Diferència entre les revisions de "Rubí"
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Ruby pear 2.47cts.jpg|thumb|250px|right|<center>Rubí</center>]] | [[File:Ruby pear 2.47cts.jpg|thumb|250px|right|<center>Rubí</center>]] | ||
| − | |||
| − | |||
El '''rubí''' (del [[llatí]] migeval rübinus, derivat de rübeus, [[roig]]) és una pedra preciosa, mineral cristalisat molt dur, de color [[roig]] intens, és una varietat junt al [[safir]], de [[corindó]], compost principalment d'[[alumini]] i [[magnesi]], molt utilisat en joyeria. | El '''rubí''' (del [[llatí]] migeval rübinus, derivat de rübeus, [[roig]]) és una pedra preciosa, mineral cristalisat molt dur, de color [[roig]] intens, és una varietat junt al [[safir]], de [[corindó]], compost principalment d'[[alumini]] i [[magnesi]], molt utilisat en joyeria. | ||
| Llínea 8: | Llínea 6: | ||
S'obté de les mines bauxítiques pel método de lixiviación i flotació. També es troba en els rius poc profunts de zona mesolítica. Actualment es fabrica artificialment en la seua majoria. | S'obté de les mines bauxítiques pel método de lixiviación i flotació. També es troba en els rius poc profunts de zona mesolítica. Actualment es fabrica artificialment en la seua majoria. | ||
| + | |||
| + | == El rubí sintètic == | ||
| + | [[File:5-carat ruby ring.jpg|thumb|250px|Anell en un rubí]] | ||
Els rubíes sintètics es varen produir per primera volta en l'any [[1923]] mesclant alum i pigments de [[cromo]]. Este método permet la producció de pedres molt similars química i físicament a les naturals. No obstant, els rubíes sintètics s'usen més en rellongeria que en joyeria. | Els rubíes sintètics es varen produir per primera volta en l'any [[1923]] mesclant alum i pigments de [[cromo]]. Este método permet la producció de pedres molt similars química i físicament a les naturals. No obstant, els rubíes sintètics s'usen més en rellongeria que en joyeria. | ||
| + | |||
| + | Els rubíes sintètics tenen usos tant tecnològics com gemológics. Les barres de rubí sintètic s'utilisen per a fabricar làsers de rubí. | ||
| + | |||
| + | == Usos == | ||
| + | |||
| + | Els seus usos no es restringixen a joyeria, en la que el seu valor depén del seu color, tamany, densitat i purea. S'han utilisat profusament en la fabricació dels rellonges mecànics, en els que servixen de soport o buje dels eixos somesos a rotacions ya que la seua durea resistix el desgast per fricció. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 12:44 6 oct 2024
El rubí (del llatí migeval rübinus, derivat de rübeus, roig) és una pedra preciosa, mineral cristalisat molt dur, de color roig intens, és una varietat junt al safir, de corindó, compost principalment d'alumini i magnesi, molt utilisat en joyeria.
Els rubíes tenen una durea de 9,0 en l'escala de Mohs de durea dels minerals. Entre les gemes naturals, només la moissanita i el diamant són més durs.
S'obté de les mines bauxítiques pel método de lixiviación i flotació. També es troba en els rius poc profunts de zona mesolítica. Actualment es fabrica artificialment en la seua majoria.
El rubí sintètic[editar | editar còdic]
Els rubíes sintètics es varen produir per primera volta en l'any 1923 mesclant alum i pigments de cromo. Este método permet la producció de pedres molt similars química i físicament a les naturals. No obstant, els rubíes sintètics s'usen més en rellongeria que en joyeria.
Els rubíes sintètics tenen usos tant tecnològics com gemológics. Les barres de rubí sintètic s'utilisen per a fabricar làsers de rubí.
Usos[editar | editar còdic]
Els seus usos no es restringixen a joyeria, en la que el seu valor depén del seu color, tamany, densitat i purea. S'han utilisat profusament en la fabricació dels rellonges mecànics, en els que servixen de soport o buje dels eixos somesos a rotacions ya que la seua durea resistix el desgast per fricció.
Referències[editar | editar còdic]
- «Rubí: causas del color». En anglés
- «Lead Glass-Filled Rubies». GIA Global Dispatch (Gemological Institute of America). 16 de febrero de 2012
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Hughes, Richard W. (1997), Ruby & Sapphire, Boulder, CO, RWH Publishing, ISBN 9780964509764
- Matlins, Antoinette Leonard (2010). Gemas de colores. Gemstone Press. p. 203. ISBN 978-0-943763-72-9
- Milisenda, C C (2005). «Rubine mit bleihaltigen Glasern gefullt». Zeitschrift der Deutschen Gemmologischen Gesellschaft (en alemán) (Deutschen Gemmologischen Gesellschaft) 54 (1): 35-41
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Rubí.