google.es/books?id=ZZK9okmDNQgC&pg=PA188&lpg=PA188&dq=zaidia+historia&source=bl&ots=Wj__rCC7oX&sig=GnboAJ7uqja6CFsONBAd_FkMgBo&hl=es&ei=-WUCS56IEtWZjAegjdWrAQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=6&ved=0CBYQ6AEwBTgK#v=onepage&q=zaidia%20historia&f=false Tradiciones de Valencia y su Provincia] | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Arquitectura]] | ||
[[Categoria:Arquitectura valenciana]] | [[Categoria:Arquitectura valenciana]] | ||
| + | [[Categoria:Monasteris]] | ||
| + | [[Categoria:Monasteris de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]] | [[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]] | ||
Última revisió del 11:44 7 jul 2024
El Real Monasteri de la Zaidia, nomenat també Real Monasteri per a dones nobles que volgueren ser Religioses Cistercenques fon construït i consagrat a Maria Santíssima de Gràcia per la seua impulsora, Na Teresa Gil de Vidaure, tercera esposa de Jaume I en l'any 1265.
El monasteri estava situat per l'antic palau del reis Llop i Jayent, junt totes les cases pròximes, i fon otorgat a Na Teresa per Real Privilegi refrendat per l'escrivà de Jaume I, Pedro de Capella, se trobava a la vora del Túria front a la ciutat, eixint pel Portal Nou i el pont de Sant Josep. En el primer Repartiment el palau del rei Llop fon adjudicat en un principi a l'arquebisbe de Narbona, confessor del rei; despuix lo recobrà per a regalar-ho a la seua dona. Esta donació esta datada en Lleida a 5 de abril de l'any 1260.
Història[editar | editar còdic]
Na Teresa Gil consagrà l'antic palau del rei Llop i l'entregà a l'odre de Religioses Cistercenques en 1265. Li varen oferir en reiterades ocasions ser Abadesa del mateix, pero se va negar sempre, admetent únicament l'ocupació de Portera fins que va morir en 1288. Va ser soterrada en el monasteri.
En novembre de 1481 es varen aposentar en el monasteri els Reis Catòlics en la seua visita a Valéncia, varen entrar en el mateix davant lo més granat de la Valéncia del seu temps, en els gremis en tot esplendor i la riquea brollant per tot el Regne, les armes d'Aragó, Castella, Sicília i Valéncia en pendons i banderes lluïen per tot l'edifici.
En l'any 1517 una enorme riuada va arrasar l'entorn i el convent, si be entre el fanc es varen trobar les relíquies de senyora Teresa en el cos incorrupte.
En la guerra de la Successió, el Monasteri va jugar un paper important per a la causa Borbònica, aixina Felip V envià una carta per a que les religioses del monasteri de la Sïdia en lo successiu portaren el títul de Ilustríssimes Dones.
En l'any 1810 per a evitar que el monasteri caiguera en mans de les tropes franceses fon incendiat i arrasat totalment,al mateix temps que fon derrocat el Palau del Real de Valéncia, el Realet, etc. Despuix de la guerra les monges reconstruïxen part de l'edifici i a mitat del sigle XIX, pocs anys despuix de la seua destrucció fon edificat de nou d'obra nova.
Novament en 1936 és past de les flames durant la guerra civil espanyola i posteriorment tornat a reconstruir per l'orde.
Finalment la riuada de 1957 acabà per arrasar-ho. Aixina un sigle despuix i fent gala del poc cap dels valencians per a defendre el seu patrimoni històric, el monasteri fon derrocat totalment un atra vegada en els anys xixanta, edificat en el seu lloc un barri popular.
Actualment i des dels anys 70 el monasteri esta ubicat en Benaguasil (Valéncia).
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Memoria historica y descriptiva de las casas consistoriales de la ciudad de Valencia. Zacarés y Velázquez, José María. Barcelona.1858.