Diferència entre les revisions de "Catedral de Sogorp"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
|||
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | [[Archiu:Segorbe Cathedral 2022 - north façade 2.jpg|300px|thumb|Catedral de Sogorp en la seua frontera nort.]] | ||
La '''Catedral de Sogorp''' o la '''Catedral basílica de Sogorp''' (en [[castellà]], ''Segorbe'') està situada en la població valenciana de [[Sogorp]], en la comarca de [[L'Alt Palància]]. | La '''Catedral de Sogorp''' o la '''Catedral basílica de Sogorp''' (en [[castellà]], ''Segorbe'') està situada en la població valenciana de [[Sogorp]], en la comarca de [[L'Alt Palància]]. | ||
| Llínea 21: | Llínea 22: | ||
El claustre és de planta trapezoidal i consta de dos pisos. L'inferior pel seu moluraje mostra haver segut construït en els sigles XIV i XV. El superior (molt renovat despuix de l'última [[Guerra civil espanyola|guerra civil]]) és obra molt de finals del sigle XV o començaments del sigle XVI. El claustre conserva una magnífica colecció de reixes migevals. | El claustre és de planta trapezoidal i consta de dos pisos. L'inferior pel seu moluraje mostra haver segut construït en els sigles XIV i XV. El superior (molt renovat despuix de l'última [[Guerra civil espanyola|guerra civil]]) és obra molt de finals del sigle XV o començaments del sigle XVI. El claustre conserva una magnífica colecció de reixes migevals. | ||
| − | El museu de la Catedral de Sogorp té una valiosíssima colecció artística, principalment de pintura religiosa dels sigles XIV a XVI. | + | El museu de la Catedral de Sogorp té una valiosíssima colecció artística, principalment de pintura religiosa dels sigles XIV a XVI. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
Última revisió del 18:03 21 abr 2024
La Catedral de Sogorp o la Catedral basílica de Sogorp (en castellà, Segorbe) està situada en la població valenciana de Sogorp, en la comarca de L'Alt Palància.
Història[editar | editar còdic]
S'inicià la seua construcció en el sigle XIII, adossada a la muralla en estil gòtic valencià de la que a penes queden alguns restants en la frontera oest, voltes de creuria amagades en algunes capelles, els murs mestres, el torreó de Santa Bàrbara, la torre de les campanes i el claustre. És destacable el claustre en estil gòtic valencià, de planta trapezoidal, obligat per l'irregularitat de la muralla a la que s'adossa, ya que constituïx un dels eixemplars més rars, de gran atractiu en la seua senzillea.
El temple catedralici[editar | editar còdic]
Fon començat a construir-se en el sigle XIII. És d'una sola nau, sense travessia ni cúpula, en capelles entre els contraforts i capçalera huitavada.
Es tenen notícies de l'actuació d'un mestre nomenat Juan de Burgos en el sigle XV. La construcció migeval fon consagrada en l'any 1534.
Entre els anys 1791 i 1795 el temple fon revestit i renovat pels mestres d'obres Francisco Marzo i Mariano Llisterri, seguint el disseny creat de l'arquitecte Vicente Gascó Masot. El resultat va supondre la pràctica ocultació de tota l'obra gòtica. S'engrandix el cor per mig de l'eliminació d'un dels arcs, es derriba la volta i s'amplia el presbiteri a costa d'algunes edificacions anexes. Només a l'exterior pot vore's de la fàbrica antiga, algun mur i contraforts recreixuts. Les voltes de creueria de les capelles laterals es mantenen amagades, sobre el revestiment neoclàssic. En tot, l'intervenció de Gascó, encara que destructiva per a l'obra gòtica, va supondre la creació d'una de les millors arquitectures classicistes del territori valencià i també espanyol.
La torre campanar[editar | editar còdic]
Està formada per una canya trapezoidal en núcleu massiç, escala de quatre trams, per a passar posteriorment a una escala de caragol desplaçada al cantó més agut i aixina lliberar espai per a les campanes. Els trams es cobrixen en voltes de canó. La disposició és sumament primitiva i recorda la tipologia de minarets musulmans i torres romàniques. La torre campanar fon recreixcuda en un cos suplementari (i un templet) en els sigles XVI i XVII.
El claustre[editar | editar còdic]
El claustre és de planta trapezoidal i consta de dos pisos. L'inferior pel seu moluraje mostra haver segut construït en els sigles XIV i XV. El superior (molt renovat despuix de l'última guerra civil) és obra molt de finals del sigle XV o començaments del sigle XVI. El claustre conserva una magnífica colecció de reixes migevals.
El museu de la Catedral de Sogorp té una valiosíssima colecció artística, principalment de pintura religiosa dels sigles XIV a XVI.
Vore també[editar | editar còdic]
- Sogorp
- Museu de la Catedral de Sogorp
- Diòcesis de Sogorp-Castelló
- Concatedral de Santa Maria de Castelló
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Catedral de Sogorp.- Página web oficial de la catedral de Sogorp
- Catedral de Sogorp en Wikipedia