Diferència entre les revisions de "Eduard Buil"
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = Eduard Buil i Navarro | | nom = Eduard Buil i Navarro | ||
| − | | image = | + | | image = [[Archiu:Eduarb.jpg|250px]] |
| peu = | | peu = | ||
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Eduard Buil i Navarro''' ([[Valéncia]], [[8 de decembre]] de [[1898]] - [[Valéncia]], [[10 d'agost]] de [[1973]]) | + | '''Eduard Buil i Navarro''' ([[Valéncia]], [[8 de decembre]] de [[1898]] - † [[Valéncia]], [[10 d'agost]] de [[1973]]) fon un escritor, poeta, narrador i dramaturc [[Valencians|valencià]]. |
| + | |||
| + | Eduard Buil va destacar en els lletres valencianes des de ben jove, alcançant el títul de Mestre en Gai Saber en només 32 anys. La guerra i posterior exili el castigaren a un injust oblit. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Fill de pares de classe humil en ascendents aragonesos, la seua llengua materna no fon el [[valencià]] –que va deprendre en el carrer– s'expressava en castellà. Quan tenia molts pocs anys va morir son pare –músic d'orquesta, de professió–, | + | Fill de pares de classe humil en ascendents aragonesos, la seua llengua materna no fon el [[valencià]] –que va deprendre en el carrer– s'expressava en [[castellà]]. Quan tenia molts pocs anys va morir son pare –músic d'orquesta, de professió–, lo que deixà a la família en una situació difícil. |
Als dihuit anys publicava els seus primers versos, iniciant aixina una carrera lliterària que se centraria en el conreu de la narrativa i, sobretot, del teatre. En l'any [[1920]] va publicar cinc narracions en la revista ''[[El Cuento del Dumenge]]'' i, uns anys més tart, encara apareixirien dos més en ''[[Nostra Novela]]''. | Als dihuit anys publicava els seus primers versos, iniciant aixina una carrera lliterària que se centraria en el conreu de la narrativa i, sobretot, del teatre. En l'any [[1920]] va publicar cinc narracions en la revista ''[[El Cuento del Dumenge]]'' i, uns anys més tart, encara apareixirien dos més en ''[[Nostra Novela]]''. | ||
| Llínea 23: | Llínea 25: | ||
En l'any [[1922]] s'incorpora a la Joventut de [[Lo Rat Penat]]. També fon un participant assidu en els [[Jocs Florals]] organisats anualment per esta societat, a on en [[1930]] va obtindre el títul d'Honorable Escritor en «El poema de Valéncia», i a l'any següent en «Inmensitat» alcançava la dignitat de Mestre en Gay Saber. | En l'any [[1922]] s'incorpora a la Joventut de [[Lo Rat Penat]]. També fon un participant assidu en els [[Jocs Florals]] organisats anualment per esta societat, a on en [[1930]] va obtindre el títul d'Honorable Escritor en «El poema de Valéncia», i a l'any següent en «Inmensitat» alcançava la dignitat de Mestre en Gay Saber. | ||
| + | |||
| + | == Cites == | ||
| + | |||
| + | {{Cita|El nom de ma Valencia no el podia pronunciar sense sentir una mà de ferro que m'ofegara la gola|Eduard Buil}} | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* [https://www.culturavalenciana.es/el-dia-13-es-presentara-en-benimaclet-el-llibre-eduard-buil-memoria-dun-poeta/ El dia 13 es presentarà en Benimaclet el llibre «Eduard Buil, memòria d’un poeta» - Cultura Valenciana] | * [https://www.culturavalenciana.es/el-dia-13-es-presentara-en-benimaclet-el-llibre-eduard-buil-memoria-dun-poeta/ El dia 13 es presentarà en Benimaclet el llibre «Eduard Buil, memòria d’un poeta» - Cultura Valenciana] | ||
| + | * [https://www.culturavalenciana.es/miquel-angel-gascon-la-memoria-deduard-buil-mereix-que-siga-conservada/ Miquel Àngel Gascón: «La memòria d’Eduard Buil mereix que siga conservada» - Cultura Valenciana] | ||
| + | * [https://www.culturavalenciana.es/el-poble-de-benimaclet-rendix-homenage-a-eduard-buil-en-el-50-aniversari-de-la-seua-mort/ El poble de Benimaclet rendix homenage a Eduard Buil en el 50 aniversari de la seua mort - Cultura Valenciana] | ||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
Última revisió del 19:17 19 gin 2024
| Eduard Buil i Navarro | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Escritor i poeta. | ||
| Naiximent: | 8 de decembre de 1898 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 10 d'agost de 1973 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Eduard Buil i Navarro (Valéncia, 8 de decembre de 1898 - † Valéncia, 10 d'agost de 1973) fon un escritor, poeta, narrador i dramaturc valencià.
Eduard Buil va destacar en els lletres valencianes des de ben jove, alcançant el títul de Mestre en Gai Saber en només 32 anys. La guerra i posterior exili el castigaren a un injust oblit.
Biografia[editar | editar còdic]
Fill de pares de classe humil en ascendents aragonesos, la seua llengua materna no fon el valencià –que va deprendre en el carrer– s'expressava en castellà. Quan tenia molts pocs anys va morir son pare –músic d'orquesta, de professió–, lo que deixà a la família en una situació difícil.
Als dihuit anys publicava els seus primers versos, iniciant aixina una carrera lliterària que se centraria en el conreu de la narrativa i, sobretot, del teatre. En l'any 1920 va publicar cinc narracions en la revista El Cuento del Dumenge i, uns anys més tart, encara apareixirien dos més en Nostra Novela.
A lo llarc de la seua vida va estrenar trentados obres en valencià, entre les quals es troben comèdies en vers i en prosa, sainets, sarsueles, etc..., i una obra en castellà, en Madrit, escrita en colaboració junt a Felip Melià.
L'any 1921 havia ingressat com a periodiste en la redacció d'El Mercantil Valenciano, a on va exercir igualment les funcions de crític teatral.
En l'any 1922 s'incorpora a la Joventut de Lo Rat Penat. També fon un participant assidu en els Jocs Florals organisats anualment per esta societat, a on en 1930 va obtindre el títul d'Honorable Escritor en «El poema de Valéncia», i a l'any següent en «Inmensitat» alcançava la dignitat de Mestre en Gay Saber.
Cites[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- El dia 13 es presentarà en Benimaclet el llibre «Eduard Buil, memòria d’un poeta» - Cultura Valenciana
- Miquel Àngel Gascón: «La memòria d’Eduard Buil mereix que siga conservada» - Cultura Valenciana
- El poble de Benimaclet rendix homenage a Eduard Buil en el 50 aniversari de la seua mort - Cultura Valenciana