Diferència entre les revisions de "Plasencia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 14: Llínea 14:
  
 
La ciutat posseïx un centre universitari dependent de l'Universitat d'Extremadura en el que s'estudien quatre titulacions de grau,​ i a primers del [[sigle XX]] el municipi va aplegar a tindre la seua pròpia caixa d'aforros,​ que despuix seria el germen de Caixa d'Extremadura.
 
La ciutat posseïx un centre universitari dependent de l'Universitat d'Extremadura en el que s'estudien quatre titulacions de grau,​ i a primers del [[sigle XX]] el municipi va aplegar a tindre la seua pròpia caixa d'aforros,​ que despuix seria el germen de Caixa d'Extremadura.
 
+
 
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
 
* [[Anex:Municipis de la província de Càceres]]
 
* [[Anex:Municipis de la província de Càceres]]

Última revisió del 10:33 15 ago 2024

Plasencia

Plasencia, és un municipi i capital de la comarca de Plasencia, en la província de Càceres, en la comunitat autònoma d'Extremadura, (Espanya).

Segons les senyes del INE de l'any 2020, conta en una població de 39.860 habitants.

Història[editar | editar còdic]

Va ser fundada com a ciutat pel rei Alfonso VIII de Castella en l'any 1186. El seu establiment en el lloc es devia a raons d'estratègia militar pròpies de la Reconquista, puix a escassos quilómetros de la ciutat es trobaven les fronteres castellanes en el Regne de Lleó a l'oest i en els musulmans al sur.

Fins al sigle XIX, va ser la capital del sexmo de Plasencia, comunitat que va aplegar a comprendre la quarta part del territori de l'actual província.​ Pese a no haver tingut més de vint mil habitants fins al cens de l'any 1960,​ en la ciutat han ocorregut acontenyiments importants com la boda de Juana la Beltraneja en la Guerra de Successió Castellana​ i l'iniciativa de compra del vot en Corts que va donar lloc a la creació de la província d'Extremadura en l'any 1653.

Economia[editar | editar còdic]

L'economia del municipi es basa principalment en el sector servicis, puix en la ciutat hi ha més de mil establiments comercials.​ És important el turisme, puix el seu conjunt històric està declarat be d'interés cultural​ i la ciutat conta en dos festivitats declarades d'interés turístic: el Dimarts Major i la Semana Santa.

La ciutat posseïx un centre universitari dependent de l'Universitat d'Extremadura en el que s'estudien quatre titulacions de grau,​ i a primers del sigle XX el municipi va aplegar a tindre la seua pròpia caixa d'aforros,​ que despuix seria el germen de Caixa d'Extremadura.

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons