Diferència entre les revisions de "Mònstruo"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No se mostren 3 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[File: | + | [[File:Butoni.jpg|thumb|300px|Representació del [[El Butoni|Butoni]]]] |
| − | Un mònstruo (del [[llatí]] monstrŭum) és un ser que genera horror propi del món del [[folclor]], la [[mitologia]], la [[ciència ficció]] o la [[religió]]. Este terme s'aplica a qualsevol ser que presente característiques, per lo general negatives i ajenes a l'orde regular de la naturalea. Els mònstruos se descriuen com sers híbrits que poden combinar elements humans, animals i necrològics, aixina com tamany anormal i facultats sobrenaturals. Estos sers inspiren por o repugnància. També sol utilisar-se el nom mònstruo com | + | Un '''mònstruo''' (del [[llatí]] ''monstrŭum'') és un ser que genera horror propi del món del [[folclor]], la [[mitologia]], la [[ciència ficció]] o la [[religió]]. Este terme s'aplica a qualsevol ser que presente característiques, per lo general negatives i ajenes a l'orde regular de la naturalea. Els mònstruos se descriuen com sers híbrits que poden combinar elements humans, animals i necrològics, aixina com tamany anormal i facultats sobrenaturals. Estos sers inspiren por o repugnància. També sol utilisar-se el nom mònstruo com calificatiu, per a referir-se a persones que cometen actes atroços. Aixina mateix, esta paraula pot usar-se de modo positiu, per a referir-se a persones que destaquen en alguna disciplina. En la [[mitologia valenciana]] existixen mònstruos com [[el Butoni]] o la [[Quarantamaula]]. |
==Us tradicional de la paraula mònstruo== | ==Us tradicional de la paraula mònstruo== | ||
| − | {{Cita|La forma clàssica és '''mònstruo''', no es tracta d’un castellanisme. La forma monstre és una invenció del català modern per a diferenciar-se del castellà, pero este no és un criteri científic ni llingüístic. Vejam uns eixemples clàssics: “...maravellant-se com natura en aquest temps havia produit tan terrible e tan espaventable '''monstruo'''”. Curial e Güelfa. 1442. " ...ab un cap, huyt peus, dos cohes y dos natures: de mascle y femella. Que era cosa de admirar y veure tal '''monstruo'''”. Joan Porcar. Coses evengudes en la ciutat y regne de Valencia. 1585.{{DGLV|Mònstruo}}}} | + | {{Cita|La forma clàssica és '''mònstruo''', no es tracta d’un castellanisme. La forma ''monstre'' és una invenció del català modern per a diferenciar-se del castellà, pero este no és un criteri científic ni llingüístic. Vejam uns eixemples clàssics: “...maravellant-se com natura en aquest temps havia produit tan terrible e tan espaventable '''monstruo'''”. Curial e Güelfa. 1442. " ...ab un cap, huyt peus, dos cohes y dos natures: de mascle y femella. Que era cosa de admirar y veure tal '''monstruo'''”. Joan Porcar. Coses evengudes en la ciutat y regne de Valencia. 1585.{{DGLV|Mònstruo}}}} |
==Vore també== | ==Vore també== | ||
Última revisió del 11:38 27 jul 2023
Representació del Butoni
Un mònstruo (del llatí monstrŭum) és un ser que genera horror propi del món del folclor, la mitologia, la ciència ficció o la religió. Este terme s'aplica a qualsevol ser que presente característiques, per lo general negatives i ajenes a l'orde regular de la naturalea. Els mònstruos se descriuen com sers híbrits que poden combinar elements humans, animals i necrològics, aixina com tamany anormal i facultats sobrenaturals. Estos sers inspiren por o repugnància. També sol utilisar-se el nom mònstruo com calificatiu, per a referir-se a persones que cometen actes atroços. Aixina mateix, esta paraula pot usar-se de modo positiu, per a referir-se a persones que destaquen en alguna disciplina. En la mitologia valenciana existixen mònstruos com el Butoni o la Quarantamaula.
Us tradicional de la paraula mònstruo[editar | editar còdic]
La forma clàssica és mònstruo, no es tracta d’un castellanisme. La forma monstre és una invenció del català modern per a diferenciar-se del castellà, pero este no és un criteri científic ni llingüístic. Vejam uns eixemples clàssics: “...maravellant-se com natura en aquest temps havia produit tan terrible e tan espaventable monstruo”. Curial e Güelfa. 1442. " ...ab un cap, huyt peus, dos cohes y dos natures: de mascle y femella. Que era cosa de admirar y veure tal monstruo”. Joan Porcar. Coses evengudes en la ciutat y regne de Valencia. 1585.
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços Externs[editar | editar còdic]
«Mònstruo». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mònstruo.