Diferència entre les revisions de "Fernando Peiró Coronado"
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Benicarló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Benicarló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Fernando Peiró Coronado''' ([[Alaquàs]], [[1932]] | + | '''Fernando Peiró Coronado''' ([[Alaquàs]], [[1932]] - † [[Benicarló]], [[2011]]), fon un pintor [[Valencians|valencià]] |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 28: | Llínea 28: | ||
== Reconeiximents == | == Reconeiximents == | ||
| − | En l'any [[2005]] Benicarló el va acollir com a Fill Adoptiu despuix de tota una vida desenrollada en la ciutat, en la que ha vixcut la majoria de la seua vida. | + | En l'any [[2005]] Benicarló el va acollir com a Fill Adoptiu despuix de tota una vida desenrollada en la ciutat, en la que ha vixcut la majoria de la seua vida. |
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 16:35 29 maig 2024
| Fernando Peiró Coronado | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Pintor. | ||
| Naiximent: | 1932 | ||
| Lloc de naiximent: | Alaquàs, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 2011 | ||
| Lloc de defunció: | Benicarló, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Fernando Peiró Coronado (Alaquàs, 1932 - † Benicarló, 2011), fon un pintor valencià
Biografia[editar | editar còdic]
Fernando Peiró en l'any 1950 se inicia en el món de la pintura de forma autodidacta i realisa la seua primera exposició en la ciutat castellonenca de Benicarló en l'any 1955. Des d'eixa data, ha recorregut les sales d'art més importants d'Espanya.
Estil[editar | editar còdic]
Les raïls del seu estil sempre han estat instalades en la vanguarda, pese a no haver-se integrat mai en cap de les escoles que han aparegut dins del moviment. Autodidacta, l'estil de Peiró sempre ha segut propi i algun crític d'art ha aplegat a dir que "Peiró còpia a Peiró".
En constant evolució, la seua curiositat per investigar diversos terrenys l'han fet evolucionar des de l'expressionisme cap a una abstracció en la que domina el to misteriós dels seus quadros, envolts de certa poesia i en un to elitiste. Despuix de la pintura de Peiró sempre s'amaga un interrogant.
Tots els salts de la seua carrera, no obstant, es caracterisen per una coherència a on no hi ha ruptures ni buits. El periòdic ABC en la década dels setanta va aplegar a parlar de l'Escola de Benicarló, integrada per Peiró i per Fernando Ferreró. Per aquells anys varen tindre també gran repercussió els treballs de colaboració que va desenrollar junt a José Antonio Labordeta. L'inquietut d'abdós per descobrir nous camins els va dur a fondre la poesia, el grafisme i la pintura, presentant interessants propostes que varen obtindre el reconeiximent unànim de la crítica especialisada.
Peiró també s'ha guanyat una ben mereixcuda fama de retratiste perque domina perfectament les tècniques del dibuix, pese a situar-se en l'esfera de lo contemporàneu.
Reconeiximents[editar | editar còdic]
En l'any 2005 Benicarló el va acollir com a Fill Adoptiu despuix de tota una vida desenrollada en la ciutat, en la que ha vixcut la majoria de la seua vida.