Diferència entre les revisions de "Alto de las Barracas"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
 
(No es mostren 16 edicions intermiges d'un usuari)
Llínea 8: Llínea 8:
  
 
== Cóm aplegar ==
 
== Cóm aplegar ==
Des de [[Valéncia]], per la pista d'Ademús cap a [[Llíria]] i per la [[CV-35]] fins a [[Aras d'Alpuente]]. Prenem la desviació a [[Losilla de Llaures]] i a continuació, el de la [[Pobla de Sant Miguel]], per la CV-363.
+
Des de [[Valéncia]], per la pista d'Ademús cap a [[Llíria]] i per la [[CV-35]] fins a [[Ares dels Oms]]. Prenem la desviació a [[Losilla d'Ares]] i a continuació, el de la [[La Pobla de Sant Miquel]], per la CV-363.
  
Des del [[Racó d'Ademús]], el millor accés és per [[Ademús]], salvant el [[Riu Túria|Túria]] pel pont del Sotillo i continuant pel camí rural asfaltat que du a [[Mas del Olmo]], via [[Val de la Sabina]]. En [[Mas del Olmo]] cal agarrar la CV-363 en direcció a [[Losilla de Llaures]], via [[Pobla de Sant Miguel]] i [[Hoya de la Carrasca]].
+
Des del [[Racó d'Ademús]], el millor accés és per [[Ademús]], salvant el [[Riu Túria|Túria]] pel pont del Sotillo i continuant pel camí rural asfaltat que du a [[Mas del Olmo]], via [[Val de la Sabina]]. En [[Mas del Olmo]] cal agarrar la CV-363 en direcció a [[Losilla d'Ares]], via [[Pobla de Sant Miquel]] i [[Hoya de la Carrasca]].
 +
 
 +
== Accés i descripció ==
 +
En independència d'atres rutes més complexes que puguen seguir-se, un punt de partida aconsellable per a pujar a l'Alto de las Barracas és l'[[Ermita de San Roque (Pobla de Sant Miguel)|Ermita de San Roque]], situada al peu de la CV-363, en posició septentrional respecte de [[La Pobla de Sant Miguel]]. Des de l'ermita, el camí ascendix per les ales de la Loma del Carrascal, i continua per la dreta en direcció al Pilón de la Santica: construcció que conté rajoles ceràmiques en l'image de la ''Verge de la Cova Santa''. El camí proseguix en una forta pendent fins a una eixamplada en forma de placeta a on hi ha varis panels de direcció, el del [[Parc Natural de la Pobla de Sant Miquel]] indica: al front (esquerra) la Font de la *Cuadraleja (3,4 km), mentres que per la dreta indica la direcció que devem seguir –senyalant els topònims per orde de lluntea-:
 +
* El Gavilán (3,6 km).
 +
* Pino Vicente (3,9 km).
 +
* Alto de las Barracas (6 km).
 +
 
 +
Cal continuar per la dreta: el camí és de terra, cementat en alguns trams, sempre ascendent. La ruta passa pel parage de «El Bisco», en els restants d'antigues borregueres i paridores, junt a un bosquet de savines. El camí continua en ascens fins a un atre forcall senyalisat: el camí de l'esquerra du al Pico Gavilán (1747 m d'altitut), ubicat uns 200 metros més avant, allí està el lloc de vigilància forestal. Per la dreta el camí du al «Pino Vicente» (500 metros) i a l'Alto de las Barracas (2,4 km). Cal continuar per la dreta –el camí des d'este punt és pla-, fins al forcall situat mig quilómetro més en avant. En este punt els panels de direcció indiquen que el camí es prolonga per l'esquerra en direcció a l'Alto de las Barracas (2200 metros), mentres que per la dreta s'accedix al [[Pino Vicente Tortajada]], situat a (200 metros). Prendrem el camí de l'esquerra, que proseguix en pla fins a un nou cartell del [[Parc Natural de la Pobla de Sant Miquel|parc natural]], indicant que l'Alto de las Barracas es troba a uns 1000 metros més en avant. L'entrada està protegida per una tanca de fusta pintada en roig i blanc, prohibint l'accés a vehículs de motor. {{sfn|Sánchez Garzón|2017|p=Cita web}}
 +
 
 +
Des del punt anterior el camí és suaument ascendent, sempre rodejat de pins albars, [[ginebre|ginebres]] i savines rastreres, en escasses senyals de trànsit. Els pins, abundants en el primer tram, es van fent més escassos conforme alvancem. Pel contrari, els pins solitaris són més creixcuts –alguns colossals-, a l'hora que aumenten les grans taques circulars de les savines rastreres.{{sfn|Sánchez Garzón|2017|p=Cita web}}
 +
 
 +
El pis del sol es fa pedregos, en afloraments de roques calcàrees en molts punts. La cúpula del cel amplia el seu arc blavós, elevant-se conforme alvancem cap al cim, solcada de grans masses de núvols, blanquinoses i grisos. En el parage a on està el cartell metàlic -advertint que nos trobem en una [[Microrreserva|Microrreserva de Flora]]- el panorama s'amplia, destacant els jagantescs pins albars i les savines rastreres, que en ocasions rodejen els seus troncs. Un visitant descriu les seues impressions davant el paisage:
 +
{{cita|''«El panorama té un punt inquietant per la seua grandiositat, quietut i silenci. Denses masses de núvols passen sobre la zona, es diria que admirant en sorpresa el panorama, sense advertir que formen part del mateix, com nosatres mateixos. Poc més dalt, en el cim de l'Alto de las Barracas es troba la balisa del [[punt geodèsic]], un alt piló en varis escalons de ferro. Des de semblant altitut (1838 m) l'ampli panorama que s'oferix a la nostra contemplació en els quatre punts cardinals invita al recolliment... Cap al nort, el Pic Javalambre (2020 m), cap al sur, el cerro de Santa Catalina ([[Ares dels Oms]]), a on es troba el [[parc eòlic]], cap al norest el Pico del Buitre (1545 m), cap a l'oest les planices de Terol».''{{harvnp|Sánchez Garzón|2017|p=Cita web}}|El Pino Vicente, un árbol monumental'', Alfredo Sánchez Garzón|col1=}} 
 +
 
 +
== Referències ==
 +
<references/>
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Última revisió del 19:16 28 març 2024

Alto de las Barracas des d'El Gavilán

L' Alto de las Barracas, incorrectament denominat Cerro Calderón és una montanya de l'est d'Espanya pertanyent a la serra de Javalambre, dins del sistema Ibèric. Es troba entre el Racó d'Ademus (enclavament de la província de Valéncia) i la província de Terol, concretament en la localitat valenciana de La Pobla de Sant Miquel.

Conta en 1.838 metros sobre el nivell de la mar i és el cim més alt de la Comunitat Valenciana (a penes 25 metros més que el Penyagolosa).

Característiques[editar | editar còdic]

El seu hábitat constituïx una de las set Microrreserves de flora del parc natural de Pobla de Sant Miquel, junt en el «Barranco de la Hoz», el «Barranco del Saladillo», el «Barranco Jiménez», el «Barranco Jorge», el Pino Vicente Tortajada y el «Sabinar de las Blancas».[1]

Cóm aplegar[editar | editar còdic]

Des de Valéncia, per la pista d'Ademús cap a Llíria i per la CV-35 fins a Ares dels Oms. Prenem la desviació a Losilla d'Ares i a continuació, el de la La Pobla de Sant Miquel, per la CV-363.

Des del Racó d'Ademús, el millor accés és per Ademús, salvant el Túria pel pont del Sotillo i continuant pel camí rural asfaltat que du a Mas del Olmo, via Val de la Sabina. En Mas del Olmo cal agarrar la CV-363 en direcció a Losilla d'Ares, via Pobla de Sant Miquel i Hoya de la Carrasca.

Accés i descripció[editar | editar còdic]

En independència d'atres rutes més complexes que puguen seguir-se, un punt de partida aconsellable per a pujar a l'Alto de las Barracas és l'Ermita de San Roque, situada al peu de la CV-363, en posició septentrional respecte de La Pobla de Sant Miguel. Des de l'ermita, el camí ascendix per les ales de la Loma del Carrascal, i continua per la dreta en direcció al Pilón de la Santica: construcció que conté rajoles ceràmiques en l'image de la Verge de la Cova Santa. El camí proseguix en una forta pendent fins a una eixamplada en forma de placeta a on hi ha varis panels de direcció, el del Parc Natural de la Pobla de Sant Miquel indica: al front (esquerra) la Font de la *Cuadraleja (3,4 km), mentres que per la dreta indica la direcció que devem seguir –senyalant els topònims per orde de lluntea-:

  • El Gavilán (3,6 km).
  • Pino Vicente (3,9 km).
  • Alto de las Barracas (6 km).

Cal continuar per la dreta: el camí és de terra, cementat en alguns trams, sempre ascendent. La ruta passa pel parage de «El Bisco», en els restants d'antigues borregueres i paridores, junt a un bosquet de savines. El camí continua en ascens fins a un atre forcall senyalisat: el camí de l'esquerra du al Pico Gavilán (1747 m d'altitut), ubicat uns 200 metros més avant, allí està el lloc de vigilància forestal. Per la dreta el camí du al «Pino Vicente» (500 metros) i a l'Alto de las Barracas (2,4 km). Cal continuar per la dreta –el camí des d'este punt és pla-, fins al forcall situat mig quilómetro més en avant. En este punt els panels de direcció indiquen que el camí es prolonga per l'esquerra en direcció a l'Alto de las Barracas (2200 metros), mentres que per la dreta s'accedix al Pino Vicente Tortajada, situat a (200 metros). Prendrem el camí de l'esquerra, que proseguix en pla fins a un nou cartell del parc natural, indicant que l'Alto de las Barracas es troba a uns 1000 metros més en avant. L'entrada està protegida per una tanca de fusta pintada en roig i blanc, prohibint l'accés a vehículs de motor. [1]

Des del punt anterior el camí és suaument ascendent, sempre rodejat de pins albars, ginebres i savines rastreres, en escasses senyals de trànsit. Els pins, abundants en el primer tram, es van fent més escassos conforme alvancem. Pel contrari, els pins solitaris són més creixcuts –alguns colossals-, a l'hora que aumenten les grans taques circulars de les savines rastreres.[1]

El pis del sol es fa pedregos, en afloraments de roques calcàrees en molts punts. La cúpula del cel amplia el seu arc blavós, elevant-se conforme alvancem cap al cim, solcada de grans masses de núvols, blanquinoses i grisos. En el parage a on està el cartell metàlic -advertint que nos trobem en una Microrreserva de Flora- el panorama s'amplia, destacant els jagantescs pins albars i les savines rastreres, que en ocasions rodejen els seus troncs. Un visitant descriu les seues impressions davant el paisage:

«El panorama té un punt inquietant per la seua grandiositat, quietut i silenci. Denses masses de núvols passen sobre la zona, es diria que admirant en sorpresa el panorama, sense advertir que formen part del mateix, com nosatres mateixos. Poc més dalt, en el cim de l'Alto de las Barracas es troba la balisa del punt geodèsic, un alt piló en varis escalons de ferro. Des de semblant altitut (1838 m) l'ampli panorama que s'oferix a la nostra contemplació en els quatre punts cardinals invita al recolliment... Cap al nort, el Pic Javalambre (2020 m), cap al sur, el cerro de Santa Catalina (Ares dels Oms), a on es troba el parc eòlic, cap al norest el Pico del Buitre (1545 m), cap a l'oest les planices de Terol».[1]
El Pino Vicente, un árbol monumental, Alfredo Sánchez Garzón

Referències[editar | editar còdic]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Sánchez Garzón, 2017, p. Cita web.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Parcs naturals de la Comunitat Valenciana · Flag of Valencia.png
Província Parcs
Alacant Carrascal de la Font Roja · El Fondo · Llacunes de la Mata i Torrevella · Massiç del Mongó · Marjal de Pego-Oliva · Penyó d'Ifach · Salines de Santa Pola · Serra Gelada · Serra de Mariola
Castelló Desert de les Palmes · Prat de Cabanes-Torreblanca · Serra Calderona · Serra d'Espadà · Serra d'Irta · Parc natural de les Illes Columbretes · Tinença de Benifassà · Parc natural del Penyagolosa
Valéncia L'Albufera · Marjal de Pego-Oliva · Serra Calderona · Serra de Mariola · Falçs del Cabriel · Parc natural de Chera-Sot de Chera · Parc natural del Túria · Parc natural de la Pobla de Sant Miquel · Alto de las Barracas