Ir al contenido

Diferència entre les revisions de "Paladi"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sin resumen de edición
Sin resumen de edición
 
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 10: Llínea 10:
El paladi s'usa principalment en els convertidors catalítics.​ També s'usa en la joyeria, en odontologia, rellongeria, en les tires reactives per a comprovar els nivells de sucre en la sanc, en les bugies dels avions i en la producció d'instruments quirúrgics i contactes elèctrics i en la construcció d'instruments i astronòmics .
El paladi s'usa principalment en els convertidors catalítics.​ També s'usa en la joyeria, en odontologia, rellongeria, en les tires reactives per a comprovar els nivells de sucre en la sanc, en les bugies dels avions i en la producció d'instruments quirúrgics i contactes elèctrics i en la construcció d'instruments i astronòmics .


El paladi s'usa també per a fer flautes traveseres professionals.​ Com en els productes bàsics de metals preciosos, el paladi està codificat l'estàndart internacional ISO 4217 com XPD i 964. El paladi és un dels quatre metals que té còdics en dit estàndar, els atres són: [[or]], [[argent]] i platí.
El paladi s'usa també per a fer flautes traveseres professionals.​ Com en els productes bàsics de metals preciosos, el paladi està codificat l'estàndart internacional ISO 4217 com XPD i 964. El paladi és un dels quatre metals que té còdics en dit estàndar, els atres són: [[or]], [[argent]] i platí.  
 
 
== Referències ==
== Referències ==
* Hesse, Rayner W. (2007). «palladium». Jewelry-making through history: an encyclopedia. Greenwood Publishing Group. p. 146
* Hesse, Rayner W. (2007). «palladium». Jewelry-making through history: an encyclopedia. Greenwood Publishing Group. p. 146

Última revisió del 07:06 13 jun 2024

Paladi

El paladi és un metal escàs del grup del platí, de color blanc argentat, dúctil i maleable, poc abundant, inalterable en l'aire i es torna de color fosc en oxidar-se. S'assembla químicament al platí i s'extrau d'algunes mines de coure i níquel.

El paladi, junt en el platí, el rodi, el ruteni, l'iridi i l'osmi forma un grup d'elements mencionats com els metals del grup del platí, que compartixen propietats químiques similars, pero el paladi té el punt de fusió més baix i és el menys dens d'estos metals preciosos.

El seu símbol és Pd i el seu número atòmic és 46.

Aplicacions

[editar | editar còdic]

El paladi s'usa principalment en els convertidors catalítics.​ També s'usa en la joyeria, en odontologia, rellongeria, en les tires reactives per a comprovar els nivells de sucre en la sanc, en les bugies dels avions i en la producció d'instruments quirúrgics i contactes elèctrics i en la construcció d'instruments i astronòmics .

El paladi s'usa també per a fer flautes traveseres professionals.​ Com en els productes bàsics de metals preciosos, el paladi està codificat l'estàndart internacional ISO 4217 com XPD i 964. El paladi és un dels quatre metals que té còdics en dit estàndar, els atres són: or, argent i platí.

Referències

[editar | editar còdic]
  • Hesse, Rayner W. (2007). «palladium». Jewelry-making through history: an encyclopedia. Greenwood Publishing Group. p. 146
  • Holmes, E. (13 de febrero de 2007). «Palladium, Platinum's Cheaper Sister, Makes a Bid for Love». Wall Street Journal (Eastern edition). pp. B.1
  • «Palladium». International Platinum Group Metals Association

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Garrett, Christine E.; Prasad, Kapa (2004). «The Art of Meeting Palladium Specifications in Active Pharmaceutical Ingredients Produced by Pd-Catalyzed Reactions». Advanced Synthesis & Catalysis 346 (8): 889-900. doi:10.1002/adsc.200404071
  • Kielhorn, J.; Melber, C.; Keller, D.; Mangelsdorf, I. (2002). «Palladium – A review of exposure and effects to human health». International Journal of Hygiene and Environmental Health 205 (6): 417. PMID 12455264. doi:10.1078/1438-4639-00180
  • Verryn, Sabine M. C.; Merkle, Roland K. W. (1994). «Compositional variation of cooperite, braggite, and vysotskite from the Bushveld Complex». Mineralogical Magazine 58 (2): 223-234. doi:10.1180/minmag.1994.058.391.05

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons